El virus del papil·loma humà (VPH) és un grup de més de 200 tipus de virus relacionats entre si que es transmeten, principalment, per contacte de pell amb pell durant les relacions sexuals. El VPH és la infecció de transmissió sexual (ITS) més comuna a tot el món.

El virus va ser descobert en la dècada de 1950. El seu descobriment no pot atribuir-se a una sola persona, ja que va ser el resultat del treball de diversos científics al llarg de les dècades. No obstant això, un dels científics clau va ser el Dr. Harald zur Hausen, el treball del qual va establir les bases per a la comprensió actual del VPH i la seva associació amb diversos tipus de càncer. Per les seves contribucions significatives, el Dr. Hausen va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 2008.

La majoria de les persones ho adquireixen poc després de l’inici de l’activitat sexual. No obstant això, no és necessari que hi hagi sexe amb penetració ni intercanvi de fluids perquè es produeixi la transmissió del VPH

El virus s’allotja en cèl·lules que es localitzen en la superfície de la pell i en les membranes mucoses, com ara la vagina, l’anus, el coll uterí, la vulva, l’interior del prepuci del penis i la uretra. També pot trobar-se a l’interior del nas, la boca i la gola, així com en la tràquea i els bronquis, i a l’interior de les parpelles.

Per tant, la principal via de transmissió és el contacte directe de pell amb pell o de mucosa a mucosa durant les relacions sexuals vaginals, anals o orals.

Altres vies de transmissió, encara que poc freqüents, són:

• durant el part.
• per contacte amb superfícies contaminades amb el virus.

El VPH sol ser asimptomàtic i en la gran majoria dels casos es resol per si sol en menys de dos anys. Moltes persones ni tan sols arriben a saber que han estat infectades amb el virus.

Si la infecció persisteix, uns certs tipus de VPH de baix risc poden causar:

• berrugues comunes que solen aparèixer en àrees com les mans, els peus i les ungles i encara que solen ser indolores, poden causar molèsties o dolor depenent de la seva ubicació.
• condilomes, també coneguts com a berrugues genitals, que solen aparèixer en els genitals, el perineu, al voltant de l’anus, i en rares ocasions, en la boca. Els condilomes poden ser de diverses grandàries, formes i colors i generalment són indolors, encara que podrien causar molèsties depenent d’on estiguin situats.

D’altra banda, els tipus de VPH d’alt risc poden ocasionar lesions precanceroses o càncer. De fet, el VPH és responsable de la majoria dels casos de càncer de coll uterí, també conegut com a càncer cervical o de cèrvix, així com de diversos càncers de vagina, vulva, penis i orofaringe (càncer de gola i boca).

En la majoria dels casos (9 de cada 10), el VPH desapareix per si sol en dos anys i no causa cap problema de salut. Per tant, encara que es tingui una infecció per un virus d’alt risc relacionat amb el càncer, no significa que es vagi a acabar tenint un càncer.

En situacions en les quals els ceps d’alt risc del VPH persisteixen i no s’ha detectat prèviament la infecció, existeix la possibilitat que la infecció progressi cap al desenvolupament de:

• càncer de coll uterí, cervical o de cèrvix. En l’actualitat, hi ha un sistema de prevenció per al càncer de coll uterí que, quan es duu a terme adequadament, pràcticament impedeix que aquesta malaltia es desenvolupi.
• càncer de vulva, vagina, penis i anus. Aquests tipus de càncer estan menys comunament associats amb el VPH que el càncer cervical, però així i tot poden ser causats per la infecció per VPH.

El VPH es pot diagnosticar de diverses maneres.

Examen físic i visualització de berrugues.
Una simple exploració visual sol ser suficient per a diagnosticar la majoria de les berrugues o condilomes.

Prova de Papanicolaou.
També coneguda com a citologia vaginal, és un examen que es realitza per a detectar canvis en les cèl·lules del coll uterí que podrien ser causats pel VPH. Encara que la prova no detecta directament la presència del VPH, pot detectar canvis cel·lulars que suggereixen una infecció per VPH.

Citologia anal.
Similar al Papanicolaou vaginal, aquest procediment implica la recol·lecció de cèl·lules de l’àrea anal per a examinar-les sota un microscopi a la recerca de canvis cel·lulars anormals que puguin indicar una infecció per VPH.

Anoscopia d’alta resolució.
Aquest procediment implica l’ús d’un dispositiu anomenat anoscopio per a examinar de prop l’àrea anal a la recerca de berrugues genitals o altres canvis en la pell que puguin ser indicatius d’una infecció per VPH.

Biòpsia.
En casos de canvis cel·lulars anormals es pot realitzar una biòpsia per a obtenir una mostra de teixit del coll uterí o de l’àrea anal. La mostra s’examina sota un microscopi per a determinar si hi ha evidència d’infecció per VPH o canvis precancerosos.

No existeix un tractament específic per a eliminar el virus del papil·loma humà del cos, però la majoria de les infeccions per VPH desapareixen per si soles sense causar cap problema de salut.

Sí que existeix tractament per a les berrugues i els condilomes. El tractament dependrà de la grandària i la ubicació de les berrugues. Per a això es podrà utilitzar:

• medicaments tòpics: cremes o solucions tòpiques que s’apliquen directament sobre les berrugues i ajuden a eliminar-les en destruir el teixit infectat.
• tractament amb crioteràpia: s’utilitza nitrogen líquid per a congelar les berrugues. Això provoca la destrucció del teixit infectat i eventualment les berrugues cauen.
• tractament amb làser: en casos de berrugues més grans o resistents, es pot utilitzar un làser per a cremar o destruir les berrugues.
• procediments quirúrgics: especialment quan les berrugues són grans o no responen a altres tractaments, pot ser necessari extirpar-les quirúrgicament.

El tractament de les berrugues genitals no elimina el virus del papil·loma humà del cos, per la qual cosa és possible que les berrugues tornin a aparèixer després del tractament. Una vegada han transcorregut 12 mesos des de l’eliminació de les berrugues genitals, és improbable que tornin a aparèixer.

La infecció pel VPH pot afectar tota l’àrea perineal, incloent-hi el pubis, els genitals, la regió inguinal i l’àrea anal. Atès que el preservatiu no cobreix completament aquesta extensió, la seva eficàcia per a prevenir la transmissió del VPH és limitada. Encara que el seu ús pot reduir el risc de contagi, l’exposició al virus continua sent comú.

Generalment, s’ha associat l’augment del nombre de parelles sexuals amb un major risc de contreure infeccions de transmissió sexual. No obstant això, en el cas del VPH, diversos estudis han demostrat que fins i tot persones que inicien relacions sexuals i romanen monógamas poden contreure la infecció, tret que la seva parella tampoc hagi mantingut relacions sexuals amb altres persones al llarg de la seva vida.

El fet de no veure berrugues en una parella sexual no garanteix protecció contra la transmissió del VPH, ja que la majoria de les infeccions ocorren amb persones que no mostren signes visibles de la infecció.

Tot això, unit a les vies de transmissió que utilitza el VPH, fa que sigui molt difícil evitar la infecció pel virus del papil·loma humà i que el virus es classifiqui juntament amb el nombrós grup de virus, bacteris i fongs que conviuen en el nostre cos i només requereixen la nostra atenció quan ens produeixen una malaltia.

Algunes mesures preventives que es poden incorporar:

• vacunació
• proves periòdiques

En el cas de la vacunació del VPH s’ha de tenir en compte que les vacunes disponibles en l’actualitat només prevenen la infecció de 9 tipus del VPH.

En relació amb les proves periòdiques de detecció, podríem dir que són l’estratègia més efectiva de prevenció disponible, ja que la detecció precoç de canvis cel·lulars anormals o de la presència del VPH és la que permet evitar que la persona desenvolupi una neoplàsia.

És molt comú que les persones entrin en contacte amb el virus del papil·loma humà durant els primers anys de la seva activitat sexual. Tenir VPH, ja sigui en forma de berrugues o altres manifestacions clíniques, no hauria de limitar la vida sexual de ningú

No és necessari canviar el tipus de pràctiques sexuals ni començar a usar preservatius amb la parella a causa del diagnòstic d’aquesta patologia en algun dels membres, ja sigui durant el tractament o després de la seva finalització. S’ha observat que fins i tot després d’un tractament reeixit, la capacitat de transmissió del VPH no es veu afectada. A més, estudis han demostrat que la reinfecció per VPH no augmenta el risc de desenvolupar lesions, ja que això dependrà gairebé exclusivament de les nostres defenses.

En trobades sexuals amb parelles esporàdiques o noves, l’ús del preservatiu és la mesura més efectiva per a prevenir les infeccions de transmissió sexual. No obstant això, com ja hem esmentat, és important destacar que la seva eficàcia per a prevenir el virus del papil·loma humà és molt limitada.

El virus del papil·loma humà (VPH) i el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són dos virus diferents amb diferents mecanismes d’infecció i conseqüències per a la salut, però existeix una relació entre ells en termes de risc i coexistència.

Major risc d’adquirir VIH amb VPH.
Les persones infectades amb el VPH, especialment aquelles que tenen berrugues genitals o lesions cervicals precanceroses causades per tipus de VPH d’alt risc, poden tenir un major risc d’adquirir el VIH si estan exposades al virus. Això es deu al fet que les lesions causades pel VPH poden proporcionar una via d’entrada per al VIH.

Major risc de progressió del VPH amb VIH.
Les persones amb VIH tenen un major risc de desenvolupar infeccions persistents per VPH i de tenir complicacions més greus relacionades amb el VPH. Això es deu al fet que el VIH afebleix el sistema immunològic, la qual cosa dificulta la capacitat del cos per a combatre la infecció per VPH i controlar el creixement cel·lular anormal.

Coinfecció i complicacions.
La coinfecció amb VPH i VIH pot complicar el tractament i la gestió de totes dues infeccions. Per exemple, les persones amb VIH poden tenir una major probabilitat de tenir berrugues genitals recurrents o de desenvolupar càncer cervical si també estan infectades amb VPH.