Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any s’estima que al voltant de 374 milions de persones contrauen alguna de les infeccions de transmissió sexual següents (ITS): clamídia, gonorrea, sífilis i tricomoniasi.

Les ITS es troben entre les principals raons per les quals els adults busquen atenció mèdica a tot el món. A Europa, específicament, ocupen el segon lloc com a causa de malalties infeccioses.

Cada dia més d’un milió de persones contrauen una ITS; la majoria dels casos són asimptomàtics.

Els continguts d’aquest lloc web es van publicar el maig del 2023. La informació que reflecteixen pot haver patit canvis o quedar desactualitzada. Si tens algun dubte, contacta’ns.

Què són les ITS?

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un conjunt d’infeccions que es poden transmetre d’una persona infectada a una altra que no ho està mitjançant un contacte estret.

La via de transmissió més comuna són les relacions sexuals amb penetració (vaginal o anal) i el sexe oral, però també es poden transmetre mitjançant contacte sexual sense penetració, per intercanvi de fluids corporals, o per contacte directe amb àrees de la pell o mucoses afectades per la infecció.

Els bacteris, els virus, els fongs i els paràsits que causen les ITS també es poden adquirir fora de les relacions sexuals mitjançant l’ús compartit de material d’injecció, de l’alimentació i durant l’embaràs o el part.

La major part de les vegades, els microorganismes que poden causar aquest tipus d’infeccions es localitzen a la vagina, el penis, l’anus o la boca, però de vegades també estan en altres òrgans.

Com es poden prevenir les ITS?

Les relacions sexuals s’haurien d’entendre des del plaer, el respecte i la cura envers un mateix i envers les altres persones. Per tal de tenir relacions sexuals lliures i sanes, és essencial disposar de la informació adequada sobre les ITS. Una de les millors maneres d’evitar les ITS és saber què són i com prevenir-les.

A continuació, s’enumeren una sèrie de factors que poden reduir el risc de contraure o transmetre una ITS.

 

  • Disposar d’informació basada en l’evidència científica i que eviti estereotips o mites.
  • Utilitzar mètodes de barrera com el preservatiu intern, el preservatiu extern, les barreres orals, els protectors de dits i els guants.
  • Usar lubricants a base d’aigua o silicona durant les relacions sexuals per reduir la fricció i el risc de trencaments als preservatius.
  • Netejar les joguines sexuals abans i després de cada ús i emprar barreres de protecció, com ara preservatius o guants de làtex, a les joguines sexuals que s’usen de manera compartida o durant el joc sexual amb diferents parelles.
  • Practicar la comunicació oberta amb les parelles sexuals per tal d’establir límits i acordar mesures de prevenció.
  • Evitar mantenir relacions sexuals sota els efectes de l’alcohol i altres drogues, ja que el consum pot afectar la presa de decisions i disminuir la percepció del risc.
  • Fer proves periòdiques de detecció d’ITS, sobretot si és sexualment actiu i es tenen diverses parelles sexuals.
  • Demaneu atenció mèdica especialitzada si s’experimenten símptomes sospitosos d’una ITS o si una parella sexual ha estat diagnosticada amb una ITS.
  • Descartar la possibilitat d’haver contret altres infeccions de transmissió sexual i VIH en cas de rebre un diagnòstic positiu d’una ITS específica.
  • Seguir les instruccions rebudes pel que fa al tractament, la seva durada i les recomanacions per evitar les relacions sexuals durant aquest període.
  • Informar les parelles sexuals, quan es rep un diagnòstic positiu d’una ITS, perquè puguin rebre tractament i prevenir-ne la propagació a altres persones.
  • Accedir a les vacunes, quan estigui indicat, disponibles per a algunes ITS: virus del papil·loma humà, hepatitis A, hepatitis B i herpes zòster (aquesta última no és una ITS en si mateixa, però es pot transmetre a través del contacte directe amb les butllofes de l’herpes zòster durant les relacions sexuals).
  • Prevenir el VIH accedint a la profilaxi preexposició (PrEP) o la profilaxi post-exposició (PEP) quan estiguin indicades, prescrites i supervisades a través de serveis de salut especialitzats.
Quan fer-se proves de detecció d'ITS?

Els símptomes davant d’una ITS poden variar entre persones. Mentre que algunes poden no experimentar símptomes, altres poden presentar símptomes lleus o més greus. Per tant, és important comprendre que l’única manera de confirmar la presència d’una ITS és mitjançant una prova de detecció.

En general, és aconsellable sotmetre’s regularment a proves de detecció d’ITS, fins i tot en absència de símptomes, i especialment si es compleixen les condicions següents:

 

  • es practica sexe vaginal, anal o oral sense protecció
  • s’han tingut més d’una parella sexual diferent
  • es fan servir drogues durant les relacions sexuals
  • es participa en sessions de sexe en grup
Com es fan les proves de detecció d'ITS?

Les proves de detecció d’infeccions de transmissió sexual es fan a través de diferents mètodes, depenent de la ITS que es vulgui diagnosticar.

Proves de laboratori.
Aquestes proves impliquen la presa de mostres biològiques, com ara sang, orina, hisops genitals o fluids corporals, que s’envien a un laboratori per a la seva anàlisi. Els mètodes utilitzats al laboratori poden incloure la detecció d’anticossos, àcids nucleics o antígens específics de la ITS en qüestió.

Proves ràpides.
Aquestes proves ofereixen resultats en un període curt de temps, generalment en minuts. Es fan emprant mostres de sang o fluids corporals, i poden detectar anticossos o antígens específics de la ITS.

Proves d’autodiagnosis.
Algunes ITS també tenen disponibles kits d’autodiagnosis que es poden adquirir a farmàcies o en línia. Aquestes proves solen ser simples de fer servir i proporcionen resultats a casa, seguint les instruccions del kit.

És important destacar que la realització de proves de detecció d’ITS ha de ser duta a terme per professionals de la salut o centres de salut especialitzats.

Per garantir una atenció segura i eficaç cal:

· mantenir una actitud respectuosa, no discriminatòria i sense prejudicis envers totes les persones, independentment de la seva edat, gènere, orientació sexual, origen ètnic, religió o altres factors.
· oferir informació clara i detallada sobre les proves de detecció que es faran.
· assegurar que les persones comprenen la informació rebuda i que poden fer preguntes i aclarir dubtes
· proporcionar informació sobre la prevenció de les ITS
· garantir la privadesa i la confidencialitat de la informació

Les infeccions de transmissió sexual i el VIH

Les ITS poden incrementar la probabilitat de contraure el VIH, ja que poden augmentar la vulnerabilitat d’una persona al VIH de diverses maneres:

  • causant lesions als teixits que recobreixen els òrgans genitals, cosa que facilita l’entrada del VIH al cos.
  • generant inflamació al cos, la qual cosa augmenta la quantitat de cèl·lules infectades pel VIH i facilita la propagació del virus.

Per tant, és important que les persones que tenen una ITS també es facin la prova del VIH.

A més, les persones que viuen amb VIH haurien de fer proves regulars d’ITS i rebre tractament per a qualsevol infecció que es detecti per prevenir complicacions de salut addicionals.

L'educació sexual

La prevenció de les ITS comporta un abordatge des de múltiples perspectives: informació, prevenció, reducció de riscos, proves de diagnòstic, tractament i vacunes.

A continuació ens centrarem en uns dels pilars bàsics i fonamentals en la prevenció de les ITS: l’educació sexual.

En proporcionar informació precisa i actualitzada sobre les ITS, els mètodes de prevenció i la importància del comportament sexual responsable, l’educació sexual ajuda a reduir el risc de contraure i propagar les ITS.

A més, l’educació sexual també promou la salut i el benestar sexual, empoderar les persones a l’exercici dels seus drets sexuals i fomentar una societat més informada, respectuosa i lliure d’estigmes al voltant de la sexualitat.

Una educació sexual de qualitat hauria d’estar basada en els fonaments següents:

Precisió i objectivitat
L’educació sexual ha de proporcionar informació científica precisa i actualitzada sobre aspectes relacionats amb la sexualitat humana, incloent-hi anatomia, fisiologia, desenvolupament sexual, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, consentiment i altres temes rellevants. Aquesta informació ha de ser objectiva, lliure de prejudicis i basada en evidència científica.

Inclusivitat i diversitat
Una educació sexual de qualitat ha de ser inclusiva i respectar la diversitat d’orientacions sexuals, identitats de gènere i expressions sexuals. Ha de fomentar l’acceptació i la no-discriminació envers totes les persones, independentment de la seva orientació o identitat.

Enfocament integral.
L’educació sexual cal abordar la sexualitat de manera integral, considerant aspectes físics, emocionals, socials i ètics. No es tracta només de transmetre coneixements sobre la biologia reproductiva, sinó també explorar la diversitat d’experiències sexuals, relacions afectives, orientació sexual, identitat de gènere i rols de gènere.

Enfocament holístic.
L’educació sexual ha d’abordar tant els aspectes físics com els emocionals i els psicològics de la sexualitat. Això implica parlar sobre la importància del consentiment, el respecte mutu, les emocions i la intimitat en les relacions sexuals.

Enfocament preventiu.
L’educació sexual ha d’emfatitzar la prevenció de malalties de transmissió sexual i d’embarassos no desitjats, així com promoure l’ús adequat de mètodes anticonceptius i accedir a serveis de salut sexual i reproductiva.

Enfocament basat en els drets.
L’educació sexual ha d’estar fonamentada en els drets sexuals i reproductius reconeguts internacionalment. Això implica promoure el respecte a l’autonomia, la igualtat, la no-discriminació, el consentiment, la intimitat i l’accés a la salut sexual i reproductiva.

Promoció d’habilitats i actituds.
A més de donar informació, l’educació sexual de qualitat ha de desenvolupar habilitats i actituds que fomentin una sexualitat saludable i responsable. Això inclou la comunicació efectiva, la presa de decisions informades, l’establiment de relacions respectuoses, la negociació de límits i el maneig de pressions socials.

Contextualització i adaptació.
L’educació sexual s’ha d’adaptar a les necessitats i les característiques dels individus i les comunitats. És important considerar aspectes culturals, religiosos i socials, respectant la diversitat i evitant estereotips i judicis de valor.

Diàleg obert i lliure de prejudicis.
L’educació sexual ha de fomentar un ambient segur i obert on es puguin fer preguntes, expressar inquietuds i participar en discussions constructives. Ha de ser lliure de judicis i proporcionar informació imparcial.

Consentiment i relacions saludables.
L’educació sexual ha d’enfocar-se a la importància del consentiment mutu, el respecte i la comunicació en les relacions sexuals. Ha d’abordar temes com els límits personals, la violència de gènere i la prevenció de l’abús sexual.

Col·laboració entre figures parentals, educadors i comunitat.
L’educació sexual efectiva requereix una estreta col·laboració entre tutors, educadors, professionals de la salut i la comunitat en general. És rellevant involucrar les figures parentals en el procés educatiu, oferint orientació i recursos per abordar l’educació sexual de manera complementària i coherent.

Els drets sexuals i reproductius

Els drets sexuals i reproductius són un conjunt de drets humans relacionats amb la sexualitat i la reproducció que deriven dels drets fonamentals inherents a totes les persones. Aquests drets estan reconeguts internacionalment i promouen el respecte, la igualtat i la dignitat en relació amb la sexualitat i la reproducció.

Alguns dels drets sexuals i reproductius més reconeguts són:

Dret a l’autonomia sexual: totes les persones tenen dret a prendre decisions lliures i responsables sobre la seva pròpia vida sexual i reproductiva, incloent-hi l’elecció de tenir relacions sexuals o no, l’elecció de parella, la decisió de casar-se o formar una família, i l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva.

Dret a la igualtat de gènere i no discriminació: totes les persones tenen dret a la igualtat d’oportunitats i al gaudi ple i en condicions d’igualtat dels seus drets sexuals i reproductius, sense importar-ne el sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere, estat civil, edat, discapacitat, ètnia o una altra característica.

Dret a l’educació sexual integral: les persones tenen dret a rebre una educació integral en sexualitat que els proporcioni informació precisa, objectiva i basada en evidència sobre temes relacionats amb la sexualitat i la reproducció, incloent-hi el desenvolupament sexual, l’anticoncepció, les infeccions de transmissió sexual, el consentiment, la diversitat sexual i de gènere, i la prevenció de la violència sexual.

Dret a l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva: les persones tenen dret a accedir a serveis de salut sexual i reproductiva de qualitat, incloent-hi atenció prenatal i obstètrica, anticoncepció, detecció i tractament d’infeccions de transmissió sexual, atenció de l’avortament segur i legal quan estigui permès per la llei, i atenció postavortament.

Dret a la intimitat i confidencialitat: totes les persones tenen dret a la privadesa, confidencialitat i protecció de la seva informació personal en assumptes relacionats amb la seva salut sexual i reproductiva, incloent-hi el dret a prendre decisions sense ingerència, coerció o discriminació.

Dret a viure lliure de violència sexual i coerció: les persones tenen dret a viure lliures de violència sexual, incloent-hi la violació, l’assetjament sexual, l’explotació sexual i el matrimoni forçat. També tenen dret a estar protegides contra la coerció o pressions per prendre decisions relacionades amb la seva sexualitat i reproducció.

Aquests són només alguns exemples dels drets sexuals i reproductius reconeguts internacionalment. Els drets sexuals i reproductius són fonamentals per garantir la salut, la igualtat i la dignitat de totes les persones en relació amb la seva sexualitat i reproducció.

És important destacar que aquests drets poden variar segons els contextos legals i culturals de cada país o regió.

Professional Essay Writing Services: Get the Results You Need Your Essay Writing Solution is Here! Ensure Essay Success with Professional Writing Assistance Achieve More with Professional Writing Help Quality Essays Crafted with Precision and Care