L’hepatitis B és una infecció viral causada pel virus de l’hepatitis B (VHB) que afecta principalment el fetge.

El virus de l’hepatitis B va ser descobert el 1965 pel científic i metge Baruch Blumberg. Per aquesta troballa, Blumberg va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1976. El seu treball va revolucionar la comprensió de la malaltia i va permetre el desenvolupament de mètodes per detectar el virus i produir vacunes efectives contra l’hepatitis B.

L’hepatitis B es transmet principalment mitjançant el contacte amb sang o fluids corporals infectats. Les principals vies de transmissió inclouen:

Relacions sexuals sense protecció: l’hepatitis B es pot transmetre mitjançant contacte sexual amb una persona infectada, especialment si hi ha contacte amb sang, semen o altres fluids corporals.

Compartir agulles i altres equips d’injecció per consumir drogues intravenoses és també una via de transmissió de l’hepatitis B.

Transfusions de sang no segures: en el passat, l’hepatitis B solia transmetre’s mitjançant transfusions de sang o derivats contaminada. A Espanya, el control i l’anàlisi de la sang per evitar la transmissió de l’hepatitis B a les transfusions es va començar a implementar a la dècada de 1970.

Reutilitzar instruments mèdics o per a la realització de tatuatges i pírcings si no estan degudament esterilitzats.

La transmissió vertical, en què les persones gestants amb hepatitis B poden transmetre el virus durant el part.

Algunes persones poden presentar símptomes lleus o no tenir símptomes durant la fase aguda de la infecció.

Els símptomes més comuns de l’hepatitis B inclouen:

Fatiga i debilitat.
Dolor abdominal.
Pèrdua de gana.
Nàusees i vòmits.
Orina fosca. Femtes pàl·lides.
Icterícia (coloració groguenca de la pell i la part blanca dels ulls).

El diagnòstic de l’hepatitis B generalment es basa en una combinació de símptomes clínics, antecedents d’exposició al virus i proves de laboratori (anàlisi de sang i proves de funció hepàtica).

Sí, l’hepatitis B es pot tractar i curar. La capacitat de curació depèn de si la infecció és aguda o crònica.

Hepatitis B aguda: la majoria de persones amb hepatitis B aguda es recuperen completament sense necessitat de tractament específic. El sistema immunitari sol eliminar el virus de manera natural i la persona es cura en unes poques setmanes o mesos. Durant aquest període, es poden administrar mesures de suport per alleujar els símptomes, com ara descans, hidratació adequada i dieta saludable.

Hepatitis B crònica: en el cas de l’hepatitis B crònica, el virus persisteix al cos durant més de sis mesos. El tractament mèdic s’enfoca a controlar la replicació viral i evitar el dany hepàtic progressiu. Els medicaments antivirals específics per a l’hepatitis B s’administren per reduir la càrrega viral i millorar-ne la funció hepàtica.

Si bé els medicaments antivirals poden ajudar a controlar la infecció i prevenir el progrés de la malaltia, en alguns casos, l’hepatitis B crònica pot persistir tota la vida. La curació completa (l’eliminació del virus del cos) no és sempre possible en totes les persones amb hepatitis B crònica, però el tractament pot reduir la càrrega viral i millorar la qualitat de vida, cosa que es pot considerar com una forma de curació funcional.

L’evolució de l’hepatitis B si no es tracta, pot variar significativament d’una persona a una altra. Algunes persones poden experimentar una resolució espontània de la infecció aguda, mentre que altres poden desenvolupar una infecció crònica que persisteix en el temps. L’evolució de la malaltia també depèn de factors com l’edat, la resposta immunitària de la persona i la presència d’altres problemes de salut.

Hepatitis B aguda no tractada: en molts casos, l’hepatitis B aguda es resol espontàniament sense necessitat de tractament. El sistema immunitari del cos pot eliminar el virus en un termini de setmanes a mesos, i la persona es recupera completament. Tot i això, en alguns casos, la infecció aguda pot ser més greu i portar a complicacions, com una insuficiència hepàtica aguda.

Hepatitis B crònica no tractada: si el sistema immunitari no pot eliminar completament el virus de l’hepatitis B durant la fase aguda i la infecció persisteix al cos durant més de sis mesos, es considera hepatitis B crònica. Sense tractament, la infecció crònica pot portar a dany hepàtic progressiu, cosa que pot resultar en cirrosi (cicatrització del fetge) i augmentar el risc de desenvolupar càncer de fetge (carcinoma hepatocel·lular).

És important destacar que moltes persones amb hepatitis B crònica poden no mostrar símptomes durant anys o fins i tot dècades. Aquesta manca de símptomes pot fer que la malaltia passi desapercebuda durant un temps, cosa que augmenta el risc de desenvolupar complicacions hepàtiques a llarg termini.

L’hepatitis B es pot prevenir de diverses maneres:

Vacuna, a Espanya la vacuna contra l’hepatitis B està disponible, s’inclou al calendari vacunal oficial i és gratuïta. En general, s’administren en tres dosis al llarg de diversos mesos.

A més de la vacunació, durant les relacions sexuals es pot disminuir el risc amb el:

• Ús de preservatius i barreres al sexe oral, vaginal i anal.
• Evitant el contacte amb sang, semen i altres fluids corporals.
• Evitant el contacte bucal de mans, joguines sexuals o preservatius.
• Rentant adequadament mans, zona genital i anal abans i després del contacte sexual.

La gran majoria de persones que han tingut hepatitis B en el passat adquireixen immunitat davant de futures infeccions. Tot i això, la immunitat no és absoluta ni permanent en tots els casos. La resposta immunitària del cos varia entre les persones i pot dependre de diversos factors, com l’edat en què va passar la infecció, la gravetat de la infecció i la salut general de la persona.

Hi ha diverses relacions entre l’hepatitis B i el VIH a causa de certs factors de risc compartits i de com afecten la salut general d’una persona.

Coinfecció: una de les relacions més importants és la coinfecció, que fa referència a la presència de tots dos virus en una mateixa persona. Algunes persones poden ser infectades amb tots dos virus simultàniament o adquirir un després de l’altre. La coinfecció d’hepatitis B i VIH pot ser més complicada, ja que ambdues malalties poden afectar el sistema immunitari i el fetge, cosa que pot portar a una progressió més ràpida de les dues infeccions.

Més risc d’adquirir el VIH: les persones amb hepatitis B tenen un risc més gran d’adquirir el VIH si estan exposades al virus durant relacions sexuals sense protecció o l’ús compartit d’agulles contaminades. Això és perquè la inflamació causada per l’hepatitis B pot augmentar la susceptibilitat a la infecció pel VIH.

Progressió de la malaltia: la coinfecció d’hepatitis B i VIH pot accelerar la progressió de les infeccions. Per exemple, les persones amb les dues infeccions tenen més risc de desenvolupar cirrosi i malalties hepàtiques avançades.

Tractament: la coinfecció pot complicar el maneig i el tractament d’ambdues malalties. Alguns medicaments utilitzats per tractar el VIH poden afectar la funció hepàtica, cosa que pot ser especialment preocupant en persones amb hepatitis B.

Atès que hi ha una relació entre l’hepatitis B i el VIH es recomana que les persones amb VIH siguin avaluades per detectar l’hepatitis B i viceversa. També és important que les persones en risc d’infecció, com les que tenen múltiples parelles sexuals o comparteixen agulles, es facin la prova de detecció d’ambdues infeccions.

Si teniu hepatitis B, és important descartar la possibilitat d’haver contret altres ITS i el VIH.

La vacuna contra l’hepatitis B és segura i recomanada per a persones amb VIH.