La gonocòccia és una de les infeccions de transmissió sexual (ITS) més antigues conegudes per l’ésser humà. S’han trobat referències a aquesta malaltia que daten de fa milers d’anys.
Encara que és una infecció asimptomàtica en la majoria dels casos, es tracta i cura fàcilment, però actualment hi ha preocupació a causa de l’aparició de ceps de gonocòccia multiresistents, cosa que en dificulta el tractament.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que a tot el món es produeixen aproximadament 87 milions de nous casos de gonocòccia cada any.
Els continguts d’aquest lloc web es van publicar el maig del 2023. La informació que reflecteixen pot haver patit canvis o quedar desactualitzada. Si tens algun dubte, contacta’ns.
Què és la gonocòccia?
És una infecció de transmissió sexual (ITS) causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae.
La gonocòccia ja apareix en textos mèdics de l’antiga Grècia i Roma, però no seria fins a l’any 1879 que el metge alemany Albert Neisseren descobriria el bacteri que causa la infecció.
El terme ‘gonocòccia’ es deriva del llatí ‘gonorrhaea’, que alhora té el seu origen en el grec ‘gonórrhoia’, una combinació de les paraules gregues ‘gonos’ (esperma) i ‘rhêo’ (fluir) en referència al flux que pot manifestar-se com a símptoma de la infecció quan afecta la uretra.
Com es transmet la gonocòccia?
La gonocòccia es pot transmetre a través de les secrecions genitals (de la vagina o la uretra), així com de les secrecions de les mucoses faríngies i anorectals, per qualsevol persona infectada, independentment de si presenta símptomes d’infecció o no.
Les pràctiques sexuals per les quals es pot transmetre la gonocòccia, hi hagi o no ejaculació, són:
Penetració vaginal o anal sense protecció
Pràctiques de sexe oral (fel·lació, cunnilingus i anilingus) sense protecció
Fisting i fingering sense protecció
Compartir joguines sexuals.
Les persones embarassades que tenen gonocòccia poden transmetre la infecció al nadó durant el part.
Quins símptomes tenen les persones amb gonocòccia?
Amb freqüència, els símptomes sorgeixen aproximadament entre 2 i 7 dies després de l’exposició al bacteri, encara que en alguns casos es poden manifestar més tard. Moltes persones amb gonocòccia no presenten símptomes.
Segons la zona on es produeix la infecció:
Genitals femenins: flux vaginal anormal, dolor al baix ventre, sagnat durant la penetració, dolor o coïssor en orinar, tacat entre períodes menstruals. Aquests símptomes només apareixen en un 20%-30% de les infeccions, a la resta dels casos la infecció no genera cap mena de símptoma.
Genitals masculins: dolor o cremor en orinar, secreció anormal del penis i dolor o inflor en un o ambdós testicles. Aquests símptomes es produeixen només a la meitat dels casos d’infecció per gonocòccia.
Zona anorectal: secreció anormal, coïssor i dolor en defecar (de vegades amb sagnat). En la majoria dels casos, la infecció és asimptomàtica.
Gola: pot causar sequedat o dolor, tos, dificultat per empassar i, poc comú, secreció. En la majoria dels casos, la infecció és asimptomàtica.
Els símptomes de la gonocòccia també es poden confondre amb altres infeccions de transmissió sexual o problemes de salut. Per això, es recomana cercar atenció mèdica especialitzada en ITS per obtenir un diagnòstic i tractament correctes.
Com es diagnostica la gonocòccia?
La gonocòccia sol detectar-se mitjançant una anàlisi d’orina o mitjançant la presa de mostres a l’anus, la uretra o la gola amb un hisop.
Es pot tractar i curar la gonocòccia?
Sí, la gonocòccia és una infecció que es pot tractar i curar amb antibiòtics. El tractament de la gonocòccia, generalment, implica prendre una dosi única d’antibiòtic injectat o comprimit oral.
El tractament també pot ajudar a alleujar els símptomes de la infecció, encara que algunes persones poden experimentar símptomes persistents durant algun temps després del tractament.
El tractament no immunitza davant de futures infeccions.
Com evoluciona la gonocòccia si no es tracta?
Sense tractament, en alguns casos, molt pocs, es pot produir una autocuració.
En la resta de casos, si no es tracta, la infecció pot provocar:
Malaltia inflamatòria pèlvica (EIP), una inflamació a la pelvis que pot danyar els òrgans reproductius femenins, i pot causar dolor pèlvic crònic, infertilitat i altres problemes de salut.
La gonocòccia també pot augmentar el risc d’embaràs ectòpic, un embaràs que passa fora de l’úter i que pot ser potencialment mortal.
En homes pot causar epididimitis (inflamació dolorosa de l’epidídim que és el canal que connecta els testicles amb els conductes deferents) i prostatitis, cosa que pot causar inflamació i dolor a la zona genital.
La gonocòccia també pot causar artritis gonocòccica, quan el bacteri de la gonocòccia es propaga des del lloc de la infecció original a les articulacions i gonococèmia disseminada, quan la gonocòccia es propaga a través del torrent sanguini i afecta altres òrgans del cos.
Com es pot prevenir la gonocòccia?
El risc d’infecció es pot reduir de manera significativa en fer servir preservatius o altres mètodes de barrera que impedeixin el pas de secrecions infeccioses durant el sexe vaginal, anal i oral.
En cas d’utilitzar joguines sexuals, és recomanable col·locar un nou preservatiu en cadascun abans del seu ús amb cada persona i pràctica sexual (vaginal, anal o oral).
És aconsellable rentar-se les mans després de manipular preservatius usats, joguines sexuals o després de mantenir relacions sexuals.
Quina relació hi ha entre la gonocòccia i el VIH?
Les persones amb gonocòccia poden tenir més risc de contraure el VIH si s’exposen al virus.
La raó darrere d’això és que la gonocòccia causa inflamació i dany en els teixits genitals i anals, cosa que augmenta la vulnerabilitat a altres infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH. A més, el VIH i la gonocòccia comparteixen els mateixos factors de risc, com ara tenir múltiples parelles sexuals, compartir agulles per injectar-se drogues i tenir relacions sexuals sense protecció.
Si es té gonocòccia, és important descartar la possibilitat d’haver contret altres ITS i el VIH.