L’hepatitis A és una infecció viral causada pel virus de l’hepatitis A (VHA) que afecta principalment el fetge.

L’hepatitis A va ser identificada com una infecció diferent a la dècada de 1940. A principis d’aquesta dècada, els investigadors van observar que hi havia una malaltia viral transmesa per via fecal-oral que afectava el fetge. El 1947, el virus de l’hepatitis A (VHA) va ser aïllat i es va demostrar que era la causa de la malaltia. A mesura que s’avançava en investigació, es va descobrir que l’hepatitis A era una malaltia global.

El virus de l’hepatitis A (VHA) es troba a la femta de les persones infectades i es transmet per via oral-fecal. La gran majoria de les infeccions es produeixen a través de la ingestió d’aliments o aigua contaminats amb excrements d’una persona infectada pel virus.

Durant les relacions sexuals, el VHA es pot transmetre a través de pràctiques que involucren el contacte amb l’àrea anal. Aquestes pràctiques inclouen:

Anilingus: també conegut com a petó negre o rimming, en estimular oralment l’anus d’una persona amb la llengua i els llavis.

Fingering: en introduir els dits a l’anus d’una persona, si després es porten a la boca.

Contacte amb objectes contaminats: joguines sexuals o preservatius que hagin estat en contacte amb l’àrea anal i després s’introdueixen a la boca també comporten un risc de transmissió del VHA.

Algunes persones poden presentar símptomes lleus o no tenir símptomes en absolut, mentre que altres poden desenvolupar símptomes més pronunciats.

Els símptomes comuns de l’hepatitis A inclouen:

Fatiga i debilitat.
Dolor abdominal.
Pèrdua de gana.
Nàusees i vòmits.
Orina fosca. Femtes pàl·lides.
Icterícia (coloració groguenca de la pell i la part blanca dels ulls).

El diagnòstic de l’hepatitis A generalment es basa en una combinació de símptomes clínics, antecedents d’exposició al virus i proves de laboratori (anàlisi de sang i proves de funció hepàtica).

Sí, l’hepatitis A generalment es resol per si sola i, en la majoria dels casos, no requereix tractament específic. El cos humà té la capacitat de combatre la infecció pel virus de l’hepatitis A i recuperar-se completament amb el temps.

Algunes recomanacions per assegurar una recuperació adequada i prevenir complicacions són:

Descans i cura personal durant el període de malaltia.
Nutrició adequada: és recomanable evitar el consum d’alcohol, ja que pot danyar el fetge.
Control de símptomes: medicaments per alleujar els símptomes derivats de la infecció (consulteu quins perquè alguns poden ser perjudicials per al fetge).

En la gran majoria dels casos, l’hepatitis A es cura sola després d’unes quantes setmanes. No obstant això, en alguns casos, especialment en persones amb sistemes immunitaris debilitats o en persones grans, l’hepatitis A es pot tornar més greu i causar complicacions. Aquestes poden incloure hepatitis fulminant, que és una forma greu de la malaltia caracteritzada per una insuficiència hepàtica aguda.

A més, l’hepatitis A també pot provocar l’aparició d’altres trastorns hepàtics crònics, com l’hepatitis autoimmune, en què el sistema immunitari ataca per error el fetge.

L’hepatitis A es pot prevenir de diverses maneres:

1. Vacuna: a Espanya la vacuna contra l’hepatitis A està disponible, s’inclou al calendari vacunal oficial i és gratuïta. La vacuna s’administra en dues dosis, amb un interval recomanat de 6 a 12 mesos entre les dues dosis.

2. Rentatge de mans després d’anar al bany, abans de preparar o menjar aliments.

3. Amb el consum d’aigua i aliments segurs.

A més de la vacunació, durant les relacions sexuals a les pràctiques que hi hagi contacte amb l’àrea anal, es pot disminuir el risc amb:

• L’ús de barreres de protecció durant l’anilingus (petó negre o rimming) i el fingering.
• Evitant el contacte bucal de mans, joguines sexuals o preservatius.
• Rentant adequadament mans, zona genital i anal abans i després del contacte sexual.

La gran majoria de persones que han tingut hepatitis A en el passat adquireixen immunitat davant de futures infeccions. No obstant això, és important destacar que la immunitat pot variar entre les persones i algunes persones amb sistemes immunitaris debilitats poden tenir un risc lleugerament més gran de reinfecció.

No hi ha evidència directa que una persona amb hepatitis A (VHA) tingui un risc biològic més gran d’infectar-se amb el VIH. No obstant això, sí que hi ha factors indirectes que poden augmentar el risc de transmissió del VIH en persones amb hepatitis A, principalment a causa de les vies de transmissió i les condicions associades.

L’hepatitis A es pot transmetre per contacte sexual, especialment en pràctiques anals i oro-anals, que són vies de transmissió comunes per al VIH.

Si una persona adquireix hepatitis A per via sexual, és possible que hagi estat exposada simultàniament a altres infeccions de transmissió sexual (ITS), inclòs el VIH.

La infecció per hepatitis A pot causar inflamació al cos, cosa que podria afectar la integritat de les mucoses genitals o anals.

Un teixit inflamat o lesionat facilita l’entrada del VIH si la persona s’exposa al virus durant el període de la infecció aguda per hepatitis A.

Major exposició a entorns de risc

Els brots d’hepatitis A s’han notificat amb més freqüència en algunes poblacions amb una prevalença més alta de VIH, com ara homes que tenen sexe amb homes (HSH).

Les persones amb factors de risc per a l’hepatitis A poden tenir pràctiques sexuals o hàbits que també les exposin al VIH.

Conclusió

Tenir hepatitis A no augmenta directament la susceptibilitat al VIH, però la manera com es transmet el virus (especialment per via sexual) i la possible inflamació de les mucoses poden incrementar la probabilitat d’adquirir el VIH si hi ha exposició al virus durant aquest temps.

Tot i que l’hepatitis A pot afectar qualsevol persona, les persones amb VIH (PVIH) poden experimentar una malaltia més greu i prolongada. Un sistema immunitari debilitat pot dificultar l’eliminació del virus, augmentant el risc de complicacions hepàtiques i afectant la salut general.

Principals punts de relació

1. Major risc de malaltia greu i prolongada

En persones amb VIH, l’hepatitis A pot provocar símptomes més intensos i una recuperació més lenta. En alguns casos, la infecció pot derivar en hepatitis fulminant, una afecció greu que pot comprometre la funció hepàtica i requerir hospitalització.

2. Impacte en la funció hepàtica

Les persones amb VIH tenen un risc més alt de patir malalties hepàtiques a causa de la inflamació crònica i els efectes secundaris d’alguns medicaments antiretrovirals. L’hepatitis A pot agreujar aquests problemes, causant un dany hepàtic addicional i dificultant la gestió del VIH.

3. Interacció amb altres malalties hepàtiques

4. Si una persona amb VIH també té hepatitis B o C, una infecció per hepatitis A pot empitjorar la progressió de la malaltia hepàtica. La coinfecció amb múltiples virus hepàtics pot accelerar el desenvolupament de cirrosi o insuficiència hepàtica.

Risc de brots i transmissió

L’hepatitis A es transmet principalment pel consum d’aliments o aigua contaminats, però també pot propagar-se a través del contacte proper o de pràctiques sexuals anals i oro-anals. Les persones amb VIH poden estar en més risc si viuen en entorns amb brots d’hepatitis A o si tenen pràctiques sexuals de risc.

5. Importància de la vacunació

A diferència de l’hepatitis B i C, l’hepatitis A no es cronifica, però la millor manera de prevenció és la vacunació. Es recomana que totes les persones amb VIH rebin la vacuna contra l’hepatitis A per reduir el risc d’infecció i les seves complicacions.

En resum

Les persones amb VIH poden experimentar una hepatitis A més greu i prolongada, amb un risc més gran de complicacions hepàtiques, especialment si tenen altres malalties hepàtiques. La vacunació és clau per prevenir la infecció i reduir-ne l’impacte en la salut. Un diagnòstic precoç, el seguiment mèdic i el manteniment de mesures d’higiene i prevenció són fonamentals per evitar l’hepatitis A en persones amb VIH.