El MDMA es presenta de diverses maneres.

Tabletes o pastilles: la forma més comuna en què es distribueix com a “èxtasi”. Aquestes tauletes solen venir en diferents colors, formes, i sovint porten impressions o logotips distintius.

Vidres o pols: conegut com “molly”, és la forma pura o en pols de MDMA, encara que aquesta puresa pot variar molt, ja que és comú que estigui barrejat amb altres productes químics.

Càpsules: de vegades es presenta encapsulat.

Líquid: en alguns casos, l’MDMA es pot dissoldre en un líquid per facilitar-ne el consum, encara que aquesta forma és menys freqüent.

El MDMA, depenent de la presentació, es pot consumir de diverses maneres.

Ingestió oral: la forma més comuna de consumir MDMA és empassant pastilles, càpsules o pols dissolta en aigua o sucs.

Inhalat o esnifat: el MDMA en forma de pols o vidres també es pot inhalar a través del nas.

Injectat: encara que és menys comú, algunes persones s’injecten el MDMA dissolt en una solució líquida.

Rectal: algunes persones opten per l’administració rectal (booty bumping), dissolent el MDMA en líquid i administrant-lo mitjançant una xeringa sense agulla.

L’inici dels efectes i la durada de l’MDMA varia segons la forma de presentació i la via d’administració.

Inici dels efectes

Tabletes o càpsules (via oral): els efectes solen començar entre 30 i 45 minuts després de la ingesta. Tot i això, algunes persones poden notar efectes lleus abans, en uns 20 minuts.

Pols o vidres (esnifat o inhalat): els efectes comencen més ràpidament , generalment entre 10 i 15 minuts.

Injecció (intravenosa): els efectes són gairebé immediats, començant en 1 a 5 minuts.

Administració rectal: els efectes poden començar a 15 a 30 minuts.

Durada dels efectes

Ingestió oral (tauletes, càpsules, pols): durada total, entre 3 i 6 hores.

L’MDMA s’absorbeix lentament a través del tracte digestiu, cosa que resulta en efectes més prolongats però d’inici més lent. La fase de “subidón” sol durar entre 1 i 3 hores, seguida per un descens gradual.

Inhalació (esnifat de pols o vidres): durada total, aproximadament entre 2 i 4 hores.

Com que l’MDMA s’absorbeix més ràpidament a través de les membranes nasals, els efectes són més intensos però tendeixen a desaparèixer abans que amb la ingestió oral.

Injecció (intravenosa): durada total, entre 1 i 3 hores. L’administració directa al torrent sanguini provoca efectes gairebé immediats, però de durada molt més curta i intensa, amb un augment ràpid i una caiguda també més ràpida.

Administració rectal: durada total, entre 3 i 5 hores.

Tot i que els efectes comencen més ràpid que amb la ingesta oral, la durada sol ser una mica intermèdia entre la ingestió oral i la inhalació.

Els efectes desitjats en consumir MDMA solen estar relacionats amb les propietats psicoactives que alteren l’estat d’ànim i la percepció sensorial.

Eufòria: una sensació intensa de felicitat, benestar i satisfacció.

Augment de l’empatia i connexió social: l’MDMA pot intensificar els sentiments de proximitat, cosa que el fa popular en situacions socials, com ara festes o esdeveniments. Les persones que el consumeixen sovint descriuen sentir una connexió emocional més gran amb els altres.

Sensació de pau i relaxació emocional: encara que és un estimulant, el MDMA sovint s’associa amb la reducció d’ansietat i de preocupacions emocionals, generant una sensació de tranquil·litat mental.

Estímul físic i energia: l’MDMA pot augmentar l’energia física.

Millora de la percepció sensorial: els colors poden semblar més vius, la música es pot sentir més envoltant i els sentits (com el tacte) es poden intensificar.

A continuació s’indiquen alguns dels efectes adversos principals.

Efectes a curt termini

Deshidratació: atès que l’MDMA és un estimulant, pot augmentar l’activitat física (com ballar durant llargues hores), cosa que, combinada amb l’augment de la temperatura corporal, pot portar a deshidratació severa.

Hipertèrmia: l’augment de la temperatura corporal (cop de calor) és un dels riscos més perillosos, especialment quan es consumeix en entorns calorosos o amb activitat física intensa. Això pot portar a mal en òrgans i fins i tot a la mort.

Bruxisme: el grinyolar o prémer les dents és un efecte secundari freqüent.

Nàusees i vòmits: algunes persones experimenten malestar gastrointestinal poc després de consumir MDMA.

Confusió i ansietat: encara que inicialment el MDMA pot reduir l’ansietat, algunes persones poden experimentar confusió, agitació o atacs de pànic a mesura que els efectes disminueixen.

Efectes a llarg termini o de “baixó”

Depressió i fatiga: després que els efectes desapareixen, molts usuaris experimenten una baixada emocional que pot durar de diversos dies a una setmana. Això passa a causa de la disminució de serotonina, un neurotransmissor clau que l’MDMA esgota temporalment.

Alteracions del son: el MDMA pot interrompre els patrons de son, provocant insomni o un somni no reparador.

Ansietat i paranoia: amb l’ús freqüent algunes persones poden desenvolupar ansietat crònica, paranoia o símptomes de trastorns de l’estat d’ànim.

Pèrdua de gana: el MDMA pot disminuir temporalment la gana, cosa que pot portar a una mala nutrició en persones que el consumeixen amb freqüència.

Problemes cognitius: el consum prolongat de MDMA està relacionat amb dificultats a la memòria, l’aprenentatge i la capacitat de concentració, a causa de l’impacte en els neurotransmissors com la serotonina i la dopamina

La sobredosi de MDMA pot tenir conseqüències greus i potencialment mortals. Entre els riscos principals d’una sobredosi s’inclouen:

Hipertèrmia severa (augment extrem de la temperatura corporal): l’MDMA pot causar un increment de la temperatura corporal (hipertèrmia), especialment quan es consumeix en ambients calorosos o amb molta activitat física (com en festes). Una sobredosi pot portar a una hipertèrmia tan extrema que pot provocar danys en òrgans vitals, com el fetge, els ronyons i el cor. Si no és ràpidament, pot ser fatal.

Deshidratació i desequilibri electrolític: el MDMA augmenta la transpiració i, si no es reposen els líquids, pot produir una deshidratació severa. A més, beure massa aigua per compensar la deshidratació sense reposar electròlits pot portar a hiponatrèmia (nivells baixos de sodi a la sang), una condició perillosa que pot provocar inflor cerebral, convulsions o coma.

Augment perillós de la pressió arterial i freqüència cardíaca: el MDMA actua com un estimulant, cosa que pot augmentar la freqüència cardíaca i la pressió arterial. En una sobredosi, això pot resultar en problemes greus, com ara atacs cardíacs, accidents cerebrovasculars o fallades cardíaques, especialment en persones amb problemes cardíacs preexistents.

Errors hepàtiques o renals: el sobreescalfament i la deshidratació intensa que pot passar durant una sobredosi de MDMA poden posar en perill el funcionament del fetge i els ronyons, arribant a causar insuficiència hepàtica o renal aguda.

Convulsions i dany neurològic: el desequilibri químic causat per l’MDMA, juntament amb la hipertèrmia, pot desencadenar convulsions, que poden portar a dany cerebral permanent o fins i tot la mort.

Ansietat, paranoia i psicosi: una sobredosi pot intensificar els efectes psicològics negatius de l’MDMA, provocant ansietat extrema, paranoia, al·lucinacions o símptomes de psicosi aguda, cosa que augmenta el risc de comportaments perillosos o autodestructius.

Si es detecten alguns dels símptomes següents: sudoració excessiva, desorientació, confusió, pèrdua del coneixement o problemes respiratoris, es recomana buscar assistència mèdica urgent o trucar al telèfon d’emergències 112.

El consum de MDMA en el context de les relacions sexuals es deu a diversos factors relacionats amb els seus efectes psicoactius i la manera com altera la percepció i les emocions.

Augment de la intimitat emocional: el MDMA promou sentiments de proximitat i connexió emocional, cosa que pot intensificar l’experiència sexual i facilitar la comunicació entre parelles. Aquest efecte pot ajudar les persones a obrir-se i sentir-se més còmodes amb els seus desitjos i necessitats sexuals

Augment de l’empatia i la sensibilitat: les persones que el consumeixen solen reportar un increment en l’empatia i la sensibilitat cap a les emocions i les sensacions de la seva parella. Això pot resultar en una experiència sexual més satisfactòria i connectada, on les persones són més conscients i receptives a les necessitats de les seves parelles sexuals.

Intensificació de les sensacions físiques: l’MDMA pot augmentar la percepció sensorial, fent que el tacte, el gust i altres sentits siguin més intensos. Això pot portar a un augment en la sensibilitat i el plaer

Reducció de la inhibició i l’ansietat: en disminuir l’ansietat i la por, l’MDMA pot facilitar l’exploració sexual i l’expressió de desitjos que, altrament, podrien estar reprimits. Això pot contribuir a una llibertat més gran en l’experiència sexual i en l’exploració de fantasies.

Efectes prolongats en la satisfacció sexual: algunes persones troben que l’ús de MDMA no només millora el moment sexual en si, sinó que també pot tenir un efecte durador en la satisfacció sexual i la connexió emocional en les relacions a llarg termini.

Tot i que el MDMA pot oferir certs efectes positius en les relacions sexuals, el consum també comporta riscos significatius que poden comprometre la seguretat i el benestar de les persones que el consumeixen.

Manca de judici i presa de decisions: el MDMA pot afectar la capacitat de prendre decisions de manera clara, cosa que pot portar a comportaments sexuals de risc. Això augmenta la probabilitat de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS) o embarassos no desitjats .

Deshidratació i risc físic: l’ús de MDMA pot provocar deshidratació, especialment durant activitats físiques intenses com el sexe. Això pot agreujar la fatiga i disminuir la resistència, augmentant el risc de lesions o complicacions de salut durant l’activitat sexual .

Alteracions en la percepció del dolor: el MDMA pot disminuir la sensibilitat al dolor, cosa que podria portar a que les persones se sobrepassin en l’activitat sexual, augmentant el risc de lesions o incomoditat física sense adonar-se’n .

Dependència i tolerància: l’ús freqüent de MDMA pot portar a la dependència i a la necessitat de dosis més altes per experimentar els mateixos efectes, cosa que pot impactar negativament en les relacions sexuals i en la salut en general.

El MDMA pot interactuar de manera perillosa amb altres drogues i fàrmacs, cosa que pot augmentar el risc d’efectes adversos o complicacions serioses.

Alcohol: l’ús de MDMA i alcohol junts pot amplificar els efectes depressors de l’alcohol, cosa que pot portar a una deshidratació més severa, problemes de coordinació i més risc d’intoxicació. La combinació pot emmascarar els efectes de l’alcohol, fent que les persones beguin més del que normalment farien, augmentant el risc d’accidents o sobredosi.

Estimulants (cocaïna i amfetamines): aquestes drogues, quan es combinen amb MDMA, poden incrementar la càrrega sobre el sistema cardiovascular, elevant el risc d’atacs cardíacs, hipertensió i arrítmies. La barreja d’aquestes substàncies pot provocar un augment significatiu de la temperatura corporal i un risc més gran d’hipertèrmia .

Inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO): la combinació de MDMA amb IMAO (com alguns medicaments per a la depressió) pot provocar un augment extrem de la serotonina, cosa que podria portar a la síndrome serotoninèrgica, una condició potencialment mortal. Aquesta síndrome pot incloure agitació, confusió, sudoració, i, en casos severs, convulsions o coma .

Antidepressius (particularment els ISRS): la barreja amb antidepressius pot disminuir els efectes de l’MDMA, ja que els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) afecten la mateixa via neuroquímica. Això pot fer que les persones consumeixin dosis més altes de MDMA en un intent d’assolir els efectes desitjats, augmentant el risc de toxicitat i efectes secundaris

Medicaments per a la pressió arterial: la combinació de MDMA amb medicaments per a la hipertensió pot causar una disminució perillosa de la pressió arterial o canvis extrems a la freqüència cardíaca.

Alguns medicaments antiretrovirals, com els inhibidors de la proteasa (per exemple, ritonavir i lopinavir), poden afectar el metabolisme de l’MDMA al fetge. Això podria augmentar els nivells de MDMA a la sang, potencialment intensificant els seus efectes i augmentant el risc de toxicitat.

La combinació de MDMA amb medicaments antiretrovirals pot augmentar la probabilitat d’efectes secundaris com ara deshidratació, alteracions en la pressió arterial i problemes cardíacs.

Encara que el risc de síndrome serotoninèrgica és més gran amb la combinació de MDMA i medicaments com els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), no s’ha de descartar el risc quan s’usen altres antiretrovirals que poden tenir efectes sobre la serotonina.

Atesa la complexitat de les interaccions i els riscos potencials, és fonamental que les persones que estiguin en tractament per al VIH i que considerin fer servir MDMA consultin el seu especialista en VIH.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum de MDMA és clau per minimitzar els danys que aquesta droga pot causar. Si decideixes fer-la servir, hi ha algunes estratègies que poden ajudar a mitigar els riscos.

Controlar la dosi i freqüència

Si decideixes consumir MDMA, comença amb una dosi baixa per avaluar la teva tolerància. Això és especialment important si és la primera vegada que el fas servir o si no estàs segur de la puresa de la substància

Limita la freqüència d’ús per reduir el risc de desenvolupar tolerància i efectes adversos a llarg termini.

Evitar barrejar amb altres substàncies

Combina amb precaució. No combinis MDMA amb altres drogues, alcohol o altres fàrmacs, especialment els que afecten el sistema nerviós central. Això pot augmentar significativament els riscos defectes adversos.

Mantenir-se hidratat i evitar la hipertèrmia

Beu aigua regularment, però evita la sobrehidratació (no més de 500 ml per hora), ja que això pot portar a un desequilibri electrolític .

Pren-te descansos per evitar el sobreescalfament i la fatiga durant activitats físiques intenses, com ballar.

En entorns de sexe

Parlar sobre els límits i el consentiment: l’ús de drogues pot fer que et sentis menys inhibit, cosa que podria portar-te a tenir relacions sexuals que normalment no tindries. A més, el consum de drogues pot afectar la teva capacitat per comunicar-te i prendre decisions.

Abans de començar a consumir o participar en activitats sexuals, tingues una conversa oberta i honesta amb les teves parelles sexuals sobre el que estàs i estan còmodes fent. Estableix límits clars i expectatives sobre l’ús de protecció i les pràctiques sexuals.

Si estàs en un grup gran o si s’estan fent servir substàncies que poden afectar la claredat mental, estableix senyals de seguretat. Per exemple, un gest o una paraula que indiqui que algú necessita parar o que se sent incòmode.

Assegureu-vos que tots entenguin que poden canviar d’opinió en qualsevol moment. Si algú expressa incomoditat o vol aturar-se, és crucial respectar aquesta decisió sense qüestionar-la.

Adoptar estratègies i pràctiques de sexe més segur: fer servir preservatius i barreres dentals pot ajudar a protegir-te davant de diverses infeccions de transmissió sexual (ITS).

Utilitzar lubricants a base d’aigua o silicona et permetrà prevenir el risc d’esquinçament i augmentar el plaer durant el sexe anal, on la fricció pot ser més gran.

Si estaràs en risc d’exposició al VIH, considera utilitzar la PrEP (Profilaxi Preexposició). I si ja us heu exposat, valoreu accedir a la PEP (Profilaxi Postexposició).

Fer proves regulars d’ infeccions de transmissió sexual (ITS) és clau per cuidar la teva salut sexual. Aquestes proves us ajudaran a detectar a temps qualsevol infecció i a rebre tractament si és necessari.

Evitar consumir sol

Si decideixes consumir MDMA, és més segur fer-ho amb persones en què confiïs i que estiguin conscients del teu consum. En cas d’una emergència, et podran ajudar o cercar assistència mèdica.

Assegureu-vos actuar en cas de sobredosi o reaccions adverses.

Conèixer els efectes

Saber quins efectes produeix el consum de MDMA, tant positius com negatius, us permetrà reconèixer ràpidament els signes d’una possible sobredosi o reacció adversa.

Descansar adequadament

Després del consum, és essencial descansar i permetre que el cos es recuperi. La manca de son augmenta els efectes negatius sobre el sistema nerviós, incrementant l’ansietat, la depressió i la fatiga.

Establir límits clars

És important saber quan aturar-se i no deixar-se portar per l’impuls de consumir-ne més. Tenir un pla clar sobre quan i quant consumir us ajudarà a mantenir el control.

Si consumeixes en grup, comunicar els teus límits a altres ajuda a reduir la pressió per consumir més o prendre decisions arriscades.