La cocaïna es pot presentar de diferents maneres, segons el grau de processament, el format en què es comercialitza i la via d’administració que s’utilitzi. La presentació influeix en la potència, la rapidesa dels efectes i els riscos associats.

Cocaïna en pols (clorhidrat de cocaïna): és la forma més comuna de consum. Es presenta com una pols blanca fina, cristal·lina i amarg. S’obté a partir del processament químic de les fulles de coca i sol consumir-se per via intranasal (esnifada).

Crack o base lliure: és una forma modificada de cocaïna que es fuma. Es presenta en petites pedres o vidres de color blanc o groguenc. El seu consum produeix un efecte més immediat i intens, però també més breu i amb més risc d’addicció.

Pasta base o “paco”: és un derivat intermedi i més impur del procés d’elaboració de la cocaïna. El consum té efectes intensos, curta durada i alt risc per a la salut.

Formes de consum més habituals

Esnifada: forma més comuna, on la pols s’inhala pel nas. La substància és absorbida per la mucosa nasal, amb efectes gairebé immediats.

Fumada: especialment en forma de crac , que permet una absorció molt ràpida a través dels pulmons. Produeix una pujada intensa i breu, seguida d’un descens abrupte (baixada o ” crash “).

Injectada: menys freqüent, però molt perillosa. Involucra dissoldre la pols en aigua i injectar-lo per via intravenosa. Augmenta el risc de sobredosi, infeccions i transmissió de malalties.

Oral: menys comú; es pot barrejar amb líquids o aliments, encara que la seva absorció és més lenta i els seus efectes més atenuats.

Combinacions (” speedball “, etc.): en alguns contextos, es barreja amb altres substàncies (per exemple, heroïna), cosa que multiplica els riscos de toxicitat i efectes adversos greus.

La cocaïna té un inici dacció molt ràpid, especialment en les formes de consum fumat o injectat. La intensitat i la durada dels efectes depenen de la via d’administració, la quantitat consumida, la puresa del producte, la freqüència d’ús i la tolerància individual.

Inici

Esnifada (pols): els efectes comencen en pocs minuts (2-5 minuts) després del consum, ja que l’absorció es produeix a través de la mucosa nasal.

Fumada (crack o base lliure): els efectes són gairebé immediats (en pocs segons), ja que la substància passa ràpidament dels pulmons al torrent sanguini.

Injectada : efectes també gairebé immediats, d’intensitat molt alta.

Ingerida (oral): els efectes triguen més a aparèixer (30-60 minuts), ja que l’absorció es fa a través del sistema digestiu.

Bec màxim

Esnifada: s’assoleix entre els 15 i 30 minuts posteriors al consum.

Fumada o injectada: el bec és gairebé immediat, i molt breu (5-10 minuts).

Oral: entre 1 i 2 hores després de la ingestió.

Durada

Esnifada: els efectes principals duren entre 30 i 60 minuts.

Fumada o injectada: durada molt curta, de 5 a 20 minuts.

Oral: efectes més perllongats però menys intensos, d’1 a 2 hores.

Efectes residuals: després del “subidón”, moltes persones experimenten una baixada emocional o física (“crash“) que pot incloure cansament, irritabilitat, tristesa o fort desig de tornar a consumir. En consumidors freqüents o en dosis altes, aquesta fase es pot estendre diverses hores.

El consum repetit o en grans quantitats pot intensificar els efectes a curt termini, però també augmentar-ne la tolerància, el risc de dependència i els efectes adversos.

El consum de cocaïna, especialment en contextos recreatius o socials, sol cercar:

• Sensació d’eufòria intensa i benestar.
• Augment de l’energia i l’estat d’alerta.
• Major confiança, sociabilitat i desinhibició.
• Reducció del cansament o del somni.
• Increment de la concentració o el rendiment físic/mental (en aparença, encara que sovint s’acompanya de sobreestimació de les capacitats pròpies).
• Elevació del desig sexual i sensació de potència.

Aquests efectes desitjats es deuen a l’augment dels nivells de dopamina al cervell, una substància que regula el plaer, la motivació i la recompensa. La cocaïna en bloqueja la recaptació, produint un efecte intens però de curta durada.

Efectes adversos

La cocaïna també pot provocar múltiples efectes no desitjats, fins i tot en consums ocasionals o moderats:

• Taquicàrdia, augment de la pressió arterial i sudoració.
• Tremolors, agitació o nerviosisme.
• Ansietat, irritabilitat o agressivitat.
• Sequedat de boca, dilatació pupil·lar i pèrdua de la gana.
• Bruxisme (carrisquejar les dents), tensió muscular i tremolors.
• Insomni o dificultat per relaxar-se.

En consums més intensos o perllongats

• Risc d’episodis de paranoia, deliris o al·lucinacions.
• Mals de cap, nàusees, vòmits.
• Dificultat respiratòria (especialment si es fuma).
• Risc de convulsions o alteracions neurològiques.

A llarg termini, el consum continuat o excessiu de cocaïna pot provocar:

• Danys a les mucoses nasals (en cas de consum esnifat), incloent perforació de l’envà.
• Problemes cardiovasculars greus: arrítmies, infarts, hipertensió o accidents cerebrovasculars.
• Alteracions psiquiàtriques: ansietat crònica, depressió, trastorns de la son, trastorns de l’ànim i quadres psicòtics.
• Deteriorament cognitiu: dificultats de concentració, memòria, presa de decisions.
• Problemes sexuals: disfunció erèctil o disminució del desig en consums crònics.
• Desenvolupament de dependència i una forta síndrome d’abstinència, amb símptomes com: fatiga extrema, estat d’ànim baix, irritabilitat, apatia, son excessiu o insomni, i desig intens de tornar a consumir (craving).

La cocaïna pot provocar sobredosis potencialment mortals, fins i tot en persones sense antecedents mèdics previs. La seva acció estimulant sobre el sistema nerviós central i cardiovascular pot desencadenar reaccions molt greus, especialment si es consumeix en grans quantitats, en dosis repetides o combinades amb altres substàncies (com alcohol o depressors).

Els principals riscos i símptomes d’una sobredosi de cocaïna inclouen:

• Augment brusc de la pressió arterial i la freqüència cardíaca: pot derivar en infarts de miocardi, vessaments cerebrals o arrítmies greus.
• Hipertèrmia (augment extrem de la temperatura corporal): pot provocar dany muscular, fallada multi orgànica o mort si no es tracta a temps.
• Convulsions: degut a la sobre estimulació cerebral.
• Dolor toràcic o sensació d’opressió al pit: indicatiu de possible afectació cardíaca.
• Agitació extrema o conductes violentes: per efecte de l’eufòria intensa seguida de paranoia o irritabilitat.
• Al·lucinacions o deliris: especialment auditius o de persecució.
• Ansietat, pànic o paranoia intensos: amb risc d’autoagressions o accidents.
• Respiració accelerada o dificultat per respirar.
• Pèrdua de consciència o col·lapse: senyal duna situació crítica.

En casos de sobredosi per cocaïna, cal cercar atenció mèdica urgent immediatament (trucar al 112), ja que la intervenció ràpida pot ser vital. No es recomana deixar sola la persona ni intentar que “dormi” l’efecte, ja que els símptomes es poden agreujar de forma ràpida i impredictible.

El consum de cocaïna també pot influir de manera significativa en l’activitat sexual, encara que els seus efectes poden variar segons la dosi, la freqüència del consum i les característiques de la persona.

Augment de la confiança i l’excitació: en dosis baixes o moderades, la cocaïna pot generar una sensació d’eufòria, híper estimulació i desinhibició que es tradueix en més desig sexual i una actitud més activa o atrevida.

Sensació de més energia i resistència: algunes persones experimenten un augment de la resistència física i mental durant l’acte sexual, encara que aquest efecte pot ser enganyós o limitat en el temps.

El consum de cocaïna pot tenir un impacte significatiu a l’activitat sexual ia la presa de decisions durant la trobada sexual. Tot i que en alguns casos pot intensificar el desig i la cerca d’estimulació, també comporta diversos riscos i efectes adversos.

Desinhibició i disminució de l’autocura: l’eufòria i la sensació d’invulnerabilitat que genera la cocaïna poden portar a mantenir relacions sexuals sense preservatiu ni altres mesures de protecció, augmentant el risc d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no planificats.

Alteració del judici i del consentiment: sota els efectes de la cocaïna, es poden sobrepassar límits personals o malinterpretar els senyals de la parella/s, generant situacions incòmodes, no desitjades o fins i tot abusives. La percepció alterada de la realitat pot dificultar també una comunicació clara i respectuosa durant la relació sexual.

Problemes físics durant l’activitat sexual: encara que inicialment pot augmentar l’excitació, el consum excessiu o prolongat pot provocar disfuncions sexuals com ara dificultats d’erecció, ejaculació retardada, anorgàsmia o disminució de la sensibilitat genital. També poden aparèixer molèsties físiques per la hiperestimulació o la manca de descans.

Hiperactivitat sexual i recerca compulsiva de sexe: en algunes persones, la cocaïna pot provocar una intensificació excessiva del desig sexual, cosa que es pot traduir en pràctiques impulsives, repetitives o de risc. Aquesta cerca pot desbordar els propis límits i comportar conductes perilloses o poc consensuades.

Pràctiques sexuals extremes o violentes: la combinació de desinhibició, impulsivitat i necessitat d’estimulació pot portar a involucrar-se en activitats sexuals més intenses, agressives o poc segures, especialment si es produeix en contextos de consum compartit o policonsum.

Aïllament emocional o desconnexió afectiva: encara que hi pot haver una gran intensitat física, moltes vegades el sexe sota els efectes de la cocaïna no té connexió emocional, cosa que pot dificultar relacions afectives satisfactòries i generar frustració o insatisfacció posterior.

Disfunció sexual a llarg termini: l’ús continuat de cocaïna està vinculat amb disfuncions sexuals persistents, fins i tot en absència de la substància, com ara disminució del desig, problemes d’erecció o dificultat per assolir l’orgasme.

Associació entre consum i activitat sexual: moltes persones desenvolupen un patró de consum en què la cocaïna es converteix en un facilitador sexual. Això pot dificultar gaudir del sexe sense la substància i generar dependència emocional o psicològica del consum com a part de la trobada sexual.

Impacte en la relació de parella : l’ús problemàtic de cocaïna pot afectar la confiança, la intimitat i la comunicació sexual a la parella, provocant conflictes, distanciament o relacions desequilibrades marcades pel consum.

La cocaïna pot interactuar de manera perillosa amb diversos medicaments i drogues recreatives, augmentant el risc d’efectes adversos greus, complicacions cardiovasculars o trastorns neurològics.

Medicaments depressors del sistema nerviós central (benzodiazepines, ansiolítics, antidepressius, antipsicòtics)

• Pot augmentar l’agitació, l’ansietat o la psicosi, reduint l’eficàcia d’alguns depressors.
• Risc de convulsions, arrítmies o crisis hipertensives si es combina amb IMAO o certs antidepressius.

Alcohol

• Formació de coca-etilè, metabòlit tòxic que potencia efectes i augmenta el risc cardiovascular i hepàtic.
• Incrementa la toxicitat general, la durada d’efectes i el risc de conductes impulsives o agressives.

Opiacis i analgèsics opioides

• Risc elevat de sobredosi (efecte “speedball”).
• Podeu dificultar la percepció d’intoxicació, facilitant consum perillós.

Medicaments cardiovasculars (betabloquejants, antihipertensius, antiarítmics, anticoagulants)

• La cocaïna pot antagonitzar o interferir en l’acció d’aquests fàrmacs.
• Augmenta risc d’infart, arrítmies, hipertensió severa i complicacions hemorràgiques.

Antiepilèptics: pot reduir l’eficàcia i augmentar el risc de crisis epilèptiques.

Estimulants (amfetamines, MDMA, cafeïna en dosis altes): potenciació d’efectes estimulants amb risc extrem d’hipertèrmia, hipertensió, arrítmies i psicosi.

Medicaments per a la diabetis (insulina i antidiabètics orals): pot alterar la regulació glucèmica, dificultant el control metabòlic.

Immunosupressors: possible reducció d’eficàcia o augment de toxicitat.

Anticoagulants orals (warfarina i similars): augment del risc de sagnat per interferència en el metabolisme hepàtic.

Altres fàrmacs o substàncies a considerar

Inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO): risc molt alt de crisi hipertensiva i convulsions.

Antipsicòtics típics i atípics: poden augmentar la toxicitat cardíaca i neurològica.

Medicaments per al dolor (AINEs): augment del risc gastrointestinal i cardiovascular quan es combinen amb cocaïna.

El consum de cocaïna pot afectar de diverses maneres les persones en tractament amb antiretrovirals (ARV) per al VIH, tant en l’eficàcia del tractament com en la salut general.

Adherència al tractament : l’ús de cocaïna, especialment quan és freqüent o problemàtic, pot dificultar la rutina diària i la presa regular i correcta dels medicaments antiretrovirals. Això pot reduir l’eficàcia del tractament i augmentar el risc de resistència viral, a més d’agreujar altres problemes de salut associats.

Interaccions farmacològiques : la cocaïna i alguns ARV es metabolitzen a través d’enzims hepàtics, principalment el sistema del citocrom P450 (CYP450). Aquesta interacció pot modificar les concentracions plasmàtiques de tots dos, augmentant la toxicitat o disminuint l’efectivitat del tractament. Per exemple, certs inhibidors de la proteasa (com ritonavir o darunavir) poden afectar el metabolisme de la cocaïna, incrementant-ne els efectes tòxics i la durada dels efectes estimulants, cosa que pot augmentar el risc d’efectes adversos greus.

Efectes cardiovasculars i neuropsiquiàtrics : la combinació de cocaïna i ARV pot potenciar riscos cardiovasculars com hipertensió, arrítmies, infart de miocardi i accidents cerebrovasculars, atesa l’estimulació directa de la cocaïna sobre el sistema cardiovascular. A més, tots dos poden causar o exacerbar efectes neuropsiquiàtrics com ansietat, paranoia, psicosi, depressió o trastorns del son, augmentant la vulnerabilitat a episodis greus i dificultant el maneig clínic.

Dany hepàtic i renal: la cocaïna pot causar toxicitat hepàtica i renal directa, cosa que pot agreujar-se en persones amb VIH que estiguin sota tractament amb ARV que també afecten aquestes funcions orgàniques. El consum conjunt augmenta el risc de fallada hepàtica o renal, complicant el maneig mèdic.

Sistema immunitari: la cocaïna pot debilitar la resposta immunitària i augmentar la inflamació crònica, cosa que pot dificultar el control del virus i la prevenció d’infeccions oportunistes, afectant negativament el pronòstic de les persones amb VIH.

Salut general: el consum de cocaïna està associat a un major risc de complicacions mèdiques, socials i mentals. En combinació amb ARV, aquests riscos es poden intensificar, afectant la qualitat de vida i el pronòstic general.

És recomanable compartir amb el teu equip mèdic si consumeixes substàncies recreatives, així podran acompanyar-te millor i ajustar el tractament per cuidar la teva salut de la manera més segura possible.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum de cocaïna és fonamental per minimitzar els danys físics, mentals i socials que el seu ús pot ocasionar. Si decideixes consumir-la, hi ha algunes estratègies que et poden ajudar a cuidar la teva salut i seguretat.

Controlar la dosi i la freqüència

Comença amb quantitats petites: si no tens experiència o fa temps que no consumeixes cocaïna, comença amb dosis baixes per observar com reacciona el teu cos i evitar efectes adversos greus.

Escolta el teu cos: presta atenció als senyals físics i emocionals després del consum, com ara palpitacions, ansietat o malestar, i ajusta la quantitat o suspèn el consum si és necessari.

Evita el consum freqüent o diari, ja que la cocaïna és altament addictiva i l’ús repetit augmenta el risc de dependència, dany cardiovascular i trastorns psiquiàtrics.

Evitar barrejar amb altres substàncies

Informa’t sobre les interaccions: la cocaïna pot potenciar els efectes d’altres drogues i medicaments, augmentant els riscos. La combinació amb alcohol, per exemple, genera una substància tòxica anomenada coca-etilè, que augmenta la toxicitat cardiovascular i hepàtica.

Evita barrejar cocaïna amb medicaments, especialment antiretrovirals (ARV) o estimulants, sense supervisió mèdica, per prevenir interaccions perilloses.

No combinis cocaïna amb depressors del sistema nerviós central, ja que pot provocar descompensacions al sistema nerviós.

Mètode de consum i cura física

Prefereix mètodes que minimitzin danys, encara que és important recordar que qualsevol forma de consum de cocaïna comporta riscos importants per a la salut.

Estigues hidratat i menja adequadament , ja que la cocaïna pot suprimir la gana i provocar deshidratació.

Evita el consum en ambients calorosos o en situacions que requereixin coordinació o atenció, com ara conduir o manejar maquinària.

Evita compartir utensilis de consum, com el rul·lo, cànula, o qualsevol altre instrument per consumir cocaïna entre diverses persones. prestar-los.

En entorns sexuals

El consum de cocaïna pot augmentar la impulsivitat i reduir la percepció del risc, cosa que pot portar a conductes sexuals sense protecció i més risc d’infeccions de transmissió sexual (ITS).

Parla sobre límits i consentiment abans del consum i l’activitat sexual per prevenir situacions incòmodes o arriscades.

Usa protecció (preservatius i barreres dentals) i lubricants adequats per reduir riscos físics i de transmissió d’ITS.

Estigues informat sobre mètodes preventius com PrEP i la PEP si estàs en risc de VIH, i fes proves periòdiques d’ITS.

Evitar consumir sol

Si decideixes consumir cocaïna, fes-ho en companyia de persones de confiança que et puguin ajudar en cas de reaccions adverses o emergències.

Conèixer els efectes i riscos et permetrà reconèixer signes de sobredosi o problemes físics (palpitacions intenses, dolor al pit, convulsions) i buscar ajuda ràpidament.

Establir límits clars

Defineix i respecta els teus límits de consum per evitar episodis de consum compulsiu o danys greus.

Comunica els teus límits si consumeixes en grup per reduir la pressió social i prendre decisions més segures.

Consideracions addicionals

Evita conduir o realitzar activitats que requereixin coordinació i concentració sota els efectes de la cocaïna.

Tingues especial cura si tens antecedents personals o familiars de problemes cardiovasculars, psiquiàtrics o addiccions, ja que la cocaïna pot augmentar el risc de complicacions greus.

Consulta sempre amb el teu equip mèdic si estàs en tractament amb antiretrovirals o altres medicaments, per prevenir interaccions i complicacions.

Para atenció a la salut mental: la cocaïna pot augmentar l’ansietat, la paranoia, els episodis psicòtics i el risc de suïcidi. Busca suport professional si notes canvis importants al teu estat emocional.