La metamfetamina es presenta en diverses formes, depenent del mètode de fabricació i del tipus de consum. Algunes de les presentacions més comunes inclouen:

Cristalls o “Crystal Meth”: aquesta és una de les formes més conegudes de metamfetamina, anomenada “cristall” o “ice”.

Pols o “Speed”: la metamfetamina també es pot presentar en forma d’una pols blanca o grisenca Aquesta forma és menys pura que la metamfetamina cristal·lina.

Tabletes o píndoles: en alguns països, especialment quan s’usa amb finalitats mèdiques, la metamfetamina es pot trobar en forma de tauletes.

Líquid: la metamfetamina també es pot dissoldre en líquids. Això es fa principalment per al transport, ja que després pot ser convertida de nou en vidres. El líquid sol ser clar i s’injecta (slam o slamming ).

Aquestes presentacions permeten una varietat de mètodes de consum:

Fumada: la metamfetamina cristal·lina (“crystal meth” o “ice”) sol fumar-se en pipes de vidre dissenyades específicament per a aquesta droga. La substància s’escalfa i s’allibera vapors que l’usuari inhala.

Inhalada (Esnifada): en la seva forma en pols o triturada, la metamfetamina pot ser inhalada (esnifada) a través del nas usant una palla o un dispositiu similar.

Injectada (Intravenosa): la metamfetamina en pols o vidre pot dissoldre’s en aigua i després ser injectada directament al torrent sanguini usant una agulla (slam o slamming ).

Oral (Ingerida): la metamfetamina es pot consumir en forma de píndoles o càpsules, o es pot ingerir en pols dissolta en líquids.

Rectal (Plugging): s’introdueix la metamfetamina dissolta en aigua o en forma de pols o vidre al recte mitjançant una xeringa sense agulla o un supositori.

Els efectes de la metamfetamina depenen de diversos factors, incloent-hi la via d’administració, la dosi, la puresa de la substància i la tolerància de qui la consumeix, entre altres aspectes.

A continuació, es descriu el temps d’inici i la durada dels efectes generals de la metamfetamina.

Fumada

Inici dels efectes : immediat (en segons).

Durada dels efectes : aproximadament 6 a 8 hores. No obstant això, la sensació d’eufòria intensa pot durar entre 15 i 30 minuts abans de disminuir.

 Inhalada (esnifada)

Inici dels efectes : ràpid (generalment dins de 3 a 5 minuts).

Durada dels efectes : al voltant de 4 a 6 hores, encara que els efectes poden començar a disminuir després d’1-2 hores.

 Injectada (intravenosa)

Inici dels efectes: immediat (en segons).

Durada dels efectes: aproximadament 6 a 8 hores, semblant a la forma fumada, amb una sensació intensa d’eufòria que pot durar entre 10 i 20 minuts.

 Oral (ingerida)

Inici dels efectes: lent (15 a 30 minuts).

Durada dels efectes : pot durar de 8 a 12 hores, encara que la intensitat dels efectes és menor que amb altres mètodes de consum.

Rectal (plugging )

Inici dels efectes : ràpid (generalment entre 5 i 10 minuts).

Durada dels efectes : aproximadament 6 a 8 hores, similar a fumar o injectar.

Els efectes desitjats de la metamfetamina són, principalment, la raó per la qual les persones la consumeixen i entre ells es troben:

Eufòria intensa: sensació de felicitat extrema i benestar que pot durar un curt període de temps.

Augment d’energia: sensació de vigor i força física, cosa que permet dur a terme activitats de manera més activa i perllongada.

Major concentració i enfocament: augment de la capacitat per concentrar-se en tasques, cosa que pot ser percebut com una millora en el rendiment mental i la productivitat.

Disminució de la gana: reducció de la sensació de gana, cosa que sovint es busca en contextos de control de pes o per prolongar la vigília.

Sensació de poder i confiança: augment de l’autoestima i l’autoconfiança.

Augment de la sociabilitat: algunes persones se senten més sociables i comunicatives, cosa que pot portar a un desig més gran d’interactuar amb altres.

Els efectes adversos de la metamfetamina poden ser greus i afecten tant la salut física com la mental. Aquests efectes poden passar a curt i llarg termini, i la gravetat sovint augmenta amb l’ús prolongat o el consum de dosis més altes. A continuació, es detallen els efectes adversos més comuns.

1. Efectes adversos a curt termini

Augment de la freqüència cardíaca i pressió arterial: pot provocar complicacions cardiovasculars greus, com ara arrítmies o atacs cardíacs.

Ansietat i agitació: sensació de nerviosisme, inquietud o irritabilitat poden ser comú després de l’ús.

Paranoia i desconfiança: sensacions de desconfiança extrema cap als altres i creences irracionals.

Insomni: dificultats per dormir, cosa que pot provocar fatiga extrema i problemes de salut relacionats.

Problemes respiratoris: especialment si es fuma, poden sorgir problemes com tos crònica, bronquitis i danys als pulmons.

Nàusees i vòmits: algunes persones poden experimentar malestar gastrointestinal.

Augment de la temperatura corporal: pot portar a hipertèrmia, que és una elevació perillosa de la temperatura corporal.

2. Efectes adversos a llarg termini

Addicció: la metamfetamina té un alt potencial addictiu, cosa que pot portar a la dependència física i psicològica.

Problemes mentals: depressió, ansietat, i en casos severs, psicosi amb al·lucinacions i deliris.

Deteriorament cognitiu: dificultats en la memòria, l’atenció i l’aprenentatge. Els estudis han mostrat que l’ús crònic pot causar dany cerebral significatiu.

Problemes dentals severs (” meth mouth “): la mala higiene bucal, la sequedat de la boca i el desig de consumir aliments ensucrats poden portar a la pèrdua dental i càries greus.

Pèrdua de pes extrema: per la reducció de la gana, cosa que pot resultar en desnutrició i debilitat general.

Infeccions: l’ús d’agulles compartides pot augmentar el risc d’infeccions, com ara el VIH i l’ hepatitis C .

Danys a la pell: lesions, ulceracions i picor poden ocórrer, especialment pel rascat compulsiu a causa de la sensació d’insectes a la pell (fornicació).

Problemes cardiovasculars: risc d’atacs cardíacs, vessaments cerebrals i altres problemes del cor a llarg termini.

La sobredosi de metamfetamina pot ser extremadament perillosa i potencialment mortal. Els riscos associats amb una sobredosi inclouen una sèrie d’efectes greus que poden afectar el sistema cardiovascular, el sistema nerviós i altres òrgans del cos.

1. Efectes cardiovasculars

Augment extrem de la freqüència cardíaca: pot portar a arrítmies, que són batecs cardíacs irregulars.

Hipertensió: augment perillós de la pressió arterial, que pot causar danys als òrgans.

Atacs cardíacs: la sobredosi pot desencadenar un atac de cor, fins i tot en persones joves i saludables.

Vessaments cerebrals: l’augment de la pressió arterial i el dany vascular poden provocar accidents cerebrovasculars.

2. Efectes al sistema nerviós

Convulsions: la sobredosi pot induir convulsions, que poden ser potencialment mortals.

Coma: en casos greus, pot passar pèrdua de la consciència o coma.

Psicosi aguda: augment extrem de la paranoia, al·lucinacions i deliris.

3. Efectes respiratoris

Dificultats respiratòries: pot portar problemes pulmonars, especialment si es fuma la droga.

Atur respiratori: en casos extrems, la respiració es pot aturar.

4. Hipertèrmia

Augment de la temperatura corporal: la metamfetamina pot causar hipertèrmia (temperatura corporal extremadament alta), cosa que pot portar a danys als òrgans i ser potencialment mortal.

5. Problemes gastrointestinals

Nàusees i vòmits: aquests símptomes poden ser severs durant una sobredosi.

Dolors abdominals: pot haver-hi malestar significatiu al tracte gastrointestinal.

6. Deshidratació i desequilibri electrolític

Deshidratació: pot passar a causa de l’activitat física extrema i la manca d’ingesta de líquids.

Desequilibri electrolític: la deshidratació i l’augment de la temperatura corporal poden provocar desequilibris als electròlits, cosa que pot afectar la funció cardíaca i muscular.

Si es detecten alguns dels símptomes següents: augment extrem de la freqüència cardíaca, hipertensió, hipertèrmia, convulsions, alteracions en la consciència, psicosi aguda, dificultats respiratòries, dolor al pit, nàusees i comportament agressiu, es recomana buscar assistència mèdica urgent o trucar al telèfon d’emergències 112

Els efectes desitjats de la metamfetamina en les relacions sexuals se centren principalment en la intensificació de l’experiència sexual. A continuació, es detallen alguns d’aquests efectes.

Augment del desig sexual: la metamfetamina pot incrementar la libido i l’excitació.

Intensificació de les sensacions: la droga pot augmentar la sensibilitat i el plaer físic durant les relacions sexuals, fent que les experiències siguin més gratificants.

Major energia i resistència: proporciona un impuls d’energia que permet trobades sexuals més perllongades.

Eufòria: la sensació d’eufòria associada amb la metamfetamina pot contribuir a una experiència sexual més positiva i plaent.

Desinhibició: la droga pot reduir les inhibicions socials i personals, cosa que pot portar a una major obertura a noves experiències sexuals i fantasies.

Connexió emocional intensa: algunes persones indiquen que la metamfetamina pot intensificar la connexió emocional amb la parella, encara que això és temporal i pot no ser sostenible a llarg termini.

L’ús de metamfetamina pot comportar diversos riscos a l’àmbit de les relacions sexuals, que afecten tant la salut física com la salut emocional i mental. Tot seguit es detallen els principals riscos associats.

Pràctiques de risc: la desinhibició provocada per la metamfetamina pot portar a decisions impulsives que augmentant el risc de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS).

Disminució de la salut sexual : l’ús crònic de metamfetamina pot causar problemes físics com sequedat bucal, problemes d’erecció i disminució de la sensibilitat, cosa que pot dificultar l’activitat sexual i reduir la satisfacció.

Problemes de salut mental: l’ansietat, la paranoia i altres trastorns psicològics associats amb l’ús de metamfetamina poden interferir amb la intimitat i la connexió emocional entre parelles.

Deteriorament de relacions: la dependència de la metamfetamina pot afectar negativament les relacions interpersonals, creant tensions i conflictes entre parelles, amics i familiars.

Addicció: l’ús de la droga per millorar l’experiència sexual pot portar a una dependència física i psicològica, afectant la capacitat de gaudir de relacions sexuals sense l’ús de la substància.

Riscos físics: la hiperactivitat i l’augment de l’energia poden portar a pràctiques sexuals més agressives o arriscades, cosa que pot resultar en lesions físiques.

Problemes de comunicació: l’ús de metamfetamina pot afectar la comunicació entre parelles, dificultant l’expressió de necessitats i desitjos, cosa que pot portar a malentesos i conflictes.

Impacte en la salut general: el dany físic i psicològic associat amb l’ús de metamfetamina pot tenir un efecte negatiu en la salut general, cosa que alhora pot afectar la vida sexual.

La metamfetamina pot interactuar amb altres drogues i fàrmacs, cosa que pot augmentar els riscos per a la salut i provocar efectes adversos. Tot seguit es descriuen algunes de les interaccions més rellevants.

1. Amb alcohol

Efectes potenciadors: l’alcohol pot augmentar la toxicitat de la metamfetamina, elevant el risc de dany hepàtic, problemes cardíacs i una sobredosi potencial.

2. Amb opiacis (com l’heroïna)

Depressió respiratòria: la combinació de metamfetamina amb opiacis pot causar problemes respiratoris greus i augmentar el risc de sobredosi.

Efectes oposats: mentre que la metamfetamina és un estimulant, els opiacis són depressors, cosa que pot crear un efecte impredictible en el cos.

3. Amb antidepressius i ansiolítics

Interacció amb inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO): la metamfetamina pot causar reaccions perilloses si es combina amb certs antidepressius, augmentant el risc d’una crisi hipertensiva (augment perillós de la pressió arterial).

Augment de l’ansietat: combinada amb ansiolítics, pot portar a un efecte contrari, augmentant l’ansietat i la paranoia.

4. Amb estimulants

Efectes additius: la combinació de metamfetamina amb altres drogues estimulants (com la cocaïna) pot comportar un augment extrem de la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el risc d’un atac cardíac o vessament cerebral.

5. Amb medicaments per al tractament de trastorns psiquiàtrics

Interferència amb la medicació: la metamfetamina pot interferir amb l’eficàcia de medicaments utilitzats per tractar trastorns psiquiàtrics, com ara antipsicòtics i estabilitzadors de l’estat d’ànim.

6. Amb fàrmacs per a la hipertensió

Contrarestar l’efecte: la metamfetamina pot anul·lar l’efecte dels medicaments antihipertensius, dificultant el control de la pressió arterial.

7. Amb cafè i altres fonts de cafeïna

Estimulació excessiva: la cafeïna pot augmentar els efectes estimulants de la metamfetamina, cosa que pot resultar en ansietat, palpitacions i problemes cardiovasculars.

Alguns antiretrovirals per tractar el VIH poden tenir interaccions amb el consum de metamfetamina. Entre ells:

Efectes sobre l’eficàcia del tractament

Alteració en l’absorció: l’ús de metamfetamina pot afectar l’absorció i el metabolisme d’alguns antiretrovirals (ARVs), cosa que podria disminuir-ne l’eficàcia en el control de la replicació viral.

Adherència al tractament: la dependència de metamfetamina pot interferir amb l’adherència a la teràpia antiretroviral, cosa que és crucial per mantenir una càrrega viral indetectable i prevenir la progressió de la infecció.

Interaccions específiques

Inhibidors de la proteasa (IP): alguns estudis suggereixen que els inhibidors de la proteasa poden tenir interaccions amb la metamfetamina, encara que la naturalesa exacta d’aquestes interaccions no sempre és clara.

Inhibidors de la transcriptasa inversa: la interacció entre la metamfetamina i certs inhibidors de la transcriptasa inversa també podria comprometre l’eficàcia del tractament.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum de metamfetamina és clau per minimitzar els danys que aquesta droga pot causar.

1. Controlar la dosi i freqüència

Dosi segura: investigar i establir una dosi inicial baixa, que no excedeixi els límits de seguretat. Això pot ajudar a evitar efectes adversos severs.

No consumir repetidament en intervals curts : evitar el ” redó ” (prendre més abans que l’efecte del consum inicial s’esvaeixi). Això pot portar a l’acumulació de la substància al cos, augmentant el risc d’efectes secundaris greus.

No consumir regularment : l’ús freqüent augmenta el risc de desenvolupar tolerància, dependència, i efectes negatius sobre la salut mental i física.

2. Evitar barrejar amb altres substàncies

Alcohol : la combinació de metamfetamina i alcohol pot augmentar els efectes sedants de l’alcohol i, alhora, intensificar l’estimulació de la metamfetamina. Això pot comportar més risc d’intoxicació, deshidratació i danys al fetge.

Altres drogues estimulants: barrejar metamfetamina amb cocaïna pot augmentar la pressió arterial i el ritme cardíac, fet que pot ser molt perillós i potencialment mortal.

Si es consumeix amb MDMA (èxtasi), la combinació pot incrementar el risc d’hipertèrmia (augment de la temperatura corporal) i deshidratació.

Drogues depressores: barrejar metamfetamina amb benzodiazepines (com el diazepam o l’alprazolam) pot provocar efectes impredictibles al sistema nerviós, augmentant el risc de depressió respiratòria i sobredosi.

La combinació amb opioides pot reduir la capacitat del cos per respirar adequadament i pot ser fatal.

Substàncies psicoactives: barrejar metamfetamina amb al·lucinògens (LSD, fongs al·lucinògens) pot donar com a resultat efectes psicològics impredictibles i perillosos.

Antidepressius: barrejar metamfetamina amb certs antidepressius (especialment inhibidors de la monoaminooxidasa, o IMAO) pot causar reaccions adverses severes, incloent crisis hipertensives.

Cafè: la cafeïna pot augmentar els efectes estimulants de la metamfetamina, cosa que pot portar a un risc més gran d’ansietat, palpitacions i altres problemes cardiovasculars.

3. Mantenir-se hidratat i evitar la hipertèrmia

Beure aigua regularment : la metamfetamina, com altres estimulants, pot augmentar la temperatura corporal i causar deshidratació. És essencial mantenir-se hidratat, especialment si ets en un entorn físic exigent com una festa o en activitat sexual prolongada.

Prendre descansos : si estàs en un ambient calorós o estàs físicament actiu, pren descansos freqüents per evitar el sobreescalfament (hipertèrmia). La hipertèrmia pot ser mortal .

4. En entorns de sexe

Parlar sobre els límits i el consentiment: l’ús de drogues pot fer que et sentis menys inhibit, cosa que podria portar-te a tenir relacions sexuals que normalment no tindries. A més, el consum de drogues pot afectar la teva capacitat per comunicar-te i prendre decisions.

Abans de començar a consumir o participar en activitats sexuals, tingues una conversa oberta i honesta amb les teves parelles sexuals sobre el que estàs i estan còmodes fent. Estableix límits clars i expectatives sobre l’ús de protecció i les pràctiques sexuals.

Si estàs en un grup gran o si s’estan fent servir substàncies que poden afectar la claredat mental, estableix senyals de seguretat. Per exemple, un gest o una paraula que indiqui que algú necessita parar o que se sent incòmode.

Assegureu-vos que tots entenguin que poden canviar d’opinió en qualsevol moment. Si algú expressa incomoditat o vol aturar-se, és crucial respectar aquesta decisió sense qüestionaments.

Adoptar estratègies i pràctiques de sexe més segur: fer servir preservatius i barreres dentals pot ajudar a protegir-te davant de diverses infeccions de transmissió sexual (ITS).

Utilitzar lubricants a base d’aigua o silicona et permetrà prevenir el risc d’esquinçament i augmentar el plaer durant el sexe anal, on la fricció pot ser més gran.

Si estaràs en risc d’exposició al VIH, considera utilitzar la PrEP (Profilaxi Preexposició). I si ja us heu exposat, valoreu accedir a la PEP (Profilaxi Postexposició).

Fer proves regulars d’ infeccions de transmissió sexual (ITS) és clau per cuidar la teva salut sexual. Aquestes proves us ajudaran a detectar a temps qualsevol infecció i a rebre tractament si és necessari.

5. Evitar consumir sol

Acompanyat per persones de confiança : si decideixes consumir metamfetamina, és més segur fer-ho amb persones en què confiïs i que estiguin conscients del teu consum. En cas d’una emergència, et podran ajudar o cercar assistència mèdica.

Tenir un pla d’emergència : assegura’t que els qui t’acompanyin sàpiguen com actuar en cas de sobredosi o reaccions adverses.

6. Conèixer la substància que consumeixes

Testejar la droga: els riscos augmenten si la metamfetamina està adulterada amb altres substàncies perilloses.

Per detectar la puresa i la presència d’altres substàncies que podrien ser més tòxiques o perjudicials hi ha serveis com ‘ Analitza els teus chems ‘ i ‘ Anàlisi de substàncies ‘ d’Energy Control.

Investigar els efectes: conèixer bé els efectes i riscos de la metamfetamina abans de consumir-la ajuda a prendre decisions més informades i a reconèixer signes de sobredosi.

7. Descansar adequadament

Dormir bé : després del consum, és essencial descansar i permetre que el cos es recuperi. La manca de son augmenta els efectes negatius sobre el sistema nerviós, incrementant l’ansietat, la depressió i la fatiga.

Evitar consumir en esdeveniments perllongats: utilitzar metamfetamina en sessions llargues, com al chemsex o festes esteses, pot portar a esgotament físic i mental sever, cosa que augmenta el risc de complicacions.

8. Ser conscient de la salut mental

Reconèixer les “baixes”: el consum de metamfetamina pot causar una baixada emocional severa després de l’efecte, amb símptomes com depressió, ansietat o irritabilitat. Planificar com manejar aquests sentiments (per exemple, parlant amb amics o cercant suport emocional) et pot ajudar a superar aquesta etapa.

Buscar suport professional: si notes canvis en la teva salut mental (ansietat, paranoia, depressió), és recomanable buscar suport psicològic o psiquiàtric.

9. Realitzar revisions mèdiques regulars

Monitoritzar la salut: si consumeixes metamfetamina de manera ocasional o regular, és important fer revisions mèdiques per detectar possibles efectes adversos, com ara danys hepàtics, renals o cardiovasculars.

Realitzar proves d’ITS: si t’exposes a pràctiques sexuals de risc, fer-te proves regulars per a ITS és essencial per mantenir la teva salut sexual.

10. Establir límits clars

Conèixer els teus límits: és important saber quan aturar-se i no deixar-se portar per l’impuls de consumir-ne més. Tenir un pla clar sobre quan i quant consumir us ajudarà a mantenir el control.

Parlar obertament sobre els teus límits: si consumeixes en grup, comunicar els teus límits a altres ajuda a reduir la pressió per consumir més o prendre decisions arriscades.