L’octubre de 1997, el Centre d’Estudis de Prevenció de la SIDA (CAPS) de la Universitat de Califòrnia a San Francisco va iniciar un assaig clínic per avaluar la seguretat i eficàcia de donar teràpia antiretroviral a persones exposades al VIH a través de relacions sexuals sense protecció o agulles compartides. Aquell assaig es considera l’inici de la profilaxi postexposició (PEP), una estratègia de salut pública per evitar la infecció pel VIH en persones que han tingut una exposició al virus.
Els continguts d’aquest espai web es van publicar el maig del 2022. La informació que reflecteixen pot haver patit canvis o quedar desactualitzada. Si tens algun dubte, contacta’ns.
Què és la PEP?
La profilaxi postexposició o PEP és una estratègia de salut pública basada en l’ús de fàrmacs antiretrovirals per prevenir la infecció pel VIH en persones que s’hagin pogut veure exposades al virus.
Segons l’àmbit on s’hagi produït l’exposició al VIH, la PEP pot ser:
Ocupacional, contacte durant l’activitat laboral, amb sang, teixits o fluids orgànics potencialment infectats, per via percutània (punxades, ferides, contacte amb pell no intacta) o a través de mucoses (esquitxades).
No ocupacional, situació en què es produeix un contacte amb la sang, fluids seminals, fluids vaginals o altres líquids biològics de forma accidental, per via sexual o parenteral fora de l’àmbit laboral.
Tant si el risc d’haver contret VIH s’ha ocasionat en un entorn laboral o fora, la PEP consistirà a prendre durant un mes (vint-i-vuit dies) antiretrovirals.
És efectiva?
L’eficàcia de la PEP està relacionada directament amb el temps que ha passat des de l’exposició al VIH i quan s’inicia el tractament. El millor seria començar la PEP durant les primeres 2-3 hores després del contacte de risc. A partir de les 36 hores del contacte, l’eficàcia de la PEP es redueix dràsticament. Més enllà de les 72 hores (tres dies) no n’està indicat l’ús i encara que s’hagi tingut una pràctica de risc elevat ja no s’administrarà.
Quan es completa el cicle de la PEP prenent els antiretrovirals cada dia i evitant exposicions addicionals al VIH, s’estima que la seva eficàcia és superior al 80%.
És per a qualsevol persona?
La PEP s’ha de considerar per a qualsevol persona VIH negativa que s’hagi exposat al VIH a través de situacions i pràctiques de risc com ara: relacions sexuals sense protecció o amb trencament del condó, ús compartit d’agulles per injectar-se drogues, exposicions a sang o fluids en entorn laboral (centres mèdics i hospitalaris, laboratoris, etc.), víctimes d’agressió sexual.
Qualsevol persona pot prendre PEP pel seu compte?
No, la PEP s’emmarca en un programa sanitari de prevenció del VIH, que inclou consell assistit i educació sobre salut sexual. Ha de ser prescrita i supervisada per professionals amb experiència en el maneig de la infecció pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i en l’ús dels antiretrovirals.
La PEP a Espanya només es dispensa a farmàcies hospitalàries de la xarxa de sanitat pública. Per poder accedir-hi, després de l’exposició de risc, cal acudir al servei d’urgències hospitalàries més proper i indicar, de la manera més detallada possible, que ha succeït perquè el professional que atengui la urgència pugui valorar el risc d’exposició al VIH i decidir si administra la PEP.
La PEP és una estratègia preventiva dissenyada per a les exposicions puntuals davant del VIH que una persona pugui tenir. Si la persona sol·licita la PEP en diverses ocasions se li pot facilitar, però en aquest cas, seria recomanable valorar l’accés a un altre tipus d’intervencions com ara la PrEP.
Els fàrmacs de la PPE són els mateixos que s’utilitzen per al tractament de les persones que viuen amb VIH (PVIH), però no es recomana utilitzar els seus fàrmacs, atès que alguns dels antiretrovirals disponibles mai no s’haurien de fer servir com a PEP.
La PEP ofereix protecció davant d'altres ITS?
La PEP s’utilitza per prevenir el VIH un cop s’ha tingut una exposició o pràctica de risc, no és un tractament per curar el VIH i tampoc protegeix davant d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS).
La PEP té algun efecte secundari?
Abans d’iniciar el tractament, el personal mèdic informarà dels efectes que pot tenir la medicació. Alguns antiretrovirals que s’utilitzen per a la PEP poden causar efectes secundaris lleus com nàusea, malestar estomacal, fatiga i mals de cap. Sovint aquests símptomes milloren o desapareixen després de la primera setmana del tractament.
Si els efectes secundaris no desapareixen, són efectes adversos severs o hi ha problemes amb l’adherència als antiretrovirals, és important contactar amb el personal sanitari que ha facilitat la PEP o amb personal de farmàcia hospitalària.
Què diferencia la PEP de la PrEP?
Ambdues, PEP i PrEP (profilaxi preexposició) són una estratègia de salut pública basada en l’ús de fàrmacs antiretrovirals per prevenir la infecció pel VIH. A la PEP els antiretrovirals es prenen després d’haver estat potencialment exposat al VIH a causa d’una situació o pràctica de risc. En el cas de la PrEP els antiretrovirals es prenen abans de tenir una situació o pràctica de risc evitant així que el VIH aconsegueixi infectar la persona.
En resum
1. La PEP només es pot sol·licitar al servei d’urgències d’un centre hospitalari abans que passin 72 hores (tres dies) de l’exposició al VIH.
2. La seva eficàcia és molt elevada si no han transcorregut 4 hores de l’exposició al VIH.
3. L’atenció a urgències hospitalàries i la medicació que es proporciona per a la PEP és gratuïta, encara que la persona que la sol·liciti no tingui targeta sanitària.
4. El tractament de la PEP dura un mes (vint-i-vuit dies) durant els quals es poden produir alguns efectes secundaris. En la majoria dels casos, solen ser lleus i passatgers.
5. Si es realitza el cicle complet de la PEP, la seva eficàcia serà superior al 80%
6. Finalitzada la PEP, s’aplicarà un protocol per a la realització de proves del VIH per verificar que la persona no l’ha contret.
Recursos
El VIH es pot prevenir després d’una relació sexual de risc? Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.
Profilaxi postexposició al virus de la inmunodeficiència humana. Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.
Profilaxi postexposició davant del VIH. Infografia del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (Pla Nacional sobre la Sida).