VIH són les sigles de Virus de la Immunodeficiència Humana.

El VIH afecta el sistema immunitari de les persones infectades. Al cos humà el virus es reprodueix, principalment, als limfòcits T-CD4, eliminant-los.

El VIH és una infecció zoonòtica. Les zoonosis es produeixen quan un agent patogen es transmet d’un animal a un ésser humà i viceversa, com passa amb infeccions com la ràbia, la toxoplasmosi, la grip aviària, l’Ebola, el Zika o la Covid-19 entre d’altres.

La zoonosi del VIH es va originar quan el VIScpz (virus d’immunodeficiència de simis), després de diversos salts entre ximpanzé i goril·la, va aconseguir fer-se transmissible a l’ésser humà.

Les últimes dades publicades pel Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA) indiquen que al món viuen amb VIH al voltant de 37,7 milions de persones, el 53% són dones i nens i 6 milions de persones desconeixen que tenen VIH.

 

Una mica d’història…

Oficialment, els primers casos de VIH corresponen a cinc joves gais de Los Angeles a qui se’ls havia diagnosticat una pneumònia. Aquests casos van ser publicats pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units al butlletí Morbidity and Mortality Weekly Report del 5 de juny del 1981.

Als inicis de la dècada dels vuitanta, el VIH afectava principalment homes gais, per la qual cosa l’església i sectors conservadors de la societat americana van aprofitar per condemnar l’estil de vida gai. A conseqüència d’això, enmig d’una crisi sanitària a què no es feia resposta, la por de la població ben aviat es va dirigir cap a aquest col·lectiu en forma de rebuig, discriminació i estigma. Com a exemple, només cal indicar que mentre que la malaltia causada pel VIH encara no tenia nom, se la va denominar càncer gai, pesta rosa, deficiència immune relacionada amb els gais (GRID), disfunció immune adquirida a la comunitat, síndrome homosexual.

Aleshores es parlava del club de les quatre hacs (homosexuals, heroïnòmans, hemofílics i haitians), ja que era en els grups de població on més diagnòstics es produïen, contribuint això a augmentar les creences errònies així com la criminalització de les persones que pertanyien a aquests grups. També estava molt estès el concepte de culpables i innocents, considerant els gais, heroïnòmans i haitians, per les seves conductes, culpables d’haver-se infectat, i els hemofílics innocents, ja que havien adquirit el virus a través dels hemoderivats que rebien per tractar l’hemofília. Per això, al club de les quatre hacs, hi havia qui modificava la hac d’hemofílics per la de hookers (putes).

Encara que molt aviat es van produir diagnòstics de VIH en homes i dones heterosexuals i es van donar casos de transmissió vertical (de mare a fill) el rebuig cap a la població gai, a qui se la considerava responsable de la pandèmia, va romandre en l’imaginari col·lectiu perpetuant-se durant molts anys. Actualment, encara hi ha persones que mantenen aquesta creença, afavorint així la discriminació i l’estigma envers els gais i dificultant la prevenció del VIH.

És important recordar que, durant molt de temps, el govern nord-americà va ignorar completament l’emergent epidèmia de la sida. El president, Ronald Reagan, va esmentar per primera vegada la paraula sida cinc anys després dels primers casos i llavors ja es podien comptar per milers les persones infectades pel VIH, així com les mortes a causa de la sida. Com a conseqüència, un moviment polític sencer va créixer al voltant del silenci de l’administració Reagan i va néixer l’activisme per donar resposta a la sida, encapçalat al principi per Gay Men’s Health Crisis (GMHC) i poc després per l’AIDS Coalition to Unleash Power (ACT UP) sota el famós lema: el silenci equival a la mort.

Tot i que ja han transcorregut més de quaranta anys dels primers casos publicats pels CDC, actualment sabem que la pandèmia de VIH es va iniciar el 1920 a la ciutat de Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo. Des d’allà es va estendre, a través del ferrocarril, a altres regions d’Àfrica al llarg de les dues dècades següents i cap al 1964, aprofitant les rutes comercials, va viatjar a Haití des d’on va volar als Estats Units, per arribar després a tots els racons habitats del planeta.

El VIH fa més d’un segle que és entre nosaltres.

SIDA són les sigles de Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida.

La sida apareix quan la infecció pel VIH està en el seu estat més avançat pel fet que ha causat un greu deteriorament del sistema immunitari.

El VIH ataca i destrueix els limfòcits T-CD4, que són un tipus de cèl·lules molt importants per al sistema immunitari. La funció principal dels CD4 consisteix a activar el sistema immunitari avisant de la presència de patògens perquè els pugui fer front. Quan el nivell de CD4 d’una persona és molt baix, poden aparèixer infeccions que en condicions normals, amb un bon nivell de limfòcits T-CD4 (per sobre de 500 cèl·lules/mm ³ ) no apareixerien o, si ho fessin, no serien un problema per a la salut. Aquests tipus d’infeccions reben el nom d’infeccions oportunistes (IO). Les IO, amb un sistema immunitari debilitat, poden esdevenir mortals.

Només es considera que una persona té sida si es compleixen els tres criteris següents:

• que viu amb VIH
• que té un recompte de limfòcits T-CD4 inferior a les 200 cèl·lules/mm ³
• que té alguna infecció oportunista (IO)

Algunes de les infeccions oportunistes són:

• Cervell: toxoplasmosi, meningitis criptocòccica .
• Ulls: citomegalovirus .
• Boca i gola: candidiasi, herpes labial i úlceres.
• Pulmons: pneumònia per Pneumocystis Jirovecii , tuberculosi, histoplasmosi, complex mycobacterium avium (CMA).
• Estómac i intestins: citomegalovirus , criptosporidiosi .
• Genitals: herpes genital, virus del papil·loma humà (VPH) i càncer cervical, candidiasi, malaltia inflamatòria pèlvica (EIP), infecció del tracte urinari.
• Pell: virus de l’herpes simple (VHS), herpes zòster, sarcoma de Kaposi.

Una mica d’història…

El primer cas de sida a Espanya es va diagnosticar l’octubre del 1981 a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. El pacient era un home gai de 35 anys que tenia una història molt curta de mal de cap persistent, lesions de color porpra a la pell del tronc, ganglis inflamats i aprimament continuat durant els darrers sis mesos. Li van diagnosticar sarcoma de Kaposi i una infecció intracerebral .

Durant la seva hospitalització es va intensificar el mal de cap i després de fer-li un TAC, es va descobrir que tenia al cap una massa de 3 centímetres de diàmetre que era una metàstasi del sarcoma de Kaposi i se’l va operar per extirpar-se-la, però va morir quatre dies després.

La dermatòloga Caterina Mieras, que va diagnosticar el sarcoma de Kaposi, va pagar de la butxaca a mitges amb la patòloga Carmen Navarro, la qual va localitzar la toxoplasmosi al cervell del malalt, les 5.000 pessetes que va costar traduir el cas perquè es publiqués a la prestigiosa revista mèdica The Lancet , el març de 1982. En aquest mateix número de la revista es va publicar també el primer cas de sida a França.

Tres anys després del primer cas de sida a Espanya, la malaltia ja s’havia localitzat a totes les regions del món, per la qual cosa ja es podia parlar de pandèmia de la sida.

S’estima que des que a principis dels anys 80 es van diagnosticar els primers casos als Estats Units, 40 milions de persones han mort a causa de la sida o malalties relacionades.

La majoria de les persones que s’infecta del VIH ho fan a través de les relacions sexuals anals o vaginals o en compartir agulles, xeringues o altres utensilis per a la injecció de drogues.

El virus també es pot transmetre d’una mare amb VIH al fill durant la gestació, el part o la lactància a través de la placenta, la sang o la llet materna.

Els únics fluids corporals que transmeten el VIH són:

• sang
• semen
• secrecions anals
• secrecions vaginals
• llet materna

Perquè la transmissió es produeixi, aquests fluids han d’entrar en contacte amb:

• una membrana mucosa (genital o anal)
• teixit genital lesionat (úlceres, nafres, esquinçaments) de la vagina, penis o anus
• qualsevol via que contacti directament amb el torrent sanguini

Finalment, a més del que ja s’ha indicat, s’hauran de tenir en compte múltiples factors que influiran en si la infecció es produeix o no com, per exemple: la càrrega viral del VIH, el tipus de pràctica sexual que s’hagi realitzat, l’ús o no de barreres profilàctiques, la presència d’altres infeccions de transmissió sexual, la genètica, etc.

 

Una mica d’història…

D’un got, a la piscina, a través de l’aire, per la picada d’un mosquit, pel pom d’una porta o simplement en estar, compartir espai o tocar una persona amb VIH. El desconeixement per part dels professionals de la salut, i fins i tot la negació de l’existència de la malaltia, va fer que en els primers moments proliferessin les informacions contradictòries sobre la transmissió del virus i la manera d’infectar-se.

Tot i que les vies de transmissió del VIH es van establir tan sols un any després dels primers casos, la por a infectar-se i la psicosi van fer que es propagués molta informació falsa sobre com es podia contraure el virus. Això es va traduir en un elevat rebuig i estigma cap a les persones que en tenien. Moltes van perdre les feines, es van quedar al carrer quan els propietaris dels seus habitatges van saber que tenien sida i fins i tot van ser abandonades per les seves pròpies famílies. El pànic va provocar reaccions de culpabilitat i violència contra els homosexuals.

A més, en aquella època, era freqüent que el personal sanitari es negués a atendre les persones infectades, i sovint els malalts eren hospitalitzats en habitacions completament aïllades. Alguns hospitals rebutjaven de manera rutinària els malalts en fase terminal. Altres, quan els pacients morien de sida, els ficava en bosses negres d’escombraries i se’ls lliuraven als seus familiars així. En aquells temps no totes les funeràries se’n feien càrrec.

Molta gent va ser abandonada i va morir sola. Molts es van suïcidar.

El VIH pertany a un grup de virus que té característiques especials, els retrovirus. La majoria dels virus contenen material genètic en forma d’ADN, mentre que els retrovirus només contenen ARN. Per això, el tractament del VIH consisteix a prendre fàrmacs antiretrovirals.

En la majoria dels casos el tractament està format per tres o més medicaments, però també hi ha tractaments que combinen únicament dos fàrmacs antiretrovirals. Molts dels tractaments actuals que comporten prendre tres o dos medicaments se solen presentar en un únic comprimit de pressa diària.

El tractament antiretroviral o TAR, impedeix que el VIH es reprodueixi, fent que la quantitat de virus que hi ha al cos disminueixi considerablement. A conseqüència d’això, la persona no pot desenvolupar sida i la infecció pel VIH es cronifica.

Pel que fa als efectes secundaris, la majoria dels tractaments es distingeixen per comportar un risc molt reduït de desenvolupar efectes secundaris greus. En cas d’aparèixer efectes secundaris sol ser en començar el tractament i es tractaria d’efectes lleus que solen desaparèixer en poques setmanes.

Es considera que el tractament ha estat eficaç quan la càrrega viral del VIH és indetectable, cosa que equival a dir que la persona té menys de 50 còpies del virus per mil·lilitre de sang (còpies/ mL).

El tractament no elimina completament el virus de l’organisme, ja que aquest romandrà ocult en algunes cèl·lules (reservoris virals).

Actualment, un 26% de totes les persones que viuen amb VIH al món no tenen accés a la teràpia antiretroviral.

 

Una mica d’història…

Més de set anys, des dels primers casos de sida, van haver de passar perquè una persona diagnosticada de VIH/sida es pogués medicar. Això es va aconseguir l’any 1987 gràcies a la zidovudina (AZT) que era un medicament que originalment es va idear per tractar el càncer, però el seu ús va ser rebutjat després d’haver demostrat ser ineficaç en el tractament contra el càncer en ratolins, sent altament tòxica i mortal. En no haver acabat els assajos clínics calia tornar-los a activar i esperar resultats favorables, però era urgent administrar-la, ja que la gent s’estava morint. Per pressió d’ACT UP i l’activisme gai se’n va aprovar l’ús compassiu. L’AZT va esdevenir el tractament farmacològic més car de la història, amb un preu de 10.000 dòlars per persona a l’any.

El 1995, a més de l’AZT, només es disposava de tres medicaments més per tractar el VIH/sida i eren molt poc eficaços. No obstant això, aquell any l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units va aprovar el Saquinavir, el primer d’una nova família de medicaments potents: els inhibidors de la proteasa. Va ser llavors quan es va dissenyar la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA), que consistia en el tractament intensiu del VIH amb múltiples fàrmacs.

Hi ha un abans i un després de l’aparició de la denominada era TARGA. Molts pacients que estaven ingressats a hospitals amb una salut molt deteriorada van rebre l’alta i van haver de preparar-se per tornar a les vides anteriors. Va ser el fenomen que es va conèixer com a Síndrome de Lázaro.

La TARGA va suposar la cronificació de la infecció del VIH.

Si bé és cert que amb el tractament antiretroviral es pot cronificar la infecció pel VIH i evitar que la persona progressi a fase sida, actualment encara no disposem d’una cura.

El tractament antiretroviral del VIH no cura perquè el virus aconsegueix ocultar-se a l’organisme en cèl·lules latents (adormides, inactives) sobre les quals els fàrmacs no actuen. El VIH assoleix instal·lar-se en aquests reservoris virals ben aviat, els primers dies de la infecció. Algunes d’aquestes cèl·lules latents poden estar ‘adormides’ durant molts anys i d’altres es poden activar en qualsevol moment. Per aquest motiu, les persones que viuen amb VIH hem de prendre el tractament de per vida.

Trobar una cura o vacuna és complex pel fet que les vacunes, en la seva manera més clàssica, funcionen en reconèixer les proteïnes que envolten els virus, facilitant al sistema immunitari d’una capacitat d’identificació i acció davant seu. En el cas del VIH, això no és així degut principalment a la capacitat de mutació i variabilitat del mateix virus. La taxa de variabilitat de l’embolcall viral del VIH és molt elevada, de fet en una sola persona hi conviuen milions de variants del virus, cosa que fa que per al sistema immunitari sigui molt difícil reconèixer-ho a temps. A més, el VIH sap com acomodar-se a les respostes immunitàries del nostre organisme, de manera que muta a una velocitat més gran de la que el nostre cos disposa per combatre’l.

Tot i no disposar d’una cura, sí que hi ha hagut casos de curació.

El primer reconegut va ser l’any 2008, quan Timothy Ray Brown, conegut com el Pacient de Berlín, es va curar després de sotmetre’s a dos trasplantaments de medul·la òssia. El mateix va passar l’any 2019 amb el Pacient de Londres (Adam Castillejo) i el Pacient de Düsseldorf. Tot i que en tots tres casos el trasplantament de medul·la òssia va resultar eficaç per erradicar el VIH, cal destacar que això no podria ser utilitzat com una estratègia de curació del VIH, ja que no és una alternativa viable per ser utilitzada a gran escala. D’una banda, els riscos de complicacions i de mortalitat derivats d’un trasplantament de medul·la òssia són elevats i, de l’altra, trobar un donant que sigui compatible amb el receptor és difícil.

A més d’aquestes curacions funcionals en què el VIH ha desaparegut completament del cos, també s’han donat casos de persones que després de la interrupció del tractament antiretroviral han aconseguit mantenir sota control el virus. El 2021 es va fer públic el cas de la Pacient de Buenos Aires, una dona argentina que ha assolit mantenir sota control el VIH dotze anys després d’interrompre el tractament antiretroviral. L’any 2022 es va donar a conèixer el cas de la Pacient de Barcelona, una dona que també ha assolit mantenir una càrrega viral indetectable del VIH després de quinze anys d’interrupció del tractament.

L’estudi d’aquests casos, la teràpia genètica i la tecnologia de l’ARN missatger (implementada a la vacuna contra la Covid-19) són alguns dels camps en què s’està investigant per obtenir una cura del VIH que es pugui aplicar a gran escala.

 

Una mica d’història…

L’any 2008, Timothy Ray Brown, conegut com El pacient de Berlín, es va convertir en la primera persona del món, i l’única fins ara, a erradicar el VIH del seu organisme.

A Timothy li van diagnosticar VIH l’any 1995. A conseqüència del tractament antiretroviral va portar una vida completament normal fins que el 2006 va haver de tornar a passar consulta. Feia diverses setmanes que se sentia cansat, perdent pes i amb febre. Aleshores, les seves anàlisis clíniques van revelar que tenia una leucèmia mieloide aguda (LMA). El tractament amb quimioteràpia va permetre que remetés la malaltia, però la leucèmia va reaparèixer. Va ser llavors quan el seu hematòleg, l’alemany Gero Hütter, li va proposar fer un trasplantament de cèl·lules mare/medul·la òssia. A més de trobar un donant les cèl·lules mare del qual fossin compatibles, Hütter va aconseguir un donant que tingués la mutació CCR5 Delta 32 en els seus limfòcits T-CD4. Sense el correceptor CCR5, el VIH no pot entrar a les cèl·lules que necessita per poder reproduir-se. S’estima que només el 0,5% de la població té la mutació CCR5 Delta 32 a les seves cèl·lules CD4, per la qual cosa la probabilitat de trobar un donant compatible és entre 2.000 milions.

Timothy va superar amb èxit el trasplantament, però tretze mesos després la leucèmia va reaparèixer i va haver de sotmetre’s a una segona intervenció amb les cèl·lules mare seleccionades. Els trasplantaments amb la mutació del correceptor CCR5 van permetre que el VIH desaparegués completament del seu organisme i l’any 2008 Timothy va deixar de prendre la medicació antiretroviral.

El 30 de setembre del 2020, als 54 anys, va morir a conseqüència d’una recaiguda a la leucèmia, la mateixa que paradoxalment li va permetre eliminar el VIH.

Paleosida

El bressol del VIH és un petit territori d’uns pocs km ²  en un racó perdut del Camerun on probablement un caçador que va capturar un simi, o potser els que el van manipular després o se’l van menjar, es van infectar i van fer arribar al VIH al Congo.

La pandèmia de sida es va iniciar el 1920 a la ciutat de Kinshasa (capital del Congo), es va estendre en ferrocarril a altres regions d’Àfrica al llarg de les dues dècades següents i cap al 1964 va viatjar a Haití, des d’on va volar als Estats Units, per des d’allà arribar després fins a tots els racons habitats del planeta.

1908

Els científics suggereixen que el virus de la immunodeficiència humana (VIH) es va transmetre, per primera vegada, d’un ximpanzé a un ésser humà, ja el 1908, a l’extrem sud-est del Camerun.

1920

Els científics estimen que el VIH ja circulava llavors a Léopoldville , actual Kinsasa, massivament.

1959

Un home que va morir al Congo Belga es converteix en el primer cas conegut de VIH al món, ja que les seves mostres de sang, encara preservades, van confirmar que tenia la infecció.

1960

Es troba una variant del VIH, coneguda com a VIH-2, a l’Àfrica occidental i s’al·lega que es va transferir als humans dels micos mangabey negres a Guinea-Bissau.

1964

Jerome Horwitz , de l’Institut del Càncer Barbara Ann Karmanos i la Facultat de Medicina de la Universitat Estatal de Wayne, sintetitza zidovudina (AZT), un fàrmac originalment destinat a tractar el càncer que anys després es convertiria en el primer tractament per al VIH/sida .

1966

Els estudis genètics del VIH indiquen que el virus va arribar per primera vegada a Amèrica el 1966, infectant una persona a Haití. Aquell any, molts haitians treballaven al Congo.

1969

Robert Rayford , un adolescent de Saint Louis (Missouri), mor d’una malaltia que desconcerta els seus metges. Divuit anys després, el 1987, biòlegs moleculars de la Universitat Tulane, analitzen mostres seves de sang on troben VIH.

1976

Moren Arvid Noe , mariner noruec, i la seva filla Vine Viviann Røed . Més tard es determina que Noe va contreure el VIH a Àfrica a principis de la dècada de 1960, va transmetre el virus a la seva esposa Solveig Oline Røed , qui ho va transmetre a la seva filla durant l’embaràs.

1978

Un home conegut com a Senhor José mor a Portugal. Més tard es confirmarà com a primer cas conegut d’infecció pel VIH-2 a Europa. Es creu que va estar exposat al virus a Guinea Bissau el 1966.

1979

Una nena de cinc anys mor a Nova Jersey. Una prova posterior realitzada de teixits seus emmagatzemats confirma que tenia el VIH-1.

1980

S’informa als Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units, que Ken Horme , resident de San Francisco, té sarcoma de Kaposi i el fong cryptococcus neoformans . El següent any, els CDC identifiquen Horne com el primer cas reconegut de VIH/sida als Estats Units.

Aquest mateix any un home homosexual es converteix en el primer cas positiu a Escandinàvia.

1981

El 5 de juny, els CDC reflecteixen a l’Informe setmanal de morbiditat i mortalitat (MMWR) informes de cinc casos de pneumònia per Pneumocystis carinii en homes gais joves de Los Angeles que estaven prèviament sans. Aquests cinc casos es consideren, oficialment, l’inici de la pandèmia de VIH/sida al món.

Un mes després, The New York Times publica el seu primer article sobre el VIH/sida sota el titular Rare Cancer Seen in 41 Homosexuals que descriu casos de sarcoma de Kaposi en 41 homes homosexuals de la Ciutat de Nova York i San Francisco.

Els mitjans de comunicació i els professionals de la salut esmenten el terme Immunodeficiència Relacionada amb els Gais (GRID), cosa que suggeria un vincle inherent entre l’homosexualitat i el VIH/sida.

Aquest mateix any, a l’octubre, es reporta el primer cas a Espanya: un home gai de 35 anys que mor quatre dies després de ser ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. També es reporta el primer cas al Regne Unit.

1982

Al gener de 1982 neix Gay Men’s Health Crisis (GMHC) creada quan 80 homes es reuneixen a Nova York a l’apartament de l’escriptor Larry Kramer per discutir el que estava succeint i recaptar fons per a la investigació. GMHC va prendre el nom del fet que els primers homes que van ser víctimes de la sida durant els anys vuitanta de l’epidèmia eren gais.

Al juliol, Terry Higgins es converteix en una de les primeres persones a morir de malalties relacionades amb la sida al Regne Unit, cosa que motiva la fundació del que es convertiria en l’organització Terrence Higgins Trust

El 27 de juliol, el terme SIDA (síndrome d’immundeficiència adquirida) es proposa en una reunió a Washington DC de líders de la comunitat gai, buròcrates federals i els CDC per reemplaçar el de GRID, ja que l’evidència deixava clar que la malaltia no era específica de les poblacions homosexuals.

A l’agost es detecta el primer cas a Itàlia i, poc després, passa el mateix a Brasil, Canadà i Austràlia.

Al desembre, un nadó a Califòrnia esdevé el primer cas conegut d’infecció pel VIH per una transfusió de sang.

1983

Al gener, la bioquímica francesa Françoise Barré- Sinoussi , de l’equip mèdic del viròleg Jean- Luc Montaigner , a l’Institut Pasteur de París, aïlla un retrovirus que mata les cèl·lules T del sistema limfàtic d’un pacient gai amb sida. Els mesos següents, el trobaria en més pacients homosexuals i hemofílics. El virus causant de la sida, la patent de la qual s’acabava de sol·licitar, rebria el nom de LAV (Virus associat a Linfadenopatia ).

Es creen, en una reunió d’activistes a Denver (EUA) els anomenats Principis de Denver que establien el dret de les persones afectades pel VIH/sida a la dignitat, tant en vida com després de la seva mort, i també a ser representades i poder participar en totes les decisions que afectaven el benestar.

Kary Mullis , bioquímic nord-americà, descobreix una tècnica anomenada reacció en cadena de la polimerasa (polymerase chain reaction) coneguda com a PCR. La PCR va suposar un impacte enorme a tots els camps de la biomedicina. En la infecció pel VIH la PCR va permetre quantificar la quantitat de virus a la sang (càrrega viral). Mullis rebria el premi Nobel de Química pel descobriment de la PCR deu anys després.

Aquest any es detecta el primer cas a Colòmbia, a Mèxic i a Portugal.

Moren Jobriath i Klaus Nomi ; convertint-se en els primers músics, de fama internacional, víctimes de la sida.

1984

Al gener es detecta el primer cas de VIH a les Filipines.

Al febrer mor, a conseqüència de la sida, l’escriptor Julio Cortázar.

Al març mor Gaëtan Dugues a causa de malalties relacionades amb la sida. Gaëtan era un assistent de vol francocanadenc que va ser identificat pels CDC, erròniament, com el pacient zero del VIH.

A l’abril s’anuncia que el científic americà, Robert Gallo, també ha descobert el virus que causa la sida i en diu HTLV-III (Virus linfotròfic de cèl·lules T humanes, tipus 3). A finals d’any, el científic britànic Robert Weiss demostra que tant el LAV com el HTLV-III són el mateix virus i finalment Robert Gallo reconeix que no havia actuat correctament, ja que havia utilitzat les mostres que els investigadors de l’Institut Pasteur van enviar als CDC i l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units.

Al juny mor de sida el filòsof francès Michel Foucault, considerat com una de les ments més brillants del segle.

1985

Al març, la FDA aprova la tècnica ELISA com a primera prova d’anticossos disponible comercialment per detectar el VIH en sang.

El 17 de setembre, després de quatre anys de silenci, més de 3.000 casos i 1.292 morts al seu país, el president americà, Ronald Reagan, esmenta públicament la paraula sida per primera vegada quan un reporter li pregunta sobre la manca de fons per a la investigació mèdica durant una conferència de premsa.

Mor l’actor Rock Hudson (59 anys), primera celebritat nord-americana a admetre públicament que tenia VIH/sida, tan sols un any després de ser diagnosticat. També mor el músic Ricky Wilson (32 anys), guitarrista de la banda nord-americana The B-52’s.

Aquest any es reporten els primers casos a la Xina i la NBC, en horari de màxima audiència, transmet An early frost , considerada com la primera pel·lícula tractant sobre la sida.

El 91% de totes les companyies d’assegurances de salut dels Estats Units neguen la cobertura a les persones que viuen amb el VIH/sida.

1986

El Comitè Internacional per a la Taxonomia dels Virus decideix que s’han d’abandonar les denominacions LAV i HTLV-III com a virus causal de la sida i substituir-les per la nova de VIH. El VIH (virus de la immunodeficiència humana) és adoptat com el nom oficial del retrovirus causant de la sida, el mateix que va ser identificat per Françoise Barré- Sinoussi el 1983 i l’americà Robert Gallo el 1984.

Moren el dissenyador de moda Perry Ellis; que va intentar amagar-ho i la supermodel Gia Carangi (26 anys); qui sí que ho va fer públic i es va convertir en la primera dona cèlebre a anunciar-ho.

Aquest any es detecten els primers casos a Índia i la Unió Soviètica.

1987

L’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units aprova el primer medicament per tractar el VIH/sida: la Zidovudina o AZT. El medicament esdevindria el més car de la història, amb un preu de 10.000 dòlars per persona a l’any.

A l’abril, s’aprova l’ús de la tècnica Western blot per confirmar els positius de la prova ELISA.

Al març, l’activista Larry Kramer , cofundador de GMHC frustrat per la paràlisi de les administracions i l’apatia dels gais davant la crisi del VIH, funda ACT UP a la ciutat de Nova York.

Randy Shilts publica el seu llibre de periodisme de recerca And the band played on , que narra el descobriment i la propagació del VIH/sida entre 1980 i 1985, la indiferència del govern nord-americà i les lluites polítiques internes sobre el que inicialment es va percebre com una malaltia gai.

Aquest any mor a conseqüència de la sida el músic Liberace (67 anys).

1988

Es duu a terme una Cimera Mundial de ministres de salut a Londres en què es reuneixen per primera vegada per abordar la crisi del VIH/sida. Com a conseqüència de la reunió es decideix establir l’1 de desembre com el Dia Mundial de resposta a la Sida, amb la finalitat principal de sensibilitzar i conscienciar en la prevenció i el tractament de la sida. La data va ser elegida per qüestions d’impacte mediàtic i va ser proposada per l’OMS.

La FDA dels EUA accelera el procés d’aprovació de medicaments en resposta a les demandes dels activistes del VIH/sida.

1989

El metge canadenc Bernard Belleau desxifra l’optimització de l’AZT i això permet el desenvolupament de la lamivudina, fàrmac importantíssim en la història del tractament del VIH, que s’aprovarà el 1995.

Aquell any moren l’escriptor britànic Bruce Chatwin (48 anys), l’actriu nord-americana Amanda Blake (60 anys) i Tim Richmond, un jove pilot de NASCAR (34 anys).

1990

Moren l’actor britànic Ian Charleson (40 anys), l’artista nord-americà Keith Haring (31 anys), el cantant Cazuza (32 anys) i el músic nord-americà Tom Fogerty (48 anys).

1991

Frank C. Moore, artista nord-americà, crea el llaç vermell per encàrrec de Visual Aids Artists , un grup d’artistes de Nova York que volia honrar amics i companys morts a causa de la sida. Actors i actrius ho fan mundialment famós durant el lliurament dels Premis Tony.

El jugador de bàsquet, Magic Johnson, considerat un dels millors de la història, anuncia públicament que té el VIH.

Moren dos dels músics més transcendents del segle; l’americà Miles Davis (65 anys) i el britànic Freddie Mercury (45 anys).

1992

S’introdueixen les primeres teràpies farmacològiques combinades pel VIH/sida. Aquests còctels demostren ser més efectius que l’AZT i alenteixen el desenvolupament de resistències als medicaments contra el virus.

Aquest any moren: l’activista Ron Woodroof (42 anys) que va crear un club de compradors per a l’adquisició de medicaments a Dallas (la seva història serà plasmada a la pel·lícula Dallas Buyers Club), el cantant australià Peter Allen (48 anys), l’activista filipina Dolzura Cortez, l’escriptor rus Isaac Asimov (72 anys), els actors americans Robert Reed (59 anys), Denholm Elliott (70 anys) i Anthony Perkins (60 anys).

1993

Els CDC amplien la definició de sida en resposta a les crítiques que la definició existent subestimava les dones i altres poblacions que viuen amb el virus.

Mor el ballarí rus Rudolf Nuréyev (54 anys), considerat el més important del segle XX, i el tennista americà Arthur Ashe (49 anys).

1994

S’aprova Invirase , el primer inhibidor de la proteasa del VIH als EUA.

Mor l’escriptor Randy Shilts (42 anys), l’actor Dack Rambo (52 anys) i l’activista Elizabeth Glaser (47 anys).

1995

S’aprova l’ús de la Teràpia Antiretroviral de Gran Activitat (TARGA), que farà que en dos anys les taxes de mortalitat per VIH/sida es desplomin al món desenvolupat. La TARGA consistia en un còctel de tres antiretrovirals i va canviar per sempre el pronòstic de les persones amb VIH. La infecció pel VIH deixava de ser una sentència de mort per convertir-se en una infecció crònica. En aquella època es parlava de la Síndrome de Llàtzer, fent referència a la millora que experimentaven les persones amb VIH després de rebre la TARGA. Els hospitals es van començar a buidar de persones amb VIH.

Aquell mateix any també s’aprova la utilització de Saquinavir , un nou inhibidor de la proteasa, per tractar el VIH.

L’activista de la sida i pacient Jeff Getty es converteix en la primera persona a rebre un trasplantament de medul·la òssia d’un babuí, com un procediment experimental per tractar la infecció pel VIH.

El VIH/sida es converteix en la principal causa de mort entre els nord-americans de 25 a 44 anys.

1996

El descobriment de Robert Gallo que alguns compostos naturals coneguts com a quimioquines poden bloquejar el VIH i aturar la progressió de la sida, és aclamat per Science com un dels avenços científics més importants de 1996.

A Vancouver, Canadà, es duu a terme la XI Conferència Internacional sobre la Sida, on es proclama la TARGA (teràpia antiretroviral de gran activitat) com el tractament per excel·lència per al VIH. La TARGA va aconseguir que la càrrega viral del VIH fos indetectable en sang, evitant que les persones desenvolupessin sida i com a conseqüència d’això, la infecció es cronifiqués .

El químic egipci Raymond Schinazi , juntament amb científics nord-americans de la Universitat Emory , descobreixen l’ emtricitabina . El 2003 sortirà al mercat com a antiretroviral.

Es crea el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA) per coordinar una resposta mundial a la pandèmia.

La primera prova casolana del VIH és aprovada per la FDA dels EUA.

La professora d’escola Nair Soares de Brito, malalta de sida, demana al govern del Brasil per negar-se a la distribució gratuïta de la teràpia antiretroviral entre els seus més de 500.000 ciutadans que vivien amb VIH/sida, malgrat el que contemplava la seva Constitució. Nair guanya la demanda i al novembre Brasil promulga la llei 9.313, atorgant el dret a la medicació gratuïta del VIH per a cada ciutadà que ho necessités i convertint-se al primer país en desenvolupament a prendre aquesta mesura.

1997

El president francès Jacques Chirac demana, a l’Àfrica, a les nacions més riques crear un fons que ajudi a augmentar el nombre d’estudis i experiments sobre el VIH/sida.

Mor el boxejador argentí i excampió mundial, Ubaldo Sacco (41 anys).

1998

Durant el Dia dels Drets Humans, es funda l’organització Treatment Action Campaign (TAC) per fer campanya a favor d’un major accés als tractaments contra el VIH/sida a Sud-àfrica.

Gugu Dlamini és lapidada fins a la mort a Durban després de revelar a la ràdio que viu amb VIH. El seu assassinat commociona el món.

1999

Comença el primer assaig de vacuna humana contra el VIH a Tailàndia.

2000

L’Organització Mundial de la Salut estima que entre el 15% i el 20% de les infeccions del VIH, a tot el món, són el resultat de transfusions de sang en què no es va analitzar la presència del VIH.

Mor la cantant israeliana Ofra Haza (42 anys) i el guitarrista espanyol Julián Infante (43 anys).

2001

Espanya informa que en quatre anys (1996–2000), les morts per sida s’han reduït un 72% amb la TARGA.

La FDA dels Estats Units autoritza els primers sistemes de prova d’àcid nucleic (NAT) destinats a la detecció de donacions de sang i plasma.

El president de Sud-àfrica, Thabo Mbeki, rebutja les crides per declarar el VIH/sida com una emergència nacional.

2002

La FDA nord-americana aprova el primer kit de diagnòstic ràpid del VIH. La prova té una precisió del 99.6%, pot proporcionar resultats en tan sols vint minuts, es pot fer servir a temperatura ambient i no requereix equip mèdic especialitzat. La mobilitat i la velocitat del kit van permetre una difusió més gran de l’ús de la prova de detecció del VIH.

Les dades del 2002 mostren que continua el desplaçament de l’epidèmia de VIH/sida cap als sectors més pobres i marginats de la societat.

Mor Frank C. Moore (48 anys), creador del llaç vermell, per complicacions derivades de la sida.

2005

Els CDC nord-americans aproven la Profilaxi Postexposició per a totes les persones exposades al VIH per violació, accidents o sexe ocasional sense protecció o ús de drogues.​

2006

El 5 de juny es compleix un quart de segle des que es va notificar el primer cas oficial de VIH/sida.

2007

La FDA aprova el Maraviroc , primer antagonista del receptor CCR5, com a fàrmac antiviral disponible per al tractament de la sida.

2008

El pacient de Berlín, Timothy Ray Brown, que estava coinfectat amb leucèmia mieloide i VIH, se sotmet a un trasplantament de cèl·lules mare i es cura del VIH.

La Comissió Nacional de la Sida de Suïssa emet una declaració per als metges a Suïssa sobre la seguretat del tractament del VIH per reduir la transmissió, afirmant que una persona amb VIH que rep un tractament antiretroviral eficaç no pot transmetre el VIH a través de les seves relacions sexuals .

L’OMS i ONUSIDA recomanen que la circumcisió masculina es consideri part d’una estratègia integral de prevenció del VIH.

2009

L’administració Obama aixeca la prohibició que impedia a persones amb VIH viatjar als Estats Units. Aquesta mesura va ser imposada per l’administració Reagan a la dècada dels 80, que va pressionar per la prohibició que les persones migrants amb VIH entressin al país i va apostar per l’abstinència sexual com les claus per a la prevenció de la pandèmia de VIH/sida .

2010

Es confirma que, Timothy Ray Brown, no té VIH després de quatre anys d’haver abandonat el tractament com a conseqüència del trasplantament de medul·la òssia a què s’havia sotmès.

2012

Activistes i acadèmics d’Oslo redacten la Declaració d’Oslo sobre la criminalització del VIH, una declaració de deu punts que demana la fi dels processos penals per no divulgació, exposició i transmissió no intencional del VIH.

La FDA aprova la utilització de l’ Emtricitabina com a profilaxi preexposició (PrEP) .

2013

ONUSIDA informa que des del 2005 les morts relacionades amb el VIH/sida han disminuït gairebé un 30%.

Es publica la confirmació que un nen ha aconseguit una curació funcional del VIH, però el 2014 s’anuncia que el nen havia recaigut i que el virus havia reaparegut.

2014

Al juliol, l’expresident de la Societat Internacional de la Sida (IAS), Joep Lange i altres investigadors del VIH, moren al Vol 17 de Malaysia Airlines a causa d’un pilot suïcida.​

2015

Les troballes dels estudis OPERA i PROUD mostren que la profilaxi preexposició (PrEP) és eficaç per reduir la transmissió del VIH.

Al novembre l’actor nord-americà Charlie Sheen fa públic que viu amb VIH i denuncia haver estat extorsionat per evitar que es fes pública la seva condició.

Mor l’actor i boxejador excampió mundial, Tommy Morrison (44 anys).

2016

Les Nacions Unides celebren una reunió d’alt nivell per posar fi a la sida. Els països membres es comprometen a posar fi a l’epidèmia de sida el 2030. Es genera una gran controvèrsia al voltant de l’esdeveniment, ja que més de 50 països bloquegen l’accés dels grups LGTBI+ perquè no participin a la reunió. Al final de les reunions, la resolució final amb prou feines esmenta diversos grups que són els més afectats pel VIH/sida: homes que tenen sexe amb homes, persones transgènere , persones que s’injecten drogues i treballadors sexuals.

Es realitza el primer trasplantament d’òrgans d’un donant amb VIH a un receptor amb VIH realitzat als EUA.

2016

Es publiquen les dades finals de l’estudi PARTNER amb el resultat de cap transmissió del VIH dins de les parelles serodiscordants de l’estudi. Després d’anys de seguiment, s’havien registrat 58.000 relacions sexuals sense protecció (aproximadament 22.000 les parelles d’homes que tenen sexe amb homes i 36.0000 declarades per les parelles heterosexuals). Els resultats finals de l’estudi PARTNER van permetre arribar a un Consens Científic Internacional i afirmar que les persones amb càrrega viral indetectable no transmeten el VIH durant les relacions sexuals.

Aquest mateix any l’organització Prevention Access Campaign posa en marxa la campanya Indetectable = intransmissible o I = I , per aclarir i difondre el fet que les persones que viuen amb el VIH que estan en tractament i tenen una càrrega viral indetectable no poden transmetre el VIH sexualment.

2017

L’ONU i els seus socis anuncien un acord de preus per accelerar la disponibilitat d’un règim de tractament del VIH assequible, genèric i d’una sola pastilla a països d’ingressos baixos i mitjans.

2018

Les dades indiquen que hi ha aproximadament 37,9 milions de persones que viuen amb el VIH i 1,7 milions de persones recentment infectades a tot el món.

2020

Al març es fa públic el cas del veneçolà Adam Castillejos, conegut com El pacient de Londres, que es converteix en el segon cas de curació del VIH com a conseqüència d’un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer.

2021

S’anuncia que una dona argentina, la Pacient de Buenos Aires, ha aconseguit mantenir sota control el VIH 12 anys després d’interrompre el tractament antiretroviral.

2022

Comença l’Estudi Mosaic, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, per provar l’eficàcia d’una vacuna per prevenir la infecció pel VIH.

Es fa públic el cas de la Pacient de Barcelona, una dona que ha aconseguit mantenir una càrrega viral indetectable del VIH després de 15 anys d’interrupció del tractament.