La clamídia és una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) més comunes a tot el món. Les darreres dades facilitades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estimen que cada any es produeixen al voltant de 131 milions de noves infeccions per clamídia a escala mundial.
Aproximadament el 70-80% de les persones infectades amb clamídia no presenten símptomes evidents.
Els continguts d’aquest lloc web es van publicar el maig del 2023. La informació que reflecteixen pot haver patit canvis o quedar desactualitzada. Si tens algun dubte, contacta’ns.
Què és la clamídia?
És una infecció de transmissió sexual (ITS) causada pel bacteri Chlamydia trachomatis.
La clamídia va ser descoberta el 1907 pel metge alemany Stanislaus von Prowazek i el seu col·lega polonès Fritz Schaudinn, que la van identificar en teixits infectats en un estudi sobre la tricomoniasi.
L’origen etimològic de ‘clamídia’ es remunta al vocable grec ‘khlamys’, el qual es tradueix com a ‘capa’ o ‘mantell’. Aquest terme va ser escollit a causa de la manera com el bacteri envaeix les cèl·lules humanes, ja que s’hi introdueix i es protegeix amb un embolcall que li permet evitar el sistema immunitari de la persona.
La infecció també es coneix com a clamidiasi.
Com es transmet la clamídia?
La clamídia es pot transmetre a través de les secrecions genitals (de la vagina o la uretra), així com de les secrecions de les mucoses faríngies i anorectals, per qualsevol persona infectada, independentment de si presenta símptomes d’infecció o no.
Les pràctiques sexuals per les quals es pot transmetre la clamídia, hi hagi o no ejaculació, són:
Penetració vaginal o anal sense protecció
Pràctiques de sexe oral (fel·lació, cunnilingus i anilingus) sense protecció
Fisting i fingering sense protecció
Compartir joguines sexuals.
Les persones embarassades que tenen clamídia poden transmetre la infecció al nadó duran
Quins símptomes tenen les persones amb clamídia?
Amb freqüència, els símptomes sorgeixen aproximadament entre 2 i 14 dies després de l’exposició al bacteri, encara que en alguns casos es poden manifestar més tard. Moltes persones amb clamídia no presenten símptomes.
Segons la zona on es produeix la infecció:
Genitals femenins: flux vaginal anormal, dolor al baix ventre, sagnat durant la penetració, dolor o coïssor en orinar, tacat entre períodes menstruals. Aquests símptomes només apareixen en un 20%-30% de les infeccions, a la resta dels casos la infecció no genera cap mena de símptoma.
Genitals masculins: dolor o cremor en orinar, secreció anormal del penis i dolor o inflor en un o ambdós testicles. Aquests símptomes es produeixen només a la meitat dels casos d’infecció per clamídia.
Zona anorectal: secreció anormal, coïssor i dolor en defecar (de vegades amb sagnat). En la majoria dels casos, la infecció és asimptomàtica.
Gola: pot causar sequedat o dolor, tos, dificultat per empassar i, poc comú, secreció. En la majoria dels casos, la infecció és asimptomàtica.
Els símptomes de la clamídia també es poden confondre amb altres infeccions de transmissió sexual o problemes de salut. Per això, es recomana cercar atenció mèdica especialitzada en ITS per obtenir un diagnòstic i tractament correctes.
Com es diagnostica la clamídia?
La clamídia sol detectar-se mitjançant una anàlisi d’orina o mitjançant la presa de mostres a l’anus, la uretra o la gola.
Es pot tractar i curar la clamídia?
Sí, la clamídia és una infecció que es pot tractar i curar amb antibiòtics. El tractament de la clamídia, generalment, implica prendre antibiòtic durant 7 dies a la majoria dels casos.
El tractament també pot ajudar a alleujar els símptomes de la infecció, encara que algunes persones poden experimentar símptomes persistents durant algun temps després del tractament.
El tractament no immunitza davant de futures infeccions.
Com evoluciona la clamídia si no es tracta?
Sense tractament, en alguns casos, molt pocs, es pot produir una autocuració.
En la resta de casos, si no es tracta, la infecció pot provocar:
Malaltia inflamatòria pelviana (EIP), una inflamació a la pelvis que pot danyar els òrgans reproductius femenins, i pot causar dolor pelvià crònic, infertilitat i altres problemes de salut.
La clamídia també pot augmentar el risc d’embaràs ectòpic, un embaràs que passa fora de l’úter i que pot ser potencialment mortal.
A més a més, pot causar epididimitis (inflamació dolorosa de l’epidídim, que és el canal que connecta els testicles amb els conductes deferents) i prostatitis, cosa que pot causar inflamació i dolor a la zona genital.
La clamídia també pot causar una forma d’artritis anomenada artritis reactiva, que es caracteritza per la inflamació de les articulacions, els ulls i els genitals.
Com es pot prevenir la clamídia?
El risc d’infecció es pot reduir de manera significativa en fer servir preservatius o altres mètodes de barrera que impedeixin el pas de secrecions infeccioses durant el sexe vaginal, anal i oral.
En cas d’utilitzar joguines sexuals, és recomanable col·locar un nou preservatiu en cadascun abans del seu ús amb cada persona i pràctica sexual (vaginal, anal o oral).
És aconsellable rentar-se les mans després de manipular preservatius usats, joguines sexuals o després de mantenir relacions sexuals.
Quina relació hi ha entre la clamídia i el VIH?
Les persones amb clamídia poden tenir més risc de contraure el VIH si s’exposen al virus.
La raó darrere d’això és que la clamídia causa inflamació i dany en els teixits genitals i anals, cosa que augmenta la vulnerabilitat a altres infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH. A més, el VIH i la clamídia comparteixen els mateixos factors de risc, com ara tenir múltiples parelles sexuals, compartir agulles per injectar-se drogues i tenir relacions sexuals sense protecció.
Si es té clamídia, és important descartar la possibilitat d’haver contret altres ITS i el VIH.