La profilaxi preexposició o PrEP és una estratègia de salut pública basada en l’ús de fàrmacs antiretrovirals per a prevenir la infecció pel VIH en persones no infectades.

L’únic fàrmac autoritzat fins al moment com a PrEP és la combinació d’emtricitabina (FTC) i tenofovir disoproxil fumarat (TDF) en un únic comprimit d’una sola presa diària administrat per via oral.

Sí, en l’àmbit individual, l’evidència mostra que la PrEP és quasi 100% efectiva quan es pren tal com ha estat prescrita. L’efectivitat depèn del compliment terapèutic: a major compliment, major efectivitat.

L’evidència procedent d’altres països on ja ha estat autoritzada mostra que la PrEP en combinació amb altres estratègies de prevenció del VIH (ús del tractament antiretroviral com a prevenció, l’inici precoç del tractament antiretroviral, el cribratge del VIH i la promoció de l’ús del preservatiu) està contribuint a la disminució dels nous diagnòstics de VIH.

Sí, la tolerància és bona i la majoria de les persones no presenten efectes secundaris. L’ús continuat d’emtricitabina i tenofovir pot presentar diversos efectes secundaris, majoritàriament de caràcter reversible, per la qual cosa és important fer un seguiment mèdic a aquelles persones que prenen PrEP.

No, es recomana a persones que tenen un risc elevat d’infecció pel VIH, com els homes gais i altres homes que tenen sexe amb homes (HSH), les dones transsexuals i les persones que exerceixen el treball sexual que no utilitzen el preservatiu.

La PrEP està recomanada internacionalment per organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH i la Sida (ONUSIDA), el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i La Societat Clínica Europea de la Sida (EACS) entre d’altres.

El 30 de setembre de 2019 es va incloure la implementació de la PrEP en la cartera bàsica de serveis del SNS (Sistema Nacional de Salut) i s’ha anat implementant, gradualment, en els Sistemes Autonòmics de Salut (SAS) considerant-se una eina preventiva més, dins d’un paquet de mesures destinades a prevenir la infecció pel VIH i altres ITS.

La PrEP es dirigeix als següents perfils:

1. Homes que tenen sexe amb altres homes (HSH) i persones transsexuals VIH-negatives majors de 18 anys amb almenys dos dels següents criteris:

• Més de 10 parelles sexuals diferents en l’últim any.
• Pràctica de sexe anal sense preservatiu en l’últim any.
• Ús de drogues relacionat amb el manteniment de relacions sexuals sense preservatiu en l’últim any.
• Administració de profilaxi post-exposició en diverses ocasions en l’últim any.
• Almenys una ITS bacteriana en l’últim any.

2. Dones en situació de prostitució amb el VIH negatiu que refereixin un ús no habitual de preservatiu.

Des de l’1 de desembre de 2021 també poden sol·licitar la PrEP:

3. Dones cisexuals, homes cisexuals i persones usuàries de drogues injectades amb pràctiques d’injecció no segures, que refereixin un ús no habitual del preservatiu i que presentin almenys dos dels criteris següents:

• Més de 10 parelles sexuals diferents en el darrer any
• Pràctica de sexe anal sense protecció en el darrer any
• Ús de drogues relacionat amb el manteniment de relacions sexuals sense protecció en el darrer any
• Administració de profilaxi post-exposició en diverses ocasions en el darrer any
• Almenys una ITS bacteriana en el darrer any

Com a criteris que contraindiquen la prescripció de PrEP es consideren:

• Símptomes d’infecció aguda per VIH (fins a haver-la exclòs).
• Al·lèrgia a algun dels components (emtricitabina o tenofovir).
• Malaltia renal crònica amb filtratge glomerular inferior a 60 ml/min.

No, la PrEP s’emmarca dins d’un programa sanitari de prevenció del VIH, que inclogui consell assistit i educació per la salut sexual. Cal que sigui prescrita i supervisada per un facultatiu amb experiència en el maneig de la infecció pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i en l’ús dels antiretrovirals.

No, només ofereix protecció enfront del VIH. L’evidència ha mostrat un augment moderat de la incidència d’ITS (infeccions de transmissió sexual) en usuaris de PrEP, que es pot associar a la no utilització del preservatiu. Malgrat tot, aquest increment és esperable tenint en compte que les persones candidates a PrEP són aquelles que ja es troben en un risc elevat de VIH i altres ITS i que, en moltes d’elles, la prevalença de les ITS abans d’iniciar la PrEP ja era elevada. A més, el monitoratge del tractament inclou cribratge d’ITS periòdic, el que permet una detecció precoç i un augment en el nombre de casos detectats que, d’una altra manera, podrien no ser diagnosticats.

Sí l’estratègia PrEP, a més de la prevenció del VIH i el cribratge de les ITS, en tenir un enfocament de prevenció integral que inclou el consell assistit, permet la detecció d’altres necessitats (problemes relacionats amb la salut mental o el consum de drogues) i la derivació a diferents serveis i recursos especialitzats, si escau.

L’estratègia PrEP no és només la prescripció del fàrmac, sinó que és una intervenció de salut pública que inclou cribratge, diagnòstic i prevenció d’altres ITS, promoció de l’ús del preservatiu i abordatge del fenomen de ChemSex.

No, la PrEP es planteja com un mètode per a millorar la prevenció durant aquells períodes en què les persones tenen un major risc d’infectar-se per al VIH.

La profilaxi posexposició o PEP també és una estratègia de salut pública basada en l’ús de fàrmacs antiretrovirals per a prevenir la infecció pel VIH en persones no infectades, però en aquest cas els fàrmacs es prenen després d’haver estat potencialment en contacte amb el VIH.

La PEP és un tractament amb una durada de vint-i-vuit dies que es dispensa en els serveis d’urgències dels hospitals públics i s’ha d’iniciar, preferentment en les primeres 6 hores després de l’exposició, i com a màxim dins de les 72 hores posteriors a aquesta.