El GHB es presenta en diverses formes, depenent de com es faci servir i en quin context s’indiquen les formes més comunes.

Líquid: la forma més comuna en l’ús recreatiu és una solució líquida, generalment incolora i inodora, cosa que en facilita la dissolució en begudes. Aquesta presentació líquida és la que sovint s’associa amb el seu ús com a “droga de violació”. Pot venir en petites ampolles o flascons.

Pols: el GHB també es pot trobar en forma de pols blanca o cristalls. Aquesta pols generalment es dissol en aigua o en una altra beguda abans de ser consumit. Aquest tipus de presentació és menys comú que el líquid, però es fa servir en alguns entorns recreatius.

Càpsules o pastilles: i en alguns casos, el GHB es pot vendre en forma de càpsules o tauletes.

Oxibat de sodi (Xyrem): és la forma farmacèutica del GHB, utilitzada per tractar la narcolèpsia. Es presenta en una solució líquida i es ven sota el nom de Xyrem, que és un medicament receptat a certs països sota supervisió mèdica.

El GHB es consumeix principalment per via oral, ja sigui en forma líquida, dissolta en pols o en càpsules.

Líquid: la forma més comuna de consum és beure el GHB dissolt en aigua o en alguna beguda. Això és freqüent tant en el seu ús recreatiu com en el consum no consentit, quan és afegit a les begudes sense que la persona se n’adoni.

Pols o vidres: es pot dissoldre en aigua o begudes.

Càpsules o tauletes: en aquesta presentació, el GHB es consumeix directament en empassar les càpsules o pastilles.

Els efectes del GHB varien en funció de la dosi, la via d’administració i la persona que el consumeixi.

1. Inici dels efectes

Oral (forma més comuna): els efectes del GHB comencen a sentir-se generalment entre 15 i 30 minuts després de la ingestió.

Si es pren amb l’estómac buit, els efectes poden aparèixer més ràpidament. Si s’ha menjat prèviament, els efectes poden trigar més temps a manifestar-se.

2. Durada dels efectes

Els efectes del GHB poden durar entre 3 i 6 hores, depenent de la dosi. En dosis més altes, la durada dels efectes es pot prolongar.

La major part dels efectes sedants i eufòrics tendeixen a assolir-se al voltant dels 30 a 60 minuts després del consum.

3. Efectes residuals

Després que els efectes principals desapareixen, hi pot haver una sensació de somnolència o fatiga durant diverses hores més. En alguns casos, les persones poden experimentar una sensació de “ressaca” amb símptomes com cansament, confusió o desorientació durant l’endemà.

Els efectes desitjats del GHB, especialment en el context recreatiu, estan relacionats principalment amb la capacitat per induir sensacions d’eufòria, relaxació i sociabilitat.

Eufòria: un dels efectes més desitjats és una sensació de benestar i felicitat. Les persones que el consumeixen descriuen una eufòria semblant a la que produeixen altres drogues estimulants com l’èxtasi, però amb característiques més relaxants.

Relaxació: el GHB té propietats sedants i pot produir una relaxació profunda i una sensació de calma. Per això és utilitzat per algunes persones per reduir l’estrès o l’ansietat en contextos socials.

Facilitat per socialitzar: moltes persones experimenten una sensació de més sociabilitat i comoditat per interactuar amb altres.

Efectes similars a l’alcohol: el GHB pot produir efectes similars als de l’alcohol, com ara desinhibició, relaxació i una sensació d’estar “més lleuger”, però sense causar la mateixa ressaca o sensació de pesadesa física que l’alcohol.

Sentiment de benestar físic: algunes persones reporten una sensació de benestar físic general, semblant a la que s’experimenta després d’una sessió d’exercici o massatge.

A continuació s’indiquen alguns dels efectes adversos principals.

Somnolència i sedació extrema: el GHB és un potent depressor del sistema nerviós central, cosa que pot portar a una sedació profunda. En dosis més altes, les persones poden quedar profundament adormides o inconscients, cosa que augmenta el risc de lesions si la persona està en un entorn no segur.

Pèrdua de consciència: en dosis elevades, el GHB pot portar a una pèrdua de consciència. Això ho converteix en una droga perillosa, especialment quan es fa servir sense consentiment o de manera recreativa en festes. És comú que les persones no recordin el que va passar durant el temps que van estar inconscients.

Nàusees i vòmits: el GHB pot provocar nàusees i vòmits, especialment quan es combina amb altres substàncies depressores del sistema nerviós, com l’alcohol. Això augmenta el risc d’asfíxia si la persona vomita mentre està inconscient.

Marejos i confusió: les persones poden experimentar marejos, desorientació i confusió mental. En algunes persones, això pot durar fins i tot després que els efectes principals han passat.

Pèrdua de control muscular: algunes persones experimenten pèrdua de coordinació o dificultat per moure’s. Això pot portar a caigudes o accidents, especialment si la persona intenta moure’s o fer tasques físiques mentre està sota els efectes del GHB.

Canvis en el comportament; el GHB pot portar a comportaments agressius o irritabilitat en algunes persones, encara que això és menys comú que la sedació.

Risc d’addicció: l’ús freqüent i perllongat de GHB pot portar a una dependència física i psicològica. La interrupció sobtada en l’ús de GHB pot causar símptomes d’abstinència severs, com ansietat, insomni, tremolors, i en casos greus, al·lucinacions i deliris.

Una de les preocupacions més grans amb el GHB és que té un marge de dosificació molt estret . Una petita diferència en la quantitat pot portar una dosi recreativa a una sobredosi, amb efectes greus com pèrdua de consciència, dificultat per respirar, coma o fins i tot la mort.

Pèrdua de consciència: un dels efectes més perillosos d’una sobredosi és la pèrdua de consciència. Això pot deixar la persona vulnerable a lesions, atacs o situacions de perill.

Depressió respiratòria: la sobredosi de GHB pot portar a una depressió respiratòria, on la freqüència respiratòria disminueix significativament. Això pot causar hipòxia (manca d’oxigen al cos), que pot ser fatal si no es tracta immediatament.

Coma: en casos severs de sobredosi, la persona pot entrar en un coma. Aquest estat requereix atenció mèdica urgent i pot tenir conseqüències a llarg termini a la salut.

Convulsions: la sobredosi pot provocar convulsions, que són episodis d’activitat elèctrica anormal al cervell. Això pot ser extremadament perillós i requerir atenció mèdica immediata.

Nàusees i vòmits: si la persona està inconscient o semi inconscient, hi ha un alt risc d’asfíxia a causa de la incapacitat per vomitar de manera segura.

Alteracions de l’estat mental: la sobredosi pot provocar confusió extrema, desorientació i canvis en el comportament. Les persones poden experimentar al·lucinacions o deliris en casos greus.

Atur cardíac: en situacions de sobredosi severa, el GHB pot provocar una aturada cardíaca.

Efectes perllongats: fins i tot si la persona sobreviu a una sobredosi, pot enfrontar efectes a llarg termini com a problemes de memòria, confusió i dificultats cognitives.

Si es detecten alguns dels símptomes següents: pèrdua de consciència, depressió respiratòria, coma, convulsions, nàusees, vòmits, confusió extrema, es recomana buscar assistència mèdica urgent o trucar al telèfon d’emergències 112.

En entorns de lleure, el GHB es consumeix principalment per l’augment del desig sexual, la desinhibició, la connexió emocional i la intensificació de les sensacions durant l’activitat sexual.

Augment del desig sexual: el GHB pot incrementar el desig sexual en algunes persones, la qual cosa pot portar a més libido i a més interès en l’activitat sexual.

Desinhibició: aquesta substància pot reduir les inhibicions i l’ansietat, permetent que les persones se sentin més relaxades i obertes a noves experiències sexuals, cosa que pot facilitar la intimitat.

Connexió emocional: moltes persones reporten una sensació de més connexió emocional amb la seva parella, cosa que pot enriquir l’experiència sexual i enfortir els llaços afectius.

Sensacions intensificades: el GHB pot augmentar la sensibilitat física, fent que les carícies, els tocs i altres formes d’estimulació siguin percebuts com a més plaents, cosa que pot resultar en una experiència sexual més intensa.

Plaer prolongat: algunes persones perceben que el GHB pot ajudar a prolongar les experiències sexuals, permetent un gaudi i una satisfacció més grans durant l’acte sexual.

Major creativitat sexual: en reduir les inhibicions, el GHB pot inspirar les persones a explorar noves pràctiques o fantasies sexuals, cosa que pot afegir varietat i emoció a la vida sexual.

Tot i que el GHB pot oferir certs efectes positius en les relacions sexuals, el consum també comporta riscos significatius que poden comprometre la seguretat i el benestar de les persones que el consumeixen.

Pràctiques de risc: la desinhibició provocada pel GHB pot portar a decisions impulsives que augmentant el risc de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS).

Pèrdua de consciència: el GHB pot causar sedació profunda, cosa que pot portar a la incapacitat de consentir o participar activament en l’activitat sexual.

Abús sexual: a causa del seu efecte sedant, les persones poden ser vulnerables a situacions d’abús o agressió sexual si estan inconscients o incapacitades.

 Dificultats de comunicació: la confusió i la desorientació provocades pel GHB poden dificultar la comunicació efectiva entre parelles, augmentant el risc de malentesos o situacions no consensuades.

Problemes de salut a llarg termini: l’ús freqüent de GHB pot portar a problemes de salut física i mental, afectant negativament les relacions i la vida sexual.

Addicció: l’ús de la droga per millorar l’experiència sexual pot portar a una dependència física i psicològica, afectant la capacitat de gaudir de relacions sexuals sense l’ús de la substància.

Les interaccions del GHB amb altres drogues i fàrmacs, especialment amb depressors del sistema nerviós central com l’alcohol, les benzodiazepines i els opiacis, poden ser extremadament perilloses i potencialment mortals.

Alcohol: la combinació de GHB i alcohol és particularment perillosa, ja que tots dos són depressors del sistema nerviós central. Això pot portar a una sedació extrema, depressió respiratòria i un risc alt de sobredosi.

Benzodiazepines: l’ús de GHB juntament amb benzodiazepines (com el diazepam o el lorazepam) pot potenciar els efectes sedants, augmentant el risc de somnolència, confusió i depressió respiratòria severa, així com el risc de coma.

Opiacis: barrejar GHB amb opiacis (com la morfina o l’oxicodona) també és altament perillós. Totes dues classes de drogues poden deprimir la funció respiratòria i el sistema nerviós central, incrementant significativament el risc de parada respiratòria i sobredosi.

Antidepressius i altres medicaments psiquiàtrics: alguns antidepressius poden interactuar amb el GHB, causant efectes adversos impredictibles a l’estat mental i augmentant la sedació.

Estimulants: encara que algunes persones combinen GHB amb drogues estimulants (com la cocaïna o les amfetamines) per contrarestar els efectes sedants, aquesta barreja pot resultar en una càrrega excessiva per al sistema cardiovascular i augmentar el risc d’efectes adversos greus.

Medicaments per dormir: els fàrmacs utilitzats per tractar trastorns del son poden tenir efectes additius amb el GHB, provocant una sedació excessiva i posant en risc la salut de la persona.

Alguns medicaments antiretrovirals utilitzats en el tractament del VIH, com els inhibidors de la proteasa (per exemple, ritonavir) i els inhibidors de la transcriptasa inversa (com efavirenz), poden tenir interaccions amb el GHB. Aquestes interaccions poden afectar l’eficàcia del tractament del VIH o augmentar els efectes secundaris.

Molts antiretrovirals poden afectar el sistema nerviós central (SNC), i quan es combinen amb GHB, que també actua sobre el SNC, hi ha més risc de sedació extrema, confusió, i depressió respiratòria.

La combinació de GHB amb certs medicaments antiretrovirals pot potenciar els efectes secundaris, com marejos, somnolència i problemes cognitius, cosa que pot afectar la qualitat de vida de la persona i la seva capacitat per adherir-se al tractament.

La investigació sobre la interacció específica entre el GHB i els medicaments antiretrovirals és limitada. Això significa que els efectes exactes i les interaccions poden no estar completament compresos, cosa que planteja riscos addicionals per a les persones que utilitzen tots dos.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum GHB és clau per minimitzar els danys que aquesta droga pot causar. Si decideixes fer-la servir, hi ha algunes estratègies que poden ajudar a mitigar els riscos.

Controlar la dosi i freqüència

Dosi segura: familiaritzar-te amb la dosi segura i efectiva de GHB és important atès que el marge entre una dosi recreativa i una sobredosi és molt estret

Limitar la freqüència i la quantitat: controlar la quantitat i la freqüència d’ús per evitar la tolerància i la dependència.

Evitar barrejar amb altres substàncies

Si combines GHB amb alcohol, benzodiazepines, opiacis o altres drogues depressores del sistema nerviós central, pot augmentar el risc de sedació extrema i depressió respiratòria .

Mantenir-se hidratat i evitar la hipertèrmia

Beure aigua regularment: el GHB pot augmentar la temperatura corporal i causar deshidratació. És essencial mantenir-se hidratat, especialment si ets en un entorn físic exigent com una festa o en activitat sexual prolongada.

Prendre descansos: si estàs en un ambient calorós o estàs físicament actiu, pren descansos freqüents per evitar el sobreescalfament (hipertèrmia). La hipertèrmia pot ser mortal .

En entorns de sexe

Parlar sobre els límits i el consentiment: l’ús de drogues pot fer que et sentis menys inhibit, cosa que podria portar-te a tenir relacions sexuals que normalment no tindries. A més, el consum de drogues pot afectar la teva capacitat per comunicar-te i prendre decisions.

Abans de començar a consumir o participar en activitats sexuals, tingues una conversa oberta i honesta amb les teves parelles sexuals sobre el que estàs i estan còmodes fent. Estableix límits clars i expectatives sobre l’ús de protecció i les pràctiques sexuals.

Si estàs en un grup gran o si s’estan fent servir substàncies que poden afectar la claredat mental, estableix senyals de seguretat. Per exemple, un gest o una paraula que indiqui que algú necessita parar o que se sent incòmode.

Assegureu-vos que tots entenguin que poden canviar d’opinió en qualsevol moment. Si algú expressa incomoditat o vol aturar-se, és crucial respectar aquesta decisió sense qüestionaments.

Adoptar estratègies i pràctiques de sexe més segur: fer servir preservatius i barreres dentals pot ajudar a protegir-te davant de diverses infeccions de transmissió sexual (ITS).

Utilitzar lubricants a base d’aigua o silicona et permetrà prevenir el risc d’esquinçament i augmentar el plaer durant el sexe anal, on la fricció pot ser més gran.

Si estaràs en risc d’exposició al VIH, considera utilitzar la PrEP (Profilaxi Preexposició). I si ja us heu exposat, valoreu accedir a la PEP (Profilaxi Postexposició).

Fer proves regulars d’ infeccions de transmissió sexual (ITS) és clau per cuidar la teva salut sexual. Aquestes proves us ajudaran a detectar a temps qualsevol infecció i a rebre tractament si és necessari.

Evitar consumir sol

Acompanyat per persones de confiança: si decideixes consumir GHB, és més segur fer-ho amb persones en què confiïs i que estiguin conscients del teu consum. En cas d’una emergència, et podran ajudar o cercar assistència mèdica.

Tenir un pla d’emergència: assegura’t que els qui t’acompanyin sàpiguen com actuar en cas de sobredosi o reaccions adverses.

Conèixer els efectes

Saber quins efectes produeix el consum de GHB, tant positius com negatius, us permetrà reconèixer ràpidament els signes d’una possible sobredosi o reacció adversa.

Descansar adequadament

Dormir bé : després del consum, és essencial descansar i permetre que el cos es recuperi. La manca de son augmenta els efectes negatius sobre el sistema nerviós, incrementant l’ansietat, la depressió i la fatiga.

Establir límits clars

Conèixer els teus límits: és important saber quan aturar-se i no deixar-se portar per l’impuls de consumir-ne més. Tenir un pla clar sobre quan i quant consumir us ajudarà a mantenir el control.

Parlar obertament sobre els teus límits: si consumeixes en grup, comunicar els teus límits a altres ajuda a reduir la pressió per consumir més o prendre decisions arriscades.