A mitjans dels anys 90 es va començar a emprar la Teràpia Antiretroviral de Gran Activitat (TARGA), que es va convertir en el tractament estàndard del VIH i va aconseguir que les taxes de mortalitat associades a la sida experimentessin un pronunciat descens. Des de llavors fins avui el tractament farmacològic del VIH ha permès cronificar la infecció i que les persones que viuen amb VIH tinguin una qualitat i esperança de vida idèntica a la de la població general.

A més d’aquests importants avenços, el tractament també s’ha revelat com una important eina de prevenció del VIH ja que l’evidència científica ha permès demostrar que les persones amb VIH que tenen una càrrega viral indetectable, per acció del tractament, ja no poden transmetre el virus durant les seves relacions sexuals, encara que no utilitzin el preservatiu.

Què és tenir una càrrega viral indetectable del VIH?

La càrrega viral és la quantitat del VIH que hi ha en els fluids i òrgans d’una persona amb la infecció. Aquesta quantitat es mesura pel nombre de còpies de virus que hi ha per mil·lilitre de sang (còpies/mL) i la seva determinació forma part de les proves periòdiques en el seguiment clínic de les persones amb VIH.

A més, la càrrega viral és la que indica que el tractament antiretroviral ha funcionat i es considera que ha estat així quan la persona tingui una quantitat menor de 50 còpies/mL, el que equivaldrà a dir que la seva càrrega viral és indetectable. En l’actualitat, segons el mètode d’anàlisi que s’hagi emprat per mesurar la càrrega viral, es pot arribar a saber si la persona té una càrrega viral inferior a les 20 còpies/mL

La conseqüència més immediata i important de la supressió viral deguda al tractament antiretroviral és la cronificació de la infecció pel VIH, el que permet que la persona amb VIH pugui millorar la seva qualitat i esperança de vida arribant a igualar-la a la de la població sense la infecció. Així mateix, s’ha pogut demostrar que una altra de les avantatges de tenir una càrrega viral indetectable és que la persona ja no pot transmetre el VIH en les seves relacions sexuals.

És important aclarir que el concepte de càrrega viral indetectable no equival a que la persona amb VIH ja no té el virus o que la infecció ha remès i s’ha curat.

Com s'ha demostrat que tenir una càrrega viral indetectable del VIH evita transmetre’l en les relacions sexuals?

El 2006 es va començar a parlar que el tractament amb antiretrovirals del VIH es podria usar com a eina per evitar la transmissió de virus ja que els metges que atenien a la seva consulta a parelles serodiscordants (en la qual una de les persones té VIH i l’altra no) observaven que, encara que entre els components de la parella tenien pràctiques de risc, no hi havia transmissió del VIH.

Així i tot, ningú s’atrevia a dir obertament que això era cert fins que al gener de 2008 un anunci de la Comissió Federal Suïssa per a la sida/VIH, conegut com ‘La Declaració Suïssa’, va afirmar que una persona amb VIH que tingués una càrrega viral indetectable, una adherència elevada al tractament antiretroviral i cap altra infecció de transmissió sexual deixaria de transmetre el VIH. La Declaració va generar una gran controvèrsia entre la comunitat mèdica que es va dividir entre els que la defensaven per estar basada en l’evidència científica existent llavors i els que, a falta d’estudis concloents, estaven preocupats per les implicacions per a la salut pública que tindria ja que podria significar que els preservatius eren innecessaris.

Des de llavors fins avui han estat diversos els estudis que han permès establir un sòlid consens científic respecte al fet que les persones que viuen amb el VIH que tenen una càrrega viral indetectable per acció del tractament antiretroviral no poden transmetre el VIH durant les seves relacions sexuals. Entre ells destaquen:

Estudi HPTN 052, dissenyat per avaluar l’efecte de l’inici immediat del tractament antiretroviral per part del membre amb VIH en la transmissió del virus a la seva parella en comparació amb un començament més tardà. En l’estudi van participar parelles heterosexuals serodiscordants i el 2011 es van presentar les seves dades preliminars que van apuntar que el risc de transmissió disminuïa en un 96% entre aquelles parelles els membres de les quals amb VIH iniciaven la teràpia antiretroviral de manera immediata.

La prestigiosa revista científica Sciencie va dedicar la portada del seu número de desembre de 2011 a les conclusions de l’estudi HPTN 052 sota el titular Breakthrough of the year: HIV treatment has prevention (Descobriment de l’any: el tractament del VIH com a prevenció).

Estudi PARTNER, es va posar en marxa per avaluar la taxa de transmissions del VIH dins de parelles serodiscordants heterosexuals i gais ja que l’estudi HPTN 052 s’havia realitzat només amb parelles heterosexuals i els grups més escèptics sostenien que els resultats podrien diferir en els HSH (homes que tenen sexe amb homes) a causa de que la penetració anal comporta un risc major de transmissió. L’estudi va comptar amb la participació de 1.166 parelles serodiscordants. La persona amb VIH de la parella havia de tenir una càrrega viral inferior a 200 còpies/mL (indetectable equival a una càrrega viral inferior a 50 còpies/mL) i les parelles havien d’haver mantingut relacions sexuals sense preservatiu durant el mes previ a l’entrada de l’estudi i mantenir-les durant l’estudi. El 2014 es van presentar les primeres dades del PARTNER: després de més de 44.000 relacions registrades (16.400 relacions entre homes gais i 28.000 en parelles heterosexuals), no s’havia produït cap cas de transmissió del VIH dins de la parella.

Un any després, el 2015, es van presentar les dades finals de l’estudi HPTN 052 amb idèntic resultat: cap transmissió de virus quan la càrrega viral de la persona amb VIH era indetectable. Aquest mateix any també van veure la llum les dades de l’estudi australià Opposites Attract amb idèntic resultat: zero transmissions.

El 2016 es van publicar les dades finals de l’estudi PARTNER amb el resultat de cap transmissió del VIH dins de les parelles serodiscordants de l’estudi. Després d’anys de seguiment s’havien registrat 58.000 relacions sexuals sense protecció (aproximadament 22.000 relacions les parelles HSH i 36.000 declarades per les parelles heterosexuals).

A més, l’estudi va servir per aportar un detall important que contradeia un aspecte de ‘La Declaració Suïssa’ ja que diversos dels HSH que van participar en ell van ser diagnosticats amb relativa freqüència d’altres infeccions de transmissió sexual i tot i així no es van infectar del VIH en les relacions sexuals que mantenien amb les seves parelles VIH positives.

Els resultats finals de l’estudi PARTNER van ser els que van permetre arribar a un Consens Científic Internacional i afirmar que les persones amb càrrega viral indetectable no transmetien el virus.

Estudi PARTNER 2, va servir per ampliar els resultats de l’estudi PARTNER, però ajustant-los a la població més vulnerable davant el VIH (gais, bisexuals i altres HSH) i aclarir més encara les probabilitats de transmissió en una relació sexual anal sense preservatiu i ejaculació on la persona amb VIH i càrrega viral indetectable era insertiva (rol actiu). En l’estudi van participar 972 parelles serodiscordants d’homes gais, bisexuals i altres HSH que van reportar un total de 76.088 pràctiques sexuals anals sense preservatiu. El 2019 es va revelar que durant els 8 anys que va durar l’estudi no s’havia produït cap cas de transmissió del VIH dins de la parella estable.

Les dades que van facilitar aquests estudis i el consens de la comunitat científica permeten en l’actualitat afirmar de manera concloent que: una persona que manté una càrrega viral del VIH indetectable de forma continuada a conseqüència del tractament antiretroviral no pot transmetre el VIH durant les seves relacions sexuals, encara que no utilitzi preservatius.

Si tinc una càrrega viral del VIH indetectable puc deixar d'utilitzar preservatius?

La resposta és sí, sempre que portis com a mínim 6 mesos indetectable a causa del tractament antiretroviral. Que el tractament ofereixi aquesta protecció estarà lligat al fet que mantinguis una bona adherència al mateix, d’aquí la importància que el prenguis tots els dies seguint les pautes que el teu especialista del VIH t’hagi facilitat.

Si oblides prendre la medicació un dia no passarà res, però si deixessis de prendre-la durant 2 o 3 dies podries tornar a tenir una càrrega viral detectable. En aquest cas, igual que quan hi ha repunts passatgers de la càrrega viral, s’ha de tenir en compte l’evidència procedent dels estudis PARTNER que indica que per sota de 200 còpies/mL no hi ha transmissió del VIH durant les relacions sexuals.

Tenir una càrrega viral indetectable evita la transmissió del VIH a les relacions sexuals orals, vaginals i anals independentment del teu rol sexual i de si hi ha o no ejaculació, però també s’ha de tenir en compte que l’ús de preservatius redueix el risc d’adquirir altres infeccions de transmissió sexual (ITS).

Si has contret una altra ITS segueixes sense tenir capacitat per transmetre el VIH si ets indetectable. En el cas invers, si l’altra persona no té VIH, però sí una altra ITS, aquesta persona continuarà sense tenir probabilitats d’infectar-se del VIH si té relacions sexuals amb tu. En tots dos casos, tant si tens VIH com si no, és important fer-se de forma periòdica proves de detecció de ITS que et permetin dur a terme la seva atenció, seguiment i tractament.

Finalment, a l’hora de decidir si s’utilitza o no el preservatiu s’ha de tenir en compte que és una opció personal i/o consensuada amb la parella. Cada persona ha de poder exercir el seu dret a decidir i triar que considera millor per a ella.

Indetectable = intransmissible, què és?

Indetectable = intransmissible‘ o ‘I = I‘, és una campanya internacional posada en marxa el 2016 per l’organització Prevention Access Campaign per aclarir i difondre el fet que les persones que viuen amb el VIH que estan en tractament i tenen una càrrega viral indetectable no poden transmetre el VIH sexualment.

En l’actualitat més de 1.025 organitzacions de 102 països estan adscrites a la campanya i validen el seu missatge.

Diverses personalitats mèdiques i científiques avalen també el missatge i la ciència que hi ha darrera del missatge de ‘I = I’. Entre elles podem trobar:

Com a persona que viu amb VIH tens dret a rebre informació precisa i significativa sobre la teva salut social, sexual i reproductiva per això és d’esperar que, si preguntes al teu especialista del VIH sobre el missatge i la ciència que subjau després de ‘I = I’ et pugui facilitar tota la informació que necessitis.

A Espanya el concepte del tractament antiretroviral com a prevenció del VIH està inclòs en les recomanacions que elabora anualment el Grup d’Estudi de la Sida (GeSIDA) i el Pla Nacional sobre la Sida (PNS) del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

La càrrega viral indetectable i l'estigma en les relacions sexuals

Saber que si tens una càrrega viral indetectable ja no pots transmetre el virus pot suposar un canvi important. A més de poder decidir entre tenir relacions sexuals amb o sense preservatiu pot comportar que et sentis lliure de l’estigma que, de vegades, envolta les relacions sexuals quan es té VIH i tot això podria facilitar també el teu compromís amb la prevenció a l’hora d’abordar les teves relacions presents o futures.

L’evidència científica ja ha demostrat, de manera contundent, que quan la càrrega viral del VIH és indetectable, la quantitat de virus en els fluids sexuals és massa baixa com per produir una infecció i per tant el risc de transmissió sexual del VIH es redueix a zero. Tota aquesta evidència contribueix a facilitar que l’estigma i la discriminació cap a les persones amb VIH disminueixi, però no hauria, en si mateixa, convertir-se en una forma més de diferenciació.

Una persona que viu amb VIH o sida, independentment de la seva càrrega viral, continua sent, abans de res, un ésser humà. I això suposa una cosa tan simple com que és titular d’uns drets bàsics que, en cap cas, s’han de vulnerar.

L’últim informe publicat per ONUSIDA indica que, el 2020 a tot el món 38 milions de persones vivien amb el VIH, tenien accés al tractament antiretroviral el 67% i d’elles el 59% tenien una càrrega viral indetectable.

Notes ràpides

Generals:

  • El tractament antiretroviral cronifica la infecció pel VIH.
  • El tractament haurà funcionat quan la càrrega viral de VIH sigui indetectable.
  • Càrrega viral indetectable és tenir en sang menys de 50 còpies/mL del VIH.
  • Estar indetectable no equival a haver eliminat el VIH de l’organisme.
  • Amb càrrega viral indetectable no es transmet el VIH en les relacions sexuals.
  • S’ha d’estar indetectable un mínim de 6 mesos per no transmetre el VIH.
  • La càrrega viral indetectable ha de ser conseqüència del tractament antiretroviral.
  • És igual si hi ha ejaculació o no, si es tracta de sexe oral, vagina o anal.
  • Tampoc influeix el rol en la relació sexual: actiu o passiu.
  • Principals estudis que ho demostren: HPTN 052, PARTNER i PARTNER 2
  • Els resultats d’aquests estudis són concloents i basats en evidència científica.
  • Indetectable = Intransmissible, és una campanya per difondre aquests descobriments.
  • Personalitats mèdiques i científiques de tot el món avalen el missatge d’I = I

En primera persona:

  • Tens dret a rebre informació precisa sobre la teva salut sexual i reproductiva.
  • A l’iniciar el tractament s’han de tenir en compte les teves necessitats específiques.
  • La teva càrrega viral no ha de convertir-se en un element diferenciador.
  • Indetectable o no, ets titular d’uns drets que no s’haurien de vulnerar en cap cas.