A l’inici de la dècada dels 80, la ignorància, la por i el prejudici davant del VIH eren molt comuns. Com a conseqüència d’això, diversos països van implementar restriccions a l’ingrés i la residència de persones vivint amb VIH (PVIH). Moltes de les restriccions esmentades segueixen vigents malgrat ser innecessàries, discriminatòries i obsoletes.

Actualment el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA) encara comptabilitza 46 països, territoris i zones, que continuen imposant alguna forma de restricció a l’entrada, estada o residència de les PVIH. Això es tradueix en haver de fer proves obligatòries del VIH, declarar l’estat serològic i fins i tot ser deportat, vulnerant-se així el dret a la llibertat de circulació i a la no discriminació de les PVIH.

Encara que les polítiques que recorren a proves obligatòries de VIH per imposar restriccions de viatge no estan basades en cap evidència científica i no existeixen proves que la seva execució protegeixi de cap manera la salut pública d’un país, solen justificar-se en nocions morals sobre les PVIH i grups de població clau. Aquestes polítiques i restriccions violen els drets humans i augmenten l’estigma i la discriminació.

Durant aquest espai web desenvoluparem tota la informació relacionada amb els aspectes que comporten viatjar amb VIH perquè puguis disposar de recursos variats, legals i pràctics.

Encara has de decidir la destinació, el transport, l’allotjament i que visitaràs. El teu passaport és vigent, però què passa amb el VIH? Podré entrar al país si saben que visc amb VIH? Ho he de dir per tramitar el visat? Què passa amb la medicació?

Destinació

És important que us informeu, abans de viatjar, quins països imposen restriccions d’entrada, estada o residència. Les lleis del país poden variar en base a si vols entrar com a turista, estudiant, treballador/a o per residir-hi.

Per conèixer la normativa d’entrada de qualsevol país podeu visitar el web Hiv Travel on a més d’informar-vos de les restriccions d’entrada podreu consultar hospitals i ONG de referència per a persones amb VIH (PVIH) a la destinació triada.

També podeu consultar el mapa global de restriccions de viatge relacionades amb el VIH d’ONUSIDA.

Si finalment encara no tens gaire clara la normativa d’entrada, pots contactar amb l’ambaixada o el consolat corresponent perquè t’indiquin quina legislació apliquen, però has de tenir en compte que alguns països no es pronuncien sobre això, la informació que faciliten és contradictòria, no concloent o es relaciona només amb grups o regions particulars del país.

En el cas que la teva estada a la destinació es perllongui durant temps (més de 3 mesos) per estudis, feina o perquè has decidit fixar la teva residència allà, és recomanable que sol·licitis una còpia del teu historial mèdic al teu lloc de procedència perquè ho puguis facilitar al teu nou hospital.

Finalment, informa’t de si necessitaràs vacunar-te o prendre algun tractament preventiu abans de viatjar i compleix, a la teva destinació, les recomanacions d’higiene alimentària.

Medicació

Porta la medicació que necessitaràs durant el viatge i una quantitat extra per si hi hagués algun contratemps, encara que sense superar la quantitat necessària per a tres mesos si el viatge és dins d’Europa (consulta la normativa vigent per a altres països).

La medicació deu anar al seu envàs original sense haver estat oberta abans i amb el seu prospecte. És recomanable que la portis al teu equipatge de mà i no a l’equipatge que facturis i així evitaries problemes per pèrdua o retard en la recuperació de l’equipatge.

Per evitar contratemps en controls d’accés i duanes és important que porteu un informe mèdic que reflecteixi que aquesta medicació és per a tu. L’informe no ha d’indicar que tens VIH, sinó que la medicació és per al teu ús. En alguns llocs amb la recepta seria vàlid. En qualsevol cas, la majoria de les farmàcies hospitalàries o el teu especialista del VIH poden redactar-te una carta de viatge que ha de contenir la informació següent: data (pròxima a la realització del viatge), el teu nom i cognoms, medicació i periodicitat amb què la prens (sense indicar que és per tractar el VIH), signatura i segell de l’emissor. Aquest document, en moltes destinacions, en cas de necessitar-lo, et permetria obtenir la medicació si per exemple haguessis perdut la que portaves.

Finalment, un cop a la vostra destinació, si heu canviat de zona horària, recordeu mantenir els vostres horaris de medicació perquè la quantitat d’hores transcorregudes entre les preses continuï sent la mateixa que en origen.

L’estada per estudis és l’autorització que permet a una persona estrangera nacional d’un país no pertanyent a la Unió Europea romandre a Espanya durant un període superior a 90 dies amb la finalitat de fer o ampliar estudis.

Per obtenir-la és obligatòria la sol·licitud d’un visat d’estudis que cal fer abans d’entrar a Espanya o un cop dins. La sol·licitud del visat comporta acreditar mitjançant un certificat mèdic que la persona que ho sol·licita no té cap de les malalties que poden tenir repercussions de salut pública greus, de conformitat amb el que disposa el Reglament Sanitari Internacional (RSI) de 2005. El VIH no apareix al llistat de malalties del RSI, ja que no està considerat com un problema de salut pública, per tant, no és un impediment per obtenir el visat. A més, Espanya no imposa cap tipus de restricció d’entrada a persones que viuen amb VIH (PVIH) per la qual cosa es pot accedir al país com a turista, estudiant, treballador o treballadora o per establir residència.

Un altre requisit per a la sol·licitud del visat és comptar amb una assegurança pública o privada de malaltia que tingui cobertura sanitària a Espanya. Per tant, les i els estudiants estrangers accediran a l’atenció sanitària a través de l’assegurança de malaltia contractada, ja que durant la seva estada al país no tenen dret a l’assistència sanitària gratuïta a través del sistema públic de salut.

L’assegurança que cal tenir per tramitar el visat no cobreix els controls periòdics del VIH ni la seva medicació.

Per tot això has de tenir en compte el següent:

> Si el teu país no té un conveni bilateral en matèria de prestacions sanitàries amb Espanya que et permeti exportar el teu dret a l’atenció sanitària, quedaràs en una situació d’exclusió sanitària en relació amb el VIH, ja que la teva assegurança de malaltia com a estudiant no cobrirà la medicació antiretroviral ni el seguiment mèdic del VIH.

> En quedar exclosa l’atenció sanitària del VIH, si com a estudiant estranger acudissis a algun centre sanitari o hospital públic mentre ets a Espanya, legalment et podrien cobrar l’atenció sanitària prestada, les analítiques mèdiques realitzades i la medicació per al VIH.

> En el cas que el teu país sí que tingui un conveni bilateral en matèria de prestacions sanitàries amb Espanya, podràs exportar el teu dret a l’atenció sanitària, tenint en compte que aquest tràmit l’has de fer al teu país abans de viatjar.

> Si la teva estada com a estudiant a Espanya serà igual o inferior a 90 dies, és recomanable que vinguis amb medicació per al VIH per a 3 mesos, que és la quantitat màxima d’entrada que permet la normativa vigent a la Unió Europea.

> Es recomana que viatges amb la medicació al teu equipatge de mà, al seu envàs original, juntament amb el seu respectiu prospecte i la recepta mèdica o, si no, un document que acrediti que aquesta medicació és per al teu ús personal.

Ja a Espanya, si no tens la medicació per al VIH o necessites orientació i ajuda relacionada amb l’assistència clínica del VIH, pots acudir a alguna ONG especialitzada en l’atenció a persones amb el VIH perquè t’orientin i ajudin amb aquest tema.

L’article 43 de la Constitució Espanyola (CE) indica el següent:

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
2. Competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i els serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tots sobre això.
3. Els poders públics han de fomentar l’educació sanitària, l’educació física i l’esport. Així mateix, facilitaran la utilització adequada del lleure.

Aquest dret ha estat desenvolupat per diferents normatives tant nacionals com autonòmiques:

> Llei 14/1986, General de Sanitat, article 1.2: ‘són titulars del dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estrangers que tinguin establerta la seva residència al territori nacional’.

> Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social: ‘els estrangers tenen dret a l’assistència sanitària en els termes previstos a la legislació vigent en matèria sanitària’ (article 12).

> Llei 16/2003, de Qualitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut, norma que preveu que el dret a la protecció de la salut es prestarà a través del Sistema Nacional de Salut (SNS) a tots els seus titulars. Després de la seva modificació pel Reial Decret llei 7/2018: ‘són titulars d’aquest dret totes les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tinguin establerta la seva residència al territori espanyol (article 3)’.

Perquè les persones estrangeres puguin fer efectiu el dret a la protecció de la salut amb càrrec als fons públics han de tenir residència legal i habitual a Espanya i no tenir l’obligació d’acreditar la cobertura obligatòria de la prestació sanitària per una altra via. En cas de no complir aquests requisits, la norma estableix que l’atenció sanitària es podrà obtenir mitjançant el pagament d’aquesta o mitjançant la quota derivada de la subscripció d’un conveni especial, però la prestació farmacèutica (medicació) no s’inclouria al contingut d’aquests convenis especials.

Aleshores, si sóc una persona immigrant irregular puc rebre tractament per al VIH a Espanya?:

> Sí, si ets una persona immigrant en situació irregular o persona estrangera no registrada ni autoritzada com a resident a Espanya, tens dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola.

> El teu dret a l’atenció sanitària està garantit per la Llei 16/2003, després de la seva modificació pel Reial Decret llei 7/2018

> Altres supòsits que garanteixen directament el dret a l’atenció sanitària són: casos d’urgència, per malaltia greu o accident, per assistència a l’embaràs, el part i el postpart, o en el cas dels estrangers menors de divuit anys.

> És important que tinguis en compte que tens dret a la sanitat pública, però el procediment per fer efectiu aquest dret i l’expedició del document que t’acredita per accedir al sistema públic de salut (generalment la targeta sanitària individual) pot ser diferent segons la comunitat autònoma d’Espanya on et trobis. Per això és recomanable que contactis amb alguna ONG local que t’orienti sobre com és el procés a la teva comunitat.

A Espanya, depenent de si tens residència legal o no i de la comunitat autònoma on resideixes, si ets estranger i vius amb VIH, pots rebre atenció mèdica i tractament per a la infecció a través del sistema públic de salut.

Passos per seguir si tens residència legal:

1. Estar empadronat a un municipi de l’estat espanyol.
2. Sol·licitar la targeta sanitària individual (TSI) a un centre de salut.
3. Un cop s’ha sol·licitat la TSI, demanar cita amb el metge d’atenció primària que t’hagin assignat.
4. En la visita amb el teu metge d’atenció primària, indica que vius amb VIH perquè et derivi a l’hospital que et correspongui.

Passos per seguir si no tens residència legal:

1. Estar empadronat a un municipi de l’estat espanyol. Les persones sense domicili fix també tenen reconegut el dret a ser inscrites al padró.
2. Sol·licitar l’accés al sistema sanitari en base als requisits establerts a la teva comunitat autònoma (poden ser diferents entre comunitats autònomes).
3. Un cop s’ha sol·licitat la TSI, demanar cita amb el metge d’atenció primària que t’hagin assignat.
4. En la visita amb el teu metge d’atenció primària, indica que vius amb VIH perquè et derivi a l’hospital que et correspongui.

És recomanable que contactis amb alguna ONG local que t’orienti sobre com és el procés a la teva comunitat.

Per a més informació:

Oficina d’informació i atenció al ciutadà del Ministeri de Sanitat

Institut Nacional de la Seguretat Social

Si has decidit viatjar a algun dels països de la Unió Europea (UE) i vius amb el VIH o si ets ciutadà europeu amb el VIH i viatjaràs a Espanya, és útil que sàpigues que qualsevol persona ciutadana de la UE, amb o sense VIH, podeu rebre assistència sanitària en un altre estat membre de la UE a través de diferents vies:

Assistència sanitària transfronterera (AST).

L’has de tramitar abans de viatjar al teu estat d’origen, pagant per endavant les despeses de l’assistència que se’t reemborsaran al teu país quan ho demanis. L’AST et permetrà ser atès en centres sanitaris públics o privats.

És important que a l’hora de tramitar al teu país l’AST t’informis sobre si l’atenció sanitària que vols cobrir és reemborsable.

Si vius amb VIH podràs sol·licitar l’AST, encara que no és comú, si preveus que la teva estada al país de destinació serà de llarga durada i et quedaràs sense medicació per tractar el VIH. Si és així, hauràs de pagar l’atenció mèdica i la medicació antiretroviral al teu país de destinació de la UE i després demanar que t’ho reemborsin al teu país d’origen.

Més informació a: AST Ministeri de Sanitat

Assistència sanitària a través dels reglaments de coordinació de la Seguretat Social (ASRSS).

Si la teva estada al país de destinació de la UE serà menor de 3 mesos, has de sol·licitar a través de l’ASRSS la Targeta Sanitària Europea que et permetrà rebre l’atenció sanitària sense haver de pagar anticipadament. Si per algun motiu al país de destinació haguessis de realitzar alguna despesa sanitària, tot i tenir la targeta sanitària europea, l’ASRSS et permetrà sol·licitar el reemborsament de la despesa efectuada.

L’ASRSS és també la via que utilitzen les diferents comunitats autònomes a Espanya quan necessiten derivar un ciutadà/ana a un país europeu per rebre assistència sanitària programada.

Més informació a: ASRSS Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

Finalment, si com a persona europea que viu amb VIH et trobes en període d’estada temporal o permanent en un altre estat membre de la UE, podràs rebre l’atenció sanitària per al VIH i la medicació antiretroviral de forma gratuïta. Per això has de tenir la teva Targeta Sanitària Europea i la documentació oficial que reconeix el teu dret a l’assistència sanitària al país de destinació (aquesta documentació l’has de sol·licitar al país d’origen abans del viatge). Un cop arribis a la teva destinació hauràs de sol·licitar a l’autoritat sanitària corresponent que et reconeguin el dret a l’atenció sanitària.

Més informació a: Reglaments comunitaris

Com has pogut comprovar al llarg d’aquesta web viatjar amb VIH pot estar condicionat pels motius del viatge (turisme, estudis, treball, residència) i les normatives legals d’entrada vigents al país de destinació.

A continuació et facilitem una sèrie de recursos online on poder consultar, ampliar i actualitzar la informació que hem tractat.

Consulta de normatives d’entrada i restriccions a persones amb VIH:

Mapa mundial 2021 sobre restriccions de viatge relacionades amb el VIH del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA).

HIV Travel, base de dades global sobre restriccions de viatge i residència específiques del VIH (també inclou entorns mèdics i ONG per a persones amb VIH recomanades a cada destinació).

Cercador de recursos de suport (ONG) a persones amb VIH a Espanya, Ministeri d’Igualtat

Lleis:

Constitució Espanyola

Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat

Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social

Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut

Reial Decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre l’accés universal al Sistema Nacional de Salut

Administracions:

Targeta sanitària europea, Comissió Europea.

Reglament sanitari internació, Ministeri de Sanitat.

Assistència sanitària transfronterera, Ministeri de Sanitat.

Oficina d’informació i atenció al Ciutadà, Ministeri de Sanitat.

Desplaçaments per Europa, Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Reglaments comunitaris, Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Institut Nacional de la Seguretat Social

Oficines de la Seguretat Social