La mefedrona es presenta en diverses formes, cadascuna amb les seves vies de consum respectives. A continuació, es detallen les formes més comunes en què es troba la mefedrona i les vies dadministració associades:

Pols: és la presentació més comuna de la mefedrona. Es presenta com una pols blanca o lleugerament groguenca que es pot inhalar (esnifar), ingerir o dissoldre en líquids per injectar-se. La pols sol vendre’s en petits sobres o bosses de plàstic.

Càpsules: la mefedrona també es pot trobar encapsulada, cosa que facilita la seva ingestió. Les càpsules contenen la pols al seu interior i s’empassen directament.

Tabletes (comprimits): en alguns casos, la mefedrona es presenta en forma de pastilles o comprimits. Aquestes tauletes poden variar en color, forma i mida, i sovint s’assemblen a les pastilles d’èxtasi (MDMA).

Vidres: encara que menys freqüent que la pols, també pot trobar-se en forma de vidres més grans o granulosos, similars a les presentacions d’altres drogues sintètiques com la metamfetamina.

En totes les presentacions, la mefedrona sol comercialitzar-se en envasos petits i, en alguns casos, sota etiquetes com “sals de bany”, “fertilitzants” o “productes químics per a investigació”, per evitar la detecció de les autoritats a causa del seu estatus il·legal a molts països.

Formes més comunes de consum:

Inhalada (esnifada): aquesta és una de les formes més comunes de consumir mefedrona. La droga ve en pols i se sol inhalar a través del nas, la qual cosa produeix efectes ràpids, generalment en uns pocs minuts.

Oral (ingerida): la mefedrona també pot ser consumida en forma de càpsules o comprimits, o barrejada amb aliments o begudes.

Injectada: encara que és menys comú, algunes persones dissolen la mefedrona en aigua i la injecten (slam o slamming). Aquesta forma produeix efectes molt ràpids i intensos, però també comporta majors riscos de salut, com ara infeccions, danys a les venes i un major risc de sobredosi.

Rectal: el consum rectal (també conegut com a booty bumping ) és una altra forma menys freqüent d’administració, en què la droga s’introdueix al recte. Els efectes també acostumen a ser ràpids i potents.

Els efectes de la mefedrona depenen de diversos factors, incloent-hi la via dadministració, la dosi, la puresa de la substància i la tolerància de qui la consumeix, entre altres aspectes.

A continuació, es descriu el temps dinici i la durada dels efectes generals de la mefedrona.

Esnifada (inhalada)

Inici dels efectes : entre 5 i 15 minuts després d’inhalar-la.

Durada dels efectes : de 30 minuts a 1 hora, encara que l’efecte eufòric pot ser més breu, seguit d’una baixada.

Característiques : els efectes se senten ràpidament, però també desapareixen més ràpid en comparació amb altres vies d’administració, cosa que pot portar al desig de redosificació.

Ingerida (oral, en pols o pastilles)

Inici dels efectes : entre 15 i 45 minuts després de la ingestió.

Durada dels efectes : de 2 a 4 hores, depenent de la dosi i la persona.

Característiques : els efectes són més perllongats en comparació amb la inhalació, però triguen més a aparèixer. També poden ser menys intensos en termes d’eufòria immediata.

Injectada (intravenosa)

Inici dels efectes : entre 10 i 30 segons després de la injecció.

Durada dels efectes : entre 20 minuts i 1 hora.

Característiques : els efectes són gairebé immediats i molt intensos, però la seva durada és curta, cosa que pot portar a una ràpida redosificació, incrementant els riscos de sobredosi.

 Resum d’efectes: inici ràpid i efectes intensos quan és esnifada o injectada , però amb una durada més curta. Inici més lent , però amb efectes més prolongats quan és ingerida.

El consum de mefedrona produeix una varietat d’efectes físics, psicològics i emocionals per la seva acció estimulant sobre el sistema nerviós central.

Efectes desitjats

• Eufòria intensa.
• Sensació de benestar.
• Augment de la sociabilitat i el desig dinteractuar.
• Sensació de confiança i desinhibició.
• Augment de lenergia i excitació.
• Major desig sexual o desinhibició sexual .
• Efectes adversos

Físics:

• Augment de la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
• Augment de la pressió arterial.
• Sudoració excessiva.
• Dilació de les pupil·les.
• Tensió mandibular o grinyolar de dents.
• Augment de la temperatura corporal.
• Nàusees o vòmits.
• Manca de gana.
• Estimulació motora (moviments repetitius o hiperactivitat).

Psicològics i emocionals:

• Augment de l’estat d’alerta i de concentració.
• Sensació dacceleració mental.
• Augment de la sensibilitat sensorial (música, tacte, llums).
• Ansietat o paranoia, especialment amb dosis més altes.
• Confusió o agitació.
• Canvis bruscs d´humor.

Després que els efectes de la mefedrona desapareixen, moltes persones experimenten una “baixada” que pot incloure fatiga extrema, depressió, irritabilitat i un desig compulsiu de tornar a consumir. Aquests efectes després del consum poden durar hores o dies, depenent de la quantitat consumida i la freqüència dús.

La sobredosi de mefedrona afecta principalment el cor i el cervell, cosa que pot portar a complicacions greus com:

Atur cardíac o insuficiència cardíaca a causa de la sobrecàrrega del sistema cardiovascular.

Accident cerebrovascular (vessament cerebral) causat per la hipertensió o per la formació de coàguls als vasos sanguinis.

Síndrome serotoninèrgica: un excés de serotonina al cervell, que pot passar especialment si la mefedrona es barreja amb altres drogues que afecten la serotonina (com antidepressius o MDMA). Això pot causar confusió, febre alta, convulsions i, en alguns casos, la mort.

Si es detecten alguns dels símptomes següents: taquicàrdia extrema, dolor al pit, dificultat per respirar, convulsions, confusió o deliri, al·lucinacions, agitació extrema o psicosi, temperatura corporal molt alta, es recomana buscar assistència mèdica urgent o trucar al telèfon d’emergències 112

La mefedrona, sovint utilitzada en contextos recreatius, és una substància que pot tenir efectes específics en les relacions sexuals. Aquests són alguns dels usos que se li atribueixen en aquest àmbit.

Augment del desig sexual: el que pot portar a un interès més gran i desig per l’activitat sexual.

Millora de l’experiència sensorial: el que pot fer que les trobades sexuals siguin més plaents i satisfactòries.

Facilitació de la connexió emocional: l’eufòria i el benestar que sovint acompanyen l’ús de la mefedrona poden fomentar més connexió emocional i complicitat entre les parelles, facilitant una experiència sexual més íntima.

Reducció d’inhibicions: en disminuir les inhibicions, la mefedrona pot animar a explorar noves pràctiques o dinàmiques sexuals que normalment no es considerarien.

Major energia i resistència: els efectes estimulants de la mefedrona poden proporcionar un impuls d’energia, cosa que podria permetre sessions sexuals més llargues i enèrgiques.

Els riscos associats a la mefedrona en les relacions sexuals poden ser significatius i abastar tant aspectes físics com emocionals.

Majors pràctiques de risc.

La disminució de les inhibicions i el judici pot portar a conductes sexuals de risc.

L’ús de mefedrona està associat amb un risc més gran de contraure infeccions com VIH , sífilis , gonorrea  i altres ITS .

En alguns contextos de chemsex, la injecció de drogues ( slam o slamming ) pot augmentar encara més el risc d’infeccions si es comparteixen agulles.

Problemes d’erecció i disfunció sexual .

Tot i que la mefedrona pot augmentar el desig sexual, paradoxalment pot causar dificultats per mantenir una erecció o experimentar disfunció sexual. Aquest fenomen, de vegades anomenat “erecció química”, pot portar a frustració i l’ús addicional de substàncies com viagra o cialis, que augmenten el risc de complicacions cardiovasculars.

Dependència i ús compulsiu .

El consum regular de mefedrona en contextos sexuals pot portar a la dependència psicològica, ja que les persones comencen a associar el sexe amb el consum de la droga, cosa que pot dificultar tenir relacions sexuals sense la substància.

La mefedrona pot interactuar amb diverses drogues i fàrmacs, cosa que pot augmentar el risc d’efectes adversos o complicacions. Tot seguit, es detallen algunes interaccions importants.

Amb altres drogues estimulants (cocaïna, amfetamines, MDMA, etc.)

Riscos: l’ús combinat de mefedrona amb altres estimulants pot causar una sobrecàrrega al sistema cardiovascular, incrementant el risc d’arítmies, hipertensió, dany cardíac i sobrecàrrega del sistema nerviós.

Efectes: la combinació intensifica els efectes estimulants, cosa que pot portar a hipertèrmia (augment extrem de la temperatura corporal), ansietat severa, agitació, convulsions i síndrome serotoninèrgica, una condició potencialment mortal causada per un excés de serotonina.

Amb depressors del sistema nerviós central (alcohol, benzodiazepines, barbitúrics, GHB)

Riscos: la combinació de mefedrona amb depressors pot generar confusió en els efectes, ja que la mefedrona és estimulant i els depressors tendeixen a alentir el sistema nerviós. Això pot portar a una desregulació perillosa de les funcions del cos.

Efectes: l’ús combinat pot augmentar el risc de sobredosi en emmascarar els símptomes típics d’una sobreestimulació o depressió del sistema nerviós. També és més probable experimentar alteracions del judici, coordinació deteriorada i més risc d’accidents.

Amb antidepressius (ISRS, IMAO, tricíclics)

Riscos: els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO) i antidepressius tricíclics augmenten la disponibilitat de serotonina al cervell. La mefedrona també té un efecte similar, la qual cosa augmenta significativament el risc de síndrome serotoninèrgica .

Efectes: Símptomes com confusió, agitació, taquicàrdia, hipertensió, febre alta, convulsions i pèrdua de la consciència poden presentar-se.

Amb opiacis (heroïna, morfina, codeïna)

Riscos: els opiacis deprimeixen la funció respiratòria i cardíaca, mentre que la mefedrona pot provocar augments sobtats en la pressió arterial i la freqüència cardíaca. Aquestes accions contradictòries poden desregular greument el sistema autònom.

Efectes: el risc de sobredosi augmenta, ja que l’usuari pot no reconèixer els signes de sobredosi d’opiacis a causa de l’estimulació proporcionada per la mefedrona.

Amb medicaments antihipertensius (betabloquejants, inhibidors de l’ECA)

Riscos: la mefedrona augmenta la freqüència cardíaca i la pressió arterial, cosa que pot contrarestar l’efecte dels medicaments antihipertensius.

Efectes: Pot provocar una manca de control a la pressió arterial, portant a crisis hipertensives, mal de cap sever, marejos i risc de dany a òrgans vitals (cor, ronyons).

El consum de mefedrona pot tenir interaccions amb alguns dels medicaments antiretrovirals que s’utilitzen per tractar el VIH, entre ells:

Riscos: alguns antiretrovirals inhibeixen o indueixen els enzims del fetge que metabolitzen drogues, cosa que podria alterar la manera com la mefedrona es descompon al cos, portant a una toxicitat més ràpida o prolongada.

Efectes: la combinació pot afectar negativament l’eficàcia dels antiretrovirals, a més d’augmentar el risc d’efectes secundaris greus com a dany hepàtic i cardiovascular.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum de mefedrona és clau per minimitzar els danys que aquesta droga pot causar. Si decideixes fer-la servir, hi ha algunes estratègies que poden ajudar a mitigar els riscos.

Controlar la dosi i freqüència

Dosi moderada: consumir la menor quantitat possible per aconseguir els efectes desitjats pot reduir els riscos de sobredosi i minimitzar els efectes negatius al cos.

No consumir repetidament en intervals curts: evitar el ” redó ” (prendre més abans que l’efecte del consum inicial s’esvaeixi). Això pot portar a l’acumulació de la substància al cos, augmentant el risc d’efectes secundaris greus.

No consumir regularment: l’ús freqüent augmenta el risc de desenvolupar tolerància, dependència, i efectes negatius sobre la salut mental i física.

Evitar barrejar amb altres substàncies

No barrejar amb altres estimulants (com cocaïna, amfetamines o MDMA): això augmenta significativament el risc de sobrecàrrega cardíaca i síndrome serotoninèrgica.

Evitar depressors (com alcohol, GHB, o benzodiazepines). Les combinacions destimulants i depressors poden desregular les funcions corporals, augmentant el risc de sobredosi o atur respiratori.

Compte amb els medicaments: alguns fàrmacs, especialment antidepressius (ISRS, IMAO), poden interactuar perillosament amb la mefedrona.

Mantenir-se hidratat i evitar la hipertèrmia

Beure aigua regularment: la mefedrona, com altres estimulants, pot augmentar la temperatura corporal i causar deshidratació. És essencial mantenir-se hidratat, especialment si ets en un entorn físic exigent com una festa o en activitat sexual prolongada.

Prendre descansos: si estàs en un ambient calorós o estàs físicament actiu, pren descansos freqüents per evitar el sobreescalfament (hipertèrmia). La hipertèrmia pot ser mortal.

En entorns de sexe

Parlar sobre els límits i el consentiment: l’ús de drogues pot fer que et sentis menys inhibit, cosa que podria portar-te a tenir relacions sexuals que normalment no tindries. A més, el consum de drogues pot afectar la teva capacitat per comunicar-te i prendre decisions.

Abans de començar a consumir o participar en activitats sexuals, tingues una conversa oberta i honesta amb les teves parelles sexuals sobre el que estàs i estan còmodes fent. Establix límits clars i expectatives sobre l’ús de protecció i les pràctiques sexuals.

Si estàs en un grup gran o si s’estan fent servir substàncies que poden afectar la claredat mental, estableix senyals de seguretat. Per exemple, un gest o una paraula que indiqui que algú necessita parar o que se sent incòmode.

Assegureu-vos que tots entenguin que poden canviar d’opinió en qualsevol moment. Si algú expressa incomoditat o vol aturar-se, és crucial respectar aquesta decisió sense qüestionaments.

Adoptar estratègies i pràctiques de sexe més segur: fer servir preservatius i barreres dentals pot ajudar a protegir-te davant de diverses infeccions de transmissió sexual (ITS).

Utilitzar lubricants a base d’aigua o silicona et permetrà prevenir el risc d’esquinçament i augmentar el plaer durant el sexe anal, on la fricció pot ser més gran.

Si estaràs en risc d’exposició al VIH, considera utilitzar la PrEP (Profilaxi Preexposició). I si ja us heu exposat, valoreu accedir a la PEP (Profilaxi Postexposició).

Fer proves regulars d’ infeccions de transmissió sexual (ITS) és clau per cuidar la teva salut sexual. Aquestes proves us ajudaran a detectar a temps qualsevol infecció i a rebre tractament si és necessari.

Evitar consumir sol

Acompanyat per persones de confiança: si decideixes consumir mefedrona, és més segur fer-ho amb persones en què confiïs i que estiguin conscients del teu consum. En cas d’una emergència, et podran ajudar o cercar assistència mèdica.

Tenir un pla d’emergència: assegura’t que els qui t’acompanyin sàpiguen com actuar en cas de sobredosi o reaccions adverses.

Conéixer la substància que consumeixes

Testejar la droga: els riscos augmenten si la mefedrona està adulterada amb altres substàncies perilloses.

Per detectar la puresa i la presència d’altres substàncies que podrien ser més tòxiques o perjudicials hi ha serveis com ‘ Analitza els teus chems ‘ i ‘ Anàlisi de substàncies ‘ d’Energy Control.

Investigar els efectes: conèixer bé els efectes i riscos de la mefedrona abans de consumir-la ajuda a prendre decisions més informades ia reconèixer signes de sobredosi.

Descansar adequadament

Dormir bé : després del consum, és essencial descansar i permetre que el cos es recuperi. La manca de son augmenta els efectes negatius sobre el sistema nerviós, incrementant l’ansietat, la depressió i la fatiga.

Evitar consumir en esdeveniments prolongats: utilitzar mefedrona en sessions llargues, com al chemsex o festes esteses, pot portar a esgotament físic i mental sever, cosa que augmenta el risc de complicacions.

Ser conscient de la salut mental

Reconèixer les “baixons”: el consum de mefedrona pot causar una baixada emocional severa després de l’efecte, amb símptomes com depressió, ansietat o irritabilitat. Planificar com manejar aquests sentiments (per exemple, parlant amb amics o cercant suport emocional) et pot ajudar a superar aquesta etapa.

Buscar suport professional: si notes canvis en la teva salut mental (ansietat, paranoia, depressió), és recomanable buscar suport psicològic o psiquiàtric.

Realitzar revisions mèdiques regulars

Monitoritzar la salut: si consumeixes mefedrona de manera ocasional o regular, és important fer revisions mèdiques per detectar possibles efectes adversos, com ara danys hepàtics, renals o cardiovasculars.

Realitzar proves d’ITS: si t’exposes a pràctiques sexuals de risc, fer-te proves regulars per a ITS és essencial per mantenir la teva salut sexual.

Establir límits clars

Conèixer els teus límits: és important saber quan aturar-se i no deixar-se portar per l’impuls de consumir-ne més. Tenir un pla clar sobre quan i quant consumir us ajudarà a mantenir el control.

Parlar obertament sobre els teus límits: si consumeixes en grup, comunicar els teus límits a altres ajuda a reduir la pressió per consumir més o prendre decisions arriscades.