Tusi sol trobar-se en forma de:

Pols fina de color rosat, encara que també pot variar del rosa clar al fúcsia o fins i tot a tons ataronjats o violacis, depenent dels colorants i adulterants utilitzats.

En alguns casos, es presenta com una substància compactada o endurida, similar al sucre humit o a petites pedres triturables.

També pot trobar-se en càpsules o pastilles, especialment quan es distribueix en contextos festius o com a substància disfressada d’èxtasi, ketamina o altres drogues populars.

A vegades es barreja amb altres substàncies en pols, com cafeïna, ketamina o benzodiazepines, cosa que incrementa la seva perillositat a causa de la composició variable i incerta.

Tusi pot ser consumida per diferents vies, les més habituals són:

Esnifada (via intranasal): el pols s’inhala pel nas, la qual cosa produeix efectes ràpids però també pot causar irritació, sagnats o dany nasal.

Ingesta oral: ja sigui barrejada amb begudes, encapsulada o directament en pols. Aquest mètode pot retardar els efectes, però augmenta el risc de sobredosi en no percebre’s l’impacte de manera immediata.

Fumada: de vegades barrejada amb tabac, cànnabis o en pipa de vidre. Aquesta via pot augmentar la rapidesa dels efectes sedants i ansiolítics.

Rectal (booty bump) o vaginal: menys freqüent, però present en certs entorns on es busca un efecte més ràpid sense esnifar ni empassar.

Els efectes del tusi poden variar considerablement segons la seva composició, la via de consum, la dosi i les característiques de la persona. Com que es tracta d’una mescla de substàncies depressives (principalment benzodiazepines), els seus efectes poden ser intensos i prolongats, amb un inici més o menys ràpid depenent de com es consumeixi.

Inici dels efectes

Esnifat (via intranasal): entre 5 i 15 minuts. Efectes ràpids, però amb risc d’irritació nasal, hemorràgies o lesions.

Ingesta oral: entre 20 i 60 minuts. Inici més lent, però amb efectes més duradors i major risc de sobredosi per la lentitud en notar-los.

Fumat: entre 1 i 5 minuts. Inici molt ràpid, amb efectes sedants i ansiolítics intensos.

Via rectal o vaginal: entre 5 i 15 minuts. Inici relativament ràpid, utilitzat en alguns contextos per evitar la via nasal o oral.

Durada dels efectes

Efectes principals: entre 4 i 8 hores, tot i que poden allargar-se depenent de la quantitat i de les substàncies implicades. Solen incloure sedació profunda, relaxació muscular, somnolència, descoordinació i amnèsia parcial.

Efectes residuals: entre 12 i 24 hores o més. Poden incloure somnolència prolongada, torpesa motora, confusió, embotiment mental i dificultat per recordar el que ha passat durant el consum.

L’ús repetit o en combinació amb altres substàncies (com alcohol, ketamina o estimulants) augmenta significativament el risc d’efectes adversos, com pèrdua de consciència, depressió respiratòria o conductes de risc elevat.

Els efectes de tusi poden variar considerablement segons la via de consum, la dosi, el context i la tolerància individual. Un dels principals riscos associats és la incertesa sobre la seva composició, ja que sovint es tracta de mescles adulterades de benzodiazepines sintètiques, anestèsics dissociatius (com la ketamina) i altres substàncies no identificades.

Efectes desitjats

• Relaxació i sedació profunda.
• Reducció de l’ansietat i sensació d’eufòria lleu.
• Amnèsia temporal que pot alleujar tensions psicològiques.
• Disminució de la inhibició social i sensació de benestar.

Efectes adversos

• Somnolència excessiva i falta de coordinació motora.
• Marejos, confusió i dificultat per concentrar-se.
• Irritació i dany en les vies respiratòries (especialment per esnifar o fumar).
• Depressió respiratòria i risc de pèrdua de consciència en dosis elevades o combinat amb altres substàncies depressives (alcohol, opiacis, etc.).
• Dependència física i psicològica amb consum prolongat.
• Amnèsia greu i episodis de comportaments arriscats o violents.
• Risc elevat de sobredosi, sobretot per la variabilitat en la composició i la dosi real consumida.

L’ús de tusi en combinació amb altres substàncies pot potenciar els efectes adversos i augmentar el risc de complicacions greus.

Tusi és una barreja sintètica amb efectes depressors, dissociatius i sedants, la composició de la qual sol ser desconeguda o variable. En molts casos conté benzodiazepines potents, ketamina, anestèsics veterinaris o fins i tot opioides. Una sobredosi pot provocar pèrdua de consciència, dificultats respiratòries, estat semicomatoso i, en situacions greus, la mort.

Principals riscos de sobredosi

Depressió greu del sistema nerviós central

• Somnolència extrema o pèrdua de consciència.
• Pèrdua de to muscular (la persona es “desconnecta”).
• Absència de resposta a estímuls.
• Risc de coma.

Alteracions respiratòries

• Respiració molt lenta, superficial o irregular.
• Risc de parada respiratòria, especialment si s’ha combinat amb alcohol, GHB o opioides.

Caigudes, traumatismes i agressions patides

• Per la pèrdua de coordinació i consciència de l’entorn, la persona pot fer-se mal sense adonar-se’n.
• En contextos sexuals, augmenta el risc de vulnerabilitat, abús o violència.

Pèrdua de memòria i desorientació

• Episodis d’amnèsia parcial o total.
• La persona no recorda què ha fet, on és o amb qui.

Risc de dependència

L’ús repetit de substàncies amb benzodiazepines pot generar tolerància ràpida i dependència física o psicològica. La interrupció del consum després d’un ús prolongat pot provocar símptomes d’abstinència, com ansietat, insomni, tremolors o convulsions.

Senyals d’una possible sobredosi per tusi

• Somnolència extrema o impossibilitat de mantenir-se desperta.
• Dificultat per respirar o respiració molt lenta.
• Pèrdua de coneixement o no respondre en parlar o a estímuls físics.
• Descoordinació motora severa, caigudes repetides.
• Pell pàl·lida, blavosa o freda (senyal de baixa oxigenació).
• Pupil·les molt petites o mirada perduda.

En cas d’una possible sobredosi

• Trucar al 112 immediatament (emergències).
• No deixar sola la persona sota cap concepte.
• No provocar el vòmit ni forçar a que es desperti si no respon.
• Col·locar-la en posició lateral de seguretat si està inconscient i respira.
• Informar el personal sanitari sobre el consum de tusi o altres substàncies (encara que no es sàpiga exactament què portava).

El consum de tusi s’ha popularitzat en alguns entorns d’oci i chemsex per la seva capacitat d’alterar la percepció corporal, emocional i social. En contextos sexuals, moltes persones l’utilitzen buscant certs efectes:

• Desinhibició emocional i sexual: reducció de la vergonya, els nervis o la timidesa.
• Major desig sexual (libido): pot facilitar l’inici del contacte íntim.
• Sensació de connexió emocional o afectiva amb altres persones.
• Percepció més intensa del plaer físic, especialment al tacte.
• Alteració de la noció del temps, que pot fer que les relacions es percebin més llargues o envolvents.
• Relaxació muscular que pot afavorir pràctiques més prolongades o menys doloroses.

Tot i que tusi pot generar sensacions de desinhibició, connexió o plaer, el seu consum també comporta riscos importants per a la salut sexual i emocional.

Consentiment alterat o nul

• Tusi pot provocar confusió, somnolència o pèrdua de consciència, fet que impedeix donar un consentiment lliure i clar.
• És comú que la persona no recordi després el que ha passat (amnèsia parcial o total).

Major vulnerabilitat a abusos i violències sexuals

• L’estat de desconnexió o sedació pot deixar la persona exposada a situacions d’abús, manipulació o coerció sexual.
• En entorns chemsex, això pot agreujar-se si es combinen diverses substàncies o hi ha desequilibri de poder.

Pràctiques sexuals de risc

• La desinhibició pot portar a no utilitzar preservatiu o a no prendre altres mesures de prevenció (com PrEP, lubricants, etc.).
• Augmenta el risc de transmissió d’ITS (incloent VIH, clamídia, gonorrea, sífilis, hepatitis).

Dificultats físiques durant el sexe

• Erecció dèbil o absent, fins i tot amb excitació mental.
• Sequedat vaginal o dolor durant les relacions, per falta de lubricació o desconnexió corporal.
• Pèrdua de sensibilitat genital, que pot fer que les pràctiques siguin més agressives o prolongades sense que la persona s’adoni.

Conductes imprevisibles o agressives

• Algunes persones poden tornar-se agressives, impulsives o confuses, fins i tot sense adonar-se’n.
• Pot haver-hi conflictes, malentesos o situacions de perill emocional o físic.

Dependència del sexe amb tusi

• Algunes persones desenvolupen una associació forta entre sexe i consum, dificultant el gaudi sense la substància.
• Això pot afectar l’autoestima, la intimitat i la salut sexual a llarg termini.

El consum de tusi juntament amb altres substàncies pot augmentar de forma greu i imprevisible els riscos físics i psicològics.

Amb estimulants (com cocaïna, amfetamines, metamfetamina, MDMA, metilfenidat, efedrina, cocaïna crack, catinones sintètiques i algunes drogues de disseny) incrementa el risc d’infart, ictus, hipertermia, arítmies cardíaques i agitació extrema. Pot provocar episodis de psicosi, paranoia severa i convulsions.

Amb depressors del sistema nerviós central (com alcohol, benzodiazepines –diazepam, lorazepam, alprazolam–, barbitúrics, opioides –heroïna, morfina, oxicodona–, GHB, ketamina, anestèsics, antiepilèptics) oculta els signes d’alerta del cos, augmentant el risc de sobredosi. Major possibilitat de pèrdua de consciència, depressió respiratòria, col·lapse respiratori o coma.

Amb antidepressius i antipsicòtics (ISRS com fluoxetina, sertralina; IRSN; tricíclics; antipsicòtics típics i atípics) risc d’interaccions greus, com síndrome serotoninèrgic o efectes extrapiramidals. Pot anul·lar o agreujar l’efecte dels tractaments psiquiàtrics, causant inestabilitat emocional.

Amb medicaments per al cor i la pressió arterial (betabloquejants, inhibidors de l’ECA, diürètics) pot alterar la pressió arterial i la freqüència cardíaca, augmentant riscos cardiovasculars.

Amb anticoagulants (warfarina, acenocumarol) risc potencial de sagnat o interacció que alteri la coagulació.

Amb antiepilèptics i estabilitzadors de l’ànim (àcid valproic, carbamazepina, liti) risc d’augmentar efectes secundaris o disminuir l’eficàcia del tractament.

Medicaments per a la disfunció erèctil (Viagra, Cialis, Levitra)

Poden causar hipotensió greu, especialment si es combinen amb altres substàncies vasodilatadores o estimulants.

Tusi, en augmentar la freqüència cardíaca i la pressió, eleva el risc d’infart si es barreja amb aquests fàrmacs.

Hormones i tractaments hormonals

Les teràpies hormonals amb estrògens o testosterona poden interactuar a nivell hepàtic.

No hi ha estudis específics, però el risc de sobrecàrrega hepàtica o alteracions hormonals existeix amb l’ús continuat de tusi.

Medicaments sense prescripció (OTC) i suplements

Tot i que semblin inofensius, tusi pot interactuar amb antihistamínics (risc de sedació paradògica o confusió) i amb suplements per “energia” o pèrdua de pes, que sovint contenen estimulants (com cafeïna, guaranà, sinefrina), sumant efectes i augmentant el risc cardíac.

El consum de tusi pot interferir amb els tractaments antiretrovirals utilitzats per controlar el VIH, tant a nivell farmacològic com conductual.

Des del punt de vista farmacològic, moltes d’aquestes substàncies comparteixen vies de metabolització hepàtica, especialment a través del sistema enzimàtic CYP450. Alguns ARV, com el ritonavir o el cobicistat, poden inhibir aquestes enzimes, fent que el tusi s’acumuli en l’organisme. Això intensifica els seus efectes psicoactius i tòxics, i augmenta el risc de psicosi, hipertensió, hipertermia, convulsions o fins i tot mort.

D’altra banda, ARV com efavirenz o rilpivirina, que ja tenen efectes sobre el sistema nerviós central, poden potenciar l’ansietat, l’insomni o les al·lucinacions quan es combinen amb tusi, incrementant el risc de crisis psicològiques greus.

A més, tant el tusi com certs antiretrovirals (com atazanavir o lopinavir) poden prolongar l’interval QT del cor, fet que eleva el risc d’arítmies greus o mort sobtada, especialment si es barregen també amb altres substàncies com cocaïna, MDMA o Viagra.

A nivell conductual, el consum de tusi pot afectar greument l’adherència al tractament, provocant oblit, abandonament de la medicació o desorganització de les rutines, sobretot en contextos de consum prolongat (chemsex, sessions llargues, etc.). Això disminueix l’eficàcia del tractament, afavoreix l’aparició de resistències al VIH i pot portar a un deteriorament general de la salut física i mental.

En resum, l’ús de tusi mentre es prenen antiretrovirals multiplica els riscos clínics, redueix l’eficàcia del tractament i posa en perill tant la salut individual com col·lectiva.

El consum de tusi comporta riscos importants per a la salut física i mental. Tanmateix, si decideixes fer-ne ús, la informació t’ajudarà a prendre precaucions per reduir els danys.

Dosificació i consum responsable

• Començar amb dosis molt baixes (menys de 5 mg): el tusi és extremadament potent i difícil de dosificar amb precisió.
• Evitar redosificar constantment: repetir dosis seguides pot augmentar el risc de paranoia, agitació o col·lapse físic.
• No barrejar amb altres substàncies (alcohol, GHB, estimulants, Viagra…): les combinacions fan que els efectes siguin més imprevisibles i perillosos.
• Donar temps i observar: si és una substància nova o d’origen dubtós, és important esperar que faci efecte abans de tornar a consumir.

Espai i entorn

• Consumir en un entorn segur, tranquil i amb persones de confiança.
• Informar algú de confiança sobre el que s’està consumint. Així podrà oferir ajuda si apareix alguna complicació.

Cura del cos

• Hidratar-se regularment, sense excedir-se (mig got d’aigua cada 30–45 minuts és suficient).
• Ingerir alguna cosa lleugera abans, durant i després del consum. La manca d’aliment pot agreujar els efectes adversos.
• Descansar entre sessions: el consum prolongat durant hores o dies sense dormir pot derivar en psicosi.
• En casos d’antecedents d’ansietat, brots psicòtics o epilèpsia, tusi pot agreujar aquests quadres.

Salut mental i emocional

• Estar atent als canvis en l’estat d’ànim, paranoia o confusió. Davant qualsevol senyal d’alarma, és recomanable aturar el consum i buscar suport.
• Expressar el que es sent amb persones de confiança pot alleujar la càrrega emocional.
• Després del consum, poden aparèixer baixons, insomni, paranoia o malestar. Aquestes reaccions són comunes, però si es prolonguen o s’intensifiquen, és aconsellable recórrer a ajuda professional.

Salut sexual i reducció de riscos

• Fer servir preservatius i lubricants per prevenir infeccions de transmissió sexual (ITS) i lesions.
• Valorar l’ús de PrEP o PEP en situacions de risc d’exposició al VIH.
• Evitar pràctiques sexuals no consensuades o agressives sota efectes intensos.
• Tenir a disposició materials d’higiene i protecció (guants, xeringues noves si s’escau, lubricants, etc.).

Reducció progressiva i autocura

• En cas de voler reduir o deixar el consum, fer-ho de forma progressiva i amb suport per evitar símptomes d’abstinència (ansietat, insomni, irritabilitat, desitjos intensos).
• Buscar acompanyament professional o comunitari (centres de reducció de riscos, professionals de salut mental, grups de suport).
• Explorar alternatives al consum per gestionar el malestar o el plaer: teràpia, descans, activitats creatives, vincles segurs.