La tricomoniasi és la ITS curable més freqüent. L’organisme Trichomonas vaginalis és un paràsit que viu en el tracte genital inferior i es transmet generalment per contacte sexual. Aquest paràsit pot infectar les àrees que no estiguin cobertes per un preservatiu, per la qual cosa el preservatiu no ofereix una protecció total contra la tricomoniasi.
Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 es van registrar aproximadament 156 milions de nous casos de tricomoniasi entre persones de 15 a 49 anys, fet que la converteix en la ITS no viral més comuna a nivell mundial.
Els continguts d’aquest lloc web es van publicar el maig de 2025. La informació que s’hi reflecteix pot haver canviat o estar desactualitzada. Si tens cap dubte, posa’t en contacte amb nosaltres.
Què és la tricomoniasi?
La tricomoniasi és una infecció de transmissió sexual (ITS) causada per un paràsit microscòpic anomenat Trichomonas vaginalis. És una de les ITS més comunes arreu del món, especialment entre persones sexualment actives.
La tricomoniasi va ser identificada per primera vegada el 1836 pel metge francès Alfred Donné, que va observar el paràsit Trichomonas vaginalis al microscopi en secrecions vaginals.
Tanmateix, no es va reconèixer com a infecció de transmissió sexual (ITS) fins a diverses dècades després, a mesura que es va comprendre millor el seu mode de transmissió i el seu impacte en la salut sexual i reproductiva.
La infecció per Trichomonas vaginalis es coneix principalment com a tricomoniasi, però en alguns contextos clínics o informals pot rebre altres noms o descripcions, encara que són menys comuns. Alguns d’ells inclouen:
- Infecció per Trichomonas: forma abreujada usada en àmbits clínics.
- Vaginitis per Trichomonas: quan la infecció afecta la vagina i causa inflamació.
- Uretritis per Trichomonas: en homes, quan afecta l’uretra i provoca símptomes urinaris.
ITS parasitària: terme general que es refereix a una infecció de transmissió sexual causada per un paràsit, no per un bacteri o virus.
Com es transmet la tricomoniasi?
La tricomoniasi es transmet principalment a través del contacte sexual sense protecció quan els fluids genitals d’una persona infectada entren en contacte amb els d’una altra persona, durant:
- Relacions sexuals vaginal (és la via més comuna de transmissió).
- Ús compartit de joguines sexuals sense una higiene adequada o sense protecció.
No és habitual que la tricomoniasi es transmeti per sexe oral o anal, ja que el paràsit afecta principalment l’uretra, la vagina, el coll uterí i, en menor mesura, la bufeta.
En casos rars, pot haver-hi transmissió sense penetració, si hi ha contacte directe entre genitals o amb fluids infectats. També és possible (tot i que poc freqüent) que es transmeti compartint tovalloles humides o roba interior, ja que el paràsit pot sobreviure un curt temps en ambients humits.
La transmissió de Trichomonas vaginalis de la persona gestant al nadó durant el part és possible, tot i que poc freqüent. En alguns casos, aquesta transmissió pot provocar infeccions respiratòries o genitals lleus en el nadó.
Quins símptomes tenen les persones amb tricomoniasi?
Les persones amb tricomoniasi poden presentar símptomes o ser asimptomàtiques (no mostrar símptomes). Quan hi ha símptomes, solen ser:
En dones
- Flux vaginal abundant, espumós, d’olor desagradable i color groguenc o verdós.
- Picor o irritació a la zona genital.
- Cremor o dolor en orinar.
- Dolor o molèstia durant les relacions sexuals.
- Envermelliment i inflamació de la vulva i la vagina.
En homes
- Secreció uretral clara o blanquinosa.
- Cremor o molèstia en orinar.
- Picor o irritació dins del penis.
- En alguns casos, dolor o molèsties a l’uretra.
És important destacar que moltes persones infectades no presenten símptomes, cosa que facilita la transmissió sense saber-ho. Per això, la realització de proves mèdiques és clau per a un diagnòstic adequat.
Com es diagnostica la tricomoniasi?
La tricomoniasi es diagnostica principalment a través de proves de laboratori, ja que els seus símptomes poden ser similars als d’altres infeccions.
Mètodes de diagnòstic comuns:
Examen microscòpic: s’analitza una mostra de flux vaginal o uretral al microscopi per detectar el paràsit Trichomonas vaginalis. És un mètode ràpid, però pot no detectar tots els casos per la baixa sensibilitat.
Proves de cultiu: es cultiva la mostra en un medi especial per afavorir el creixement del paràsit. És més sensible que l’examen microscòpic, però triga diversos dies.
Proves d’amplificació d’àcids nucleics (NAAT): són les més precises i detecten el material genètic del paràsit. Es realitzen sobre mostres d’orina o secrecions vaginal o uretrals. Són l’estàndard actual per al diagnòstic.
Proves ràpides: en alguns llocs, existeixen proves ràpides que poden donar resultats en minuts, tot i que la seva disponibilitat és limitada.
És fonamental que la persona consulti un professional de la salut per obtenir un diagnòstic precís i accedir al tractament adequat.
Es pot tractar i curar la tricomoniasi?
Sí, la tricomoniasi es pot tractar i curar eficaçment amb medicaments antiparasitaris. El tractament més comú és amb metronidazol o tinidazol, que solen administrar-se en una dosi única o en una pauta curta de diversos dies.
És important que:
- La persona infectada completi tot el tractament prescrit, fins i tot si els símptomes desapareixen abans.
- Les parelles sexuals també rebin tractament per evitar la reinfecció.
- S’evitin les relacions sexuals fins que el tractament hagi finalitzat i es confirmi la curació.
Amb el tractament adequat, la tricomoniasi generalment es cura sense complicacions.
Com evoluciona la tricomoniasi si no es tracta?
Si la tricomoniasi no es tracta, pot provocar diverses complicacions i afectar la salut reproductiva i general de la persona infectada.
En dones
- Augmenta el risc d’infeccions urinàries i altres ITS.
- Pot causar inflamació i danys al coll uterí i la vagina.
- Eleva la probabilitat de desenvolupar malaltia inflamatòria pèlvica (MIP), que pot derivar en infertilitat o embarassos ectòpics.
- Incrementa el risc de transmissió i adquisició del VIH.
En homes
- Pot causar uretritis (inflamació de l’uretra), prostatitis o epididimitis (inflamació de l’epidídim).
- En alguns casos, pot provocar molèsties cròniques o complicacions urinàries.
A més, la infecció persistent pot augmentar la probabilitat de transmissió a altres persones i afectar negativament la salut sexual i reproductiva a llarg termini. Per això, és fonamental el diagnòstic i tractament oportú.
Com es pot prevenir la tricomoniasi?
Per prevenir la tricomoniasi, es recomanen les següents mesures:
Ús correcte del preservatiu en totes les relacions sexuals vaginal, anal i oral, ja que redueix significativament el risc de transmissió.
Mantenir una comunicació oberta i honesta amb les parelles sexuals sobre la salut sexual i les ITS.
Realitzar-se revisions mèdiques periòdiques, especialment si es tenen múltiples parelles sexuals o una nova parella.
Evitar el contacte sexual si es presenten símptomes com flux vaginal anormal, picor o molèsties genitals, fins a rebre diagnòstic i tractament adequat.
No compartir joguines sexuals o assegurar-se de netejar-les correctament i usar preservatius sobre elles per evitar la transmissió.
Informar-se sobre la importància de la prevenció de les ITS per reduir l’estigma i fomentar pràctiques sexuals segures.
Aquestes accions ajuden a disminuir el risc d’infecció i a protegir la salut sexual de totes les persones.
Quina relació existeix entre la tricomoniasi i el VIH?
La tricomoniasi i el VIH estan relacionats de diverses maneres importants:
Augment del risc de transmissió del VIH: la infecció per Trichomonas vaginalis provoca inflamació i lesions a les mucoses genitals, fet que facilita l’entrada i sortida del virus, augmentant la probabilitat d’adquirir o transmetre el VIH durant les relacions sexuals.
Major càrrega viral: en persones que ja viuen amb VIH, la tricomoniasi pot augmentar la quantitat de virus present en els fluids genitals, el que eleva el risc de transmetre la infecció.
Per aquestes raons, és fonamental diagnosticar i tractar la tricomoniasi de manera oportuna, especialment en persones amb VIH o en situacions d’alt risc, per reduir la transmissió i millorar la salut general.
Com pot afectar la tricomoniasi a una persona amb VIH?
En una persona amb VIH, la tricomoniasi pot tenir un impacte més significatiu. Algunes consideracions importants són:
Més dificultat per eliminar la infecció: el sistema immunitari debilitada pot fer que la infecció per Trichomonas vaginalis sigui més persistent i difícil de tractar.
Més risc de complicacions: la infecció pot ser més severa, amb símptomes més intensos o prolongats, i un major risc d’inflamació genital.
Resistència al tractament: pot existir una major probabilitat que la tricomoniasi sigui resistent als medicaments habituals, cosa que requereix un seguiment mèdic més proper i, en alguns casos, tractaments alternatius.
Per això, és important que les persones amb VIH rebin revisions regulars per detectar i tractar oportunament la tricomoniasi i altres infeccions de transmissió sexual.