L’hepatitis A és una infecció viral causada pel virus de l’hepatitis A (VHA) que afecta principalment el fetge.

L’hepatitis A va ser identificada com una infecció diferent a la dècada de 1940. A principis d’aquesta dècada, els investigadors van observar que hi havia una malaltia viral transmesa per via fecal-oral que afectava el fetge. El 1947, el virus de l’hepatitis A (VHA) va ser aïllat i es va demostrar que era la causa de la malaltia. A mesura que s’avançava en investigació, es va descobrir que l’hepatitis A era una malaltia global.

El virus de l’hepatitis A (VHA) es troba a la femta de les persones infectades i es transmet per via oral-fecal. La gran majoria de les infeccions es produeixen a través de la ingestió d’aliments o aigua contaminats amb excrements d’una persona infectada pel virus.

Durant les relacions sexuals, el VHA es pot transmetre a través de pràctiques que involucren el contacte amb l’àrea anal. Aquestes pràctiques inclouen:

Anilingus: també conegut com a petó negre o rimming, en estimular oralment l’anus d’una persona amb la llengua i els llavis.

Fingering: en introduir els dits a l’anus d’una persona, si després es porten a la boca.

Contacte amb objectes contaminats: joguines sexuals o preservatius que hagin estat en contacte amb l’àrea anal i després s’introdueixen a la boca també comporten un risc de transmissió del VHA.

Algunes persones poden presentar símptomes lleus o no tenir símptomes en absolut, mentre que altres poden desenvolupar símptomes més pronunciats.

Els símptomes comuns de l’hepatitis A inclouen:

Fatiga i debilitat.
Dolor abdominal.
Pèrdua de gana.
Nàusees i vòmits.
Orina fosca. Femtes pàl·lides.
Icterícia (coloració groguenca de la pell i la part blanca dels ulls).

El diagnòstic de l’hepatitis A generalment es basa en una combinació de símptomes clínics, antecedents d’exposició al virus i proves de laboratori (anàlisi de sang i proves de funció hepàtica).

Sí, l’hepatitis A generalment es resol per si sola i, en la majoria dels casos, no requereix tractament específic. El cos humà té la capacitat de combatre la infecció pel virus de l’hepatitis A i recuperar-se completament amb el temps.

Algunes recomanacions per assegurar una recuperació adequada i prevenir complicacions són:

Descans i cura personal durant el període de malaltia.
Nutrició adequada: és recomanable evitar el consum d’alcohol, ja que pot danyar el fetge.
Control de símptomes: medicaments per alleujar els símptomes derivats de la infecció (consulteu quins perquè alguns poden ser perjudicials per al fetge).

En la gran majoria dels casos, l’hepatitis A es cura sola després d’unes quantes setmanes. No obstant això, en alguns casos, especialment en persones amb sistemes immunitaris debilitats o en persones grans, l’hepatitis A es pot tornar més greu i causar complicacions. Aquestes poden incloure hepatitis fulminant, que és una forma greu de la malaltia caracteritzada per una insuficiència hepàtica aguda.

A més, l’hepatitis A també pot provocar l’aparició d’altres trastorns hepàtics crònics, com l’hepatitis autoimmune, en què el sistema immunitari ataca per error el fetge.

L’hepatitis A es pot prevenir de diverses maneres:

1. Vacuna: a Espanya la vacuna contra l’hepatitis A està disponible, s’inclou al calendari vacunal oficial i és gratuïta. La vacuna s’administra en dues dosis, amb un interval recomanat de 6 a 12 mesos entre les dues dosis.

2. Rentatge de mans després d’anar al bany, abans de preparar o menjar aliments.

3. Amb el consum d’aigua i aliments segurs.

A més de la vacunació, durant les relacions sexuals a les pràctiques que hi hagi contacte amb l’àrea anal, es pot disminuir el risc amb:

• L’ús de barreres de protecció durant l’anilingus (petó negre o rimming) i el fingering.
• Evitant el contacte bucal de mans, joguines sexuals o preservatius.
• Rentant adequadament mans, zona genital i anal abans i després del contacte sexual.

La gran majoria de persones que han tingut hepatitis A en el passat adquireixen immunitat davant de futures infeccions. No obstant això, és important destacar que la immunitat pot variar entre les persones i algunes persones amb sistemes immunitaris debilitats poden tenir un risc lleugerament més gran de reinfecció.

L’hepatitis A i el VIH són dues infeccions virals diferents, però poden estar relacionades en certs contextos:

Coinfecció: les persones que viuen amb VIH (PVIH) tenen més risc de contraure l’hepatitis A en comparació amb la població general. Això és degut al fet que el VIH pot debilitar el sistema immunitari, la qual cosa dificulta la capacitat del cos per combatre infeccions, incloent-hi l’hepatitis A.

Major gravetat de la malaltia: a PVIH, la infecció per hepatitis A pot ser més greu i tenir un curs clínic més prolongat. També hi ha un risc més gran de desenvolupar complicacions hepàtiques greus, com hepatitis fulminant.

Transmissió: en el context de la transmissió del VIH, l’hepatitis A no es considera una infecció de transmissió sexual típica. No obstant això, pel fet que ambdues infeccions poden transmetre’s a través del contacte amb fluids corporals, inclosa la sang, hi pot haver una possibilitat més gran de transmissió d’ambdues infeccions si es comparteixen objectes d’ús personal contaminats (com agulles o xeringues) o durant pràctiques sexuals de risc.

La vacuna contra l’hepatitis A és segura i recomanada per a persones amb VIH