Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un conjunt d’infeccions que es poden transmetre d’una persona infectada a una altra que no ho està mitjançant un contacte estret.

La via de transmissió més comuna són les relacions sexuals amb penetració (vaginal o anal) i el sexe oral, però també es poden transmetre mitjançant contacte sexual sense penetració, per intercanvi de fluids corporals, o per contacte directe amb àrees de la pell o mucoses afectades per la infecció.

Els bacteris, els virus, els fongs i els paràsits que causen les ITS també es poden adquirir fora de les relacions sexuals mitjançant l’ús compartit de material d’injecció, de l’alimentació i durant l’embaràs o el part.

La major part de les vegades, els microorganismes que poden causar aquest tipus d’infeccions es localitzen a la vagina, el penis, l’anus o la boca, però de vegades també estan en altres òrgans.

Les relacions sexuals s’haurien d’entendre des del plaer, el respecte i la cura envers un mateix i envers les altres persones. Per tal de tenir relacions sexuals lliures i sanes, és essencial disposar de la informació adequada sobre les ITS. Una de les millors maneres d’evitar les ITS és saber què són i com prevenir-les.

A continuació, s’enumeren una sèrie de factors que poden reduir el risc de contraure o transmetre una ITS.

• Disposar d’informació basada en l’evidència científica i que eviti estereotips o mites.
• Utilitzar mètodes de barrera com el preservatiu intern, el preservatiu extern, les barreres orals, els protectors de dits i els guants.
• Usar lubricants a base d’aigua o silicona durant les relacions sexuals per reduir la fricció i el risc de trencaments als preservatius.
• Netejar les joguines sexuals abans i després de cada ús i emprar barreres de protecció, com ara preservatius o guants de làtex, a les joguines sexuals que s’usen de manera compartida o durant el joc sexual amb diferents parelles.
• Practicar la comunicació oberta amb les parelles sexuals per tal d’establir límits i acordar mesures de prevenció.
• Evitar mantenir relacions sexuals sota els efectes de l’alcohol i altres drogues, ja que el consum pot afectar la presa de decisions i disminuir la percepció del risc.
• Fer proves periòdiques de detecció d’ITS, sobretot si és sexualment actiu i es tenen diverses parelles sexuals.
• Demaneu atenció mèdica especialitzada si s’experimenten símptomes sospitosos d’una ITS o si una parella sexual ha estat diagnosticada amb una ITS.
• Descartar la possibilitat d’haver contret altres infeccions de transmissió sexual i VIH en cas de rebre un diagnòstic positiu d’una ITS específica.
• Seguir les instruccions rebudes pel que fa al tractament, la seva durada i les recomanacions per evitar les relacions sexuals durant aquest període.
• Informar les parelles sexuals, quan es rep un diagnòstic positiu d’una ITS, perquè puguin rebre tractament i prevenir-ne la propagació a altres persones.
• Accedir a les vacunes, quan estigui indicat, disponibles per a algunes ITS: virus del papil·loma humà, hepatitis A, hepatitis B i herpes zòster (aquesta última no és una ITS en si mateixa, però es pot transmetre a través del contacte directe amb les butllofes de l’herpes zòster durant les relacions sexuals).
• Prevenir el VIH accedint a la profilaxi preexposició (PrEP) o la profilaxi post-exposició (PEP) quan estiguin indicades, prescrites i supervisades a través de serveis de salut especialitzats.

Els símptomes davant d’una ITS poden variar entre persones. Mentre que algunes poden no experimentar símptomes, altres poden presentar símptomes lleus o més greus. Per tant, és important comprendre que l’única manera de confirmar la presència d’una ITS és mitjançant una prova de detecció.

En general, és aconsellable sotmetre’s regularment a proves de detecció d’ITS, fins i tot en absència de símptomes, i especialment si es compleixen les condicions següents:

• es practica sexe vaginal, anal o oral sense protecció
• s’han tingut més d’una parella sexual diferent
• es fan servir drogues durant les relacions sexuals
• es participa en sessions de sexe en grup

Les proves de detecció d’infeccions de transmissió sexual es fan a través de diferents mètodes, depenent de la ITS que es vulgui diagnosticar.

Proves de laboratori.
Aquestes proves impliquen la presa de mostres biològiques, com ara sang, orina, hisops genitals o fluids corporals, que s’envien a un laboratori per a la seva anàlisi. Els mètodes utilitzats al laboratori poden incloure la detecció d’anticossos, àcids nucleics o antígens específics de la ITS en qüestió.

Proves ràpides.
Aquestes proves ofereixen resultats en un període curt de temps, generalment en minuts. Es fan emprant mostres de sang o fluids corporals, i poden detectar anticossos o antígens específics de la ITS.

Proves d’autodiagnosis.
Algunes ITS també tenen disponibles kits d’autodiagnosis que es poden adquirir a farmàcies o en línia. Aquestes proves solen ser simples de fer servir i proporcionen resultats a casa, seguint les instruccions del kit.

És important destacar que la realització de proves de detecció d’ITS ha de ser duta a terme per professionals de la salut o centres de salut especialitzats.

Per garantir una atenció segura i eficaç cal:

· mantenir una actitud respectuosa, no discriminatòria i sense prejudicis envers totes les persones, independentment de la seva edat, gènere, orientació sexual, origen ètnic, religió o altres factors.
· oferir informació clara i detallada sobre les proves de detecció que es faran.
· assegurar que les persones comprenen la informació rebuda i que poden fer preguntes i aclarir dubtes
· proporcionar informació sobre la prevenció de les ITS
· garantir la privadesa i la confidencialitat de la informació

Les ITS poden incrementar la probabilitat de contraure el VIH, ja que poden augmentar la vulnerabilitat d’una persona al VIH de diverses maneres:

• causant lesions als teixits que recobreixen els òrgans genitals, cosa que facilita l’entrada del VIH al cos.
• generant inflamació al cos, la qual cosa augmenta la quantitat de cèl·lules infectades pel VIH i facilita la propagació del virus.

Per tant, és important que les persones que tenen una ITS també es facin la prova del VIH.

A més, les persones que viuen amb VIH haurien de fer proves regulars d’ITS i rebre tractament per a qualsevol infecció que es detecti per prevenir complicacions de salut addicionals.

La prevenció de les ITS comporta un abordatge des de múltiples perspectives: informació, prevenció, reducció de riscos, proves de diagnòstic, tractament i vacunes.

A continuació ens centrarem en uns dels pilars bàsics i fonamentals en la prevenció de les ITS: l’educació sexual.

En proporcionar informació precisa i actualitzada sobre les ITS, els mètodes de prevenció i la importància del comportament sexual responsable, l’educació sexual ajuda a reduir el risc de contraure i propagar les ITS.

A més, l’educació sexual també promou la salut i el benestar sexual, empoderar les persones a l’exercici dels seus drets sexuals i fomentar una societat més informada, respectuosa i lliure d’estigmes al voltant de la sexualitat.

Una educació sexual de qualitat hauria d’estar basada en els fonaments següents:

Precisió i objectivitat
L’educació sexual ha de proporcionar informació científica precisa i actualitzada sobre aspectes relacionats amb la sexualitat humana, incloent-hi anatomia, fisiologia, desenvolupament sexual, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, consentiment i altres temes rellevants. Aquesta informació ha de ser objectiva, lliure de prejudicis i basada en evidència científica.

Inclusivitat i diversitat
Una educació sexual de qualitat ha de ser inclusiva i respectar la diversitat d’orientacions sexuals, identitats de gènere i expressions sexuals. Ha de fomentar l’acceptació i la no-discriminació envers totes les persones, independentment de la seva orientació o identitat.

Enfocament integral.
L’educació sexual cal abordar la sexualitat de manera integral, considerant aspectes físics, emocionals, socials i ètics. No es tracta només de transmetre coneixements sobre la biologia reproductiva, sinó també explorar la diversitat d’experiències sexuals, relacions afectives, orientació sexual, identitat de gènere i rols de gènere.

Enfocament holístic.
L’educació sexual ha d’abordar tant els aspectes físics com els emocionals i els psicològics de la sexualitat. Això implica parlar sobre la importància del consentiment, el respecte mutu, les emocions i la intimitat en les relacions sexuals.

Enfocament preventiu.
L’educació sexual ha d’emfatitzar la prevenció de malalties de transmissió sexual i d’embarassos no desitjats, així com promoure l’ús adequat de mètodes anticonceptius i accedir a serveis de salut sexual i reproductiva.

Enfocament basat en els drets.
L’educació sexual ha d’estar fonamentada en els drets sexuals i reproductius reconeguts internacionalment. Això implica promoure el respecte a l’autonomia, la igualtat, la no-discriminació, el consentiment, la intimitat i l’accés a la salut sexual i reproductiva.

Promoció d’habilitats i actituds.
A més de donar informació, l’educació sexual de qualitat ha de desenvolupar habilitats i actituds que fomentin una sexualitat saludable i responsable. Això inclou la comunicació efectiva, la presa de decisions informades, l’establiment de relacions respectuoses, la negociació de límits i el maneig de pressions socials.

Contextualització i adaptació.
L’educació sexual s’ha d’adaptar a les necessitats i les característiques dels individus i les comunitats. És important considerar aspectes culturals, religiosos i socials, respectant la diversitat i evitant estereotips i judicis de valor.

Diàleg obert i lliure de prejudicis.
L’educació sexual ha de fomentar un ambient segur i obert on es puguin fer preguntes, expressar inquietuds i participar en discussions constructives. Ha de ser lliure de judicis i proporcionar informació imparcial.

Consentiment i relacions saludables.
L’educació sexual ha d’enfocar-se a la importància del consentiment mutu, el respecte i la comunicació en les relacions sexuals. Ha d’abordar temes com els límits personals, la violència de gènere i la prevenció de l’abús sexual.

Col·laboració entre figures parentals, educadors i comunitat.
L’educació sexual efectiva requereix una estreta col·laboració entre tutors, educadors, professionals de la salut i la comunitat en general. És rellevant involucrar les figures parentals en el procés educatiu, oferint orientació i recursos per abordar l’educació sexual de manera complementària i coherent.

Els drets sexuals i reproductius són un conjunt de drets humans relacionats amb la sexualitat i la reproducció que deriven dels drets fonamentals inherents a totes les persones. Aquests drets estan reconeguts internacionalment i promouen el respecte, la igualtat i la dignitat en relació amb la sexualitat i la reproducció.

Alguns dels drets sexuals i reproductius més reconeguts són:

Dret a l’autonomia sexual: totes les persones tenen dret a prendre decisions lliures i responsables sobre la seva pròpia vida sexual i reproductiva, incloent-hi l’elecció de tenir relacions sexuals o no, l’elecció de parella, la decisió de casar-se o formar una família, i l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva.

Dret a la igualtat de gènere i no discriminació: totes les persones tenen dret a la igualtat d’oportunitats i al gaudi ple i en condicions d’igualtat dels seus drets sexuals i reproductius, sense importar-ne el sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere, estat civil, edat, discapacitat, ètnia o una altra característica.

Dret a l’educació sexual integral: les persones tenen dret a rebre una educació integral en sexualitat que els proporcioni informació precisa, objectiva i basada en evidència sobre temes relacionats amb la sexualitat i la reproducció, incloent-hi el desenvolupament sexual, l’anticoncepció, les infeccions de transmissió sexual, el consentiment, la diversitat sexual i de gènere, i la prevenció de la violència sexual.

Dret a l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva: les persones tenen dret a accedir a serveis de salut sexual i reproductiva de qualitat, incloent-hi atenció prenatal i obstètrica, anticoncepció, detecció i tractament d’infeccions de transmissió sexual, atenció de l’avortament segur i legal quan estigui permès per la llei, i atenció postavortament.

Dret a la intimitat i confidencialitat: totes les persones tenen dret a la privadesa, confidencialitat i protecció de la seva informació personal en assumptes relacionats amb la seva salut sexual i reproductiva, incloent-hi el dret a prendre decisions sense ingerència, coerció o discriminació.

Dret a viure lliure de violència sexual i coerció: les persones tenen dret a viure lliures de violència sexual, incloent-hi la violació, l’assetjament sexual, l’explotació sexual i el matrimoni forçat. També tenen dret a estar protegides contra la coerció o pressions per prendre decisions relacionades amb la seva sexualitat i reproducció.

Aquests són només alguns exemples dels drets sexuals i reproductius reconeguts internacionalment. Els drets sexuals i reproductius són fonamentals per garantir la salut, la igualtat i la dignitat de totes les persones en relació amb la seva sexualitat i reproducció.

És important destacar que aquests drets poden variar segons els contextos legals i culturals de cada país o regió.