L’hepatitis C és una infecció viral causada pel virus de l’hepatitis C (VHC) que afecta principalment el fetge.

L’hepatitis C va ser descoberta com una entitat clínica el 1989, encara que el virus de l’hepatitis C (VHC) en si mateix va ser identificat una mica abans, el 1988. Abans d’aquell moment, es coneixien altres formes d’hepatitis viral, com l’hepatitis A i l’hepatitis B, però se sabia que hi havia casos d’hepatitis que no podien ser atribuïts a cap d’aquests virus coneguts.

L’hepatitis C es transmet principalment mitjançant el contacte directe amb sang infectada amb el virus de l’hepatitis C (VHC). Les formes més comunes de transmissió inclouen:

1. Relacions sexuals sense protecció: l’hepatitis C es pot transmetre mitjançant contacte sexual amb una persona infectada. Les pràctiques sexuals que podrien transmetre el virus de l’hepatitis C són les que involucren el contacte directe amb sang infectada o fluids corporals que contenen el virus.

Aquestes pràctiques inclouen:

• Relacions sexuals sense protecció si hi ha sang present a causa de ferides obertes, nafres o menstruació.
• Sexe anal sense protecció: la mucosa del recte és més propensa a esquinçar-se i sagnar, cosa que augmenta el risc de transmissió.
• Ús compartit de joguines sexuals si entren en contacte amb sang i després s’utilitzen amb una altra persona.
• Fisting o penetració amb la mà: aquesta pràctica pot causar abrasions o ferides als genitals, cosa que podria facilitar la transmissió.
• Pràctiques sexuals que impliquen l’ús d’objectes punxants o tallants: compartir agulles, fulles d’afaitar o instruments semblants pot transmetre el virus.

2. Compartir agulles i altres equips d’injecció per consumir drogues intravenoses és una via de transmissió. L’ús compartit de rul·los o tubs per esnifar drogues també pot transmetre l’hepatitis C.

3. Transfusions de sang no segures: en el passat, l’hepatitis C solia transmetre’s mitjançant transfusions de sang o derivats contaminada. L’anàlisi de la sang a Espanya per evitar la transmissió de l’hepatitis C a les transfusions es va intensificar i va millorar significativament a la dècada de 1990.

4. Reutilitzar instruments mèdics o per a la realització de tatuatges i pírcings si no estan degudament esterilitzats.

5. La transmissió vertical, en què les persones gestants amb hepatitis C poden transmetre el virus durant l’embaràs i el part. També a través de la lactància.

Les persones amb hepatitis C poden experimentar una àmplia varietat de símptomes, però en molts casos l’hepatitis C pot ser asimptomàtica durant un període perllongat. Algunes persones poden viure amb la infecció durant dècades sense saber-ho perquè no presenten símptomes evidents.

Els símptomes més comuns de l’hepatitis C inclouen:

Fatiga i debilitat.
Dolor abdominal.
Pèrdua de gana.
Nàusees i vòmits.
Orina fosca. Femtes pàl·lides.
Icterícia (coloració groguenca de la pell i la part blanca dels ulls).

El diagnòstic de l’hepatitis C generalment es basa en una combinació de símptomes clínics, antecedents d’exposició al virus i proves de laboratori (anàlisi de sang i proves de funció hepàtica).

Sí, l’hepatitis C és una infecció que es pot tractar i, en molts casos, curar amb els avenços mèdics actuals. Els objectius del tractament de l’hepatitis C són reduir la càrrega viral del virus al cos, prevenir el dany hepàtic i, en última instància, assolir la curació, que es defineix com l’eliminació del virus de l’hepatitis C de l’organisme.

Cal destacar que la curació de l’hepatitis C no proporciona immunitat contra reinfeccions futures.

En alguns casos, el sistema immunitari del cos pot eliminar la infecció viral de forma espontània durant les primeres etapes de la infecció, però això passa en una minoria de persones. La majoria de les persones infectades amb hepatitis C desenvolupen una infecció crònica que persisteix a menys que es tracti adequadament.

Quan l’hepatitis C no es diagnostica ni es tracta adequadament, pot tenir diverses conseqüències per a la salut, que inclouen:

Dany hepàtic: l’hepatitis C és una causa important de malaltia hepàtica crònica. Amb el temps, la infecció viral activa pot provocar inflamació crònica al fetge, la qual cosa porta a una condició coneguda com a hepatitis crònica. Això pot progressar a una fibrosi hepàtica, on el teixit del fetge es torna cicatricial i s’endureix.

Cirrosi: en casos avançats d’hepatitis crònica no tractada, la fibrosi hepàtica pot evolucionar cap a la cirrosi hepàtica. La cirrosi és una condició en què el fetge està malmès irreversiblement i presenta cicatrius extenses. La cirrosi pot afectar greument la funció hepàtica i augmenta el risc de complicacions greus, com ara insuficiència hepàtica i càncer de fetge.

Càncer de fetge: l’hepatitis C crònica no tractada també pot augmentar significativament el risc de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular, que és el tipus més comú de càncer de fetge.

Malalties hepàtiques en etapa terminal: la progressió no tractada de l’hepatitis C a la cirrosi i el càncer de fetge pot portar a la insuficiència hepàtica, cosa que significa que el fetge ja no pot funcionar adequadament. En aquesta etapa, pot ser necessari un trasplantament de fetge per sobreviure.

De manera general, l’hepatitis C es pot prevenir:

1. Evitant l’ús compartit d’agulles, xeringues o altres equips d’injecció a l’ús de drogues injectables, així com l’ús compartit de rul·los o tubs per esnifar drogues.

2. Assegurar-nos que tots els equips mèdics, odontològics, i els utilitzats en la realització de tatuatges o pírcings estiguin degudament esterilitzats.

3. Durant les relacions sexuals:

• Utilitzant preservatius i barreres de protecció.
• Evitant lesions o esquinçaments als genitals que tinguin presència de sang.

L’hepatitis C i el VIH poden estar relacionats a causa de factors de risc comuns i de la possibilitat de coinfecció en algunes persones.

Factors de risc compartits: tots dos virus es poden transmetre a través del contacte directe amb sang infectada. Les persones que s’involucren en pràctiques de risc, com ara compartir agulles o equip per injectar-se drogues, tenen més risc de contraure tant l’hepatitis C com el VIH.

Coinfecció: algunes persones poden tenir tots dos virus alhora, el que es coneix com a coinfecció. La coinfecció amb hepatitis C i VIH és relativament comuna, especialment en poblacions amb més risc d’exposició a aquestes infeccions, com ara persones que s’injecten drogues o que tenen relacions sexuals d’alt risc. La coinfecció pot complicar el tractament i el maneig de totes dues malalties i augmentar el risc de dany hepàtic i altres complicacions.

Impacte en la progressió de la malaltia: la coinfecció amb el VIH i l’hepatitis C pot accelerar la progressió de les dues malalties. Les persones amb coinfecció tenen un risc més gran de desenvolupar malaltia hepàtica avançada, com ara cirrosi, i poden experimentar una resposta menys efectiva al tractament de l’hepatitis C.

Consideracions en el tractament: quan una persona té tant hepatitis C com VIH, cal tenir en compte ambdues infeccions en planificar el tractament.

Si teniu hepatitis C, és important descartar la possibilitat d’haver contret altres ITS i el VIH.