L’alcohol sol presentar-se en diferents formes, depenent del tipus de beguda, el grau de fermentació o destil·lació i els costums de cada cultura.

Líquid transparent o de color: és la forma més comú, present en begudes com el vodka, rom, ginebra, tequila o aiguardent.

Begudes fermentades de color fosc o ambre: com el vi negre, la cervesa, el whisky o el brandi, on la tonalitat varia segons el procés d’elaboració i els ingredients.

Licors i combinats: preparats que barregen alcohol amb sucres, fruites o altres aromes (per exemple, vermut, licors d’herbes o fruites).

Còctels: elaboracions que barregen diferents begudes alcohòliques amb sucs, refrescos o xarops.

L’alcohol es pot consumir de maneres diferents, depenent de l’entorn i la preferència de la persona.

Begut directament: en gots, copes o ampolles, com és el cas de cerveses, vins o glops curts de licor.

Barrejat en còctels o combinats: amb refrescos, sucs o begudes energètiques, com en el cas del ron-cola, gin-tònic o caipirinha .

En xopets: consumit en petites quantitats de forma ràpida, especialment amb licors o destil·lats.

Escalfat o flamejat: en begudes com el carajillo o alguns còctels amb foc.

L’alcohol té un inici d’acció relativament ràpid, que varia segons la quantitat consumida, la velocitat d’ingesta, si s’ha menjat prèviament i la tolerància individual.

Inici: els primers efectes solen aparèixer al cap de pocs minuts (5-10 minuts) després de la ingesta, i arriben al seu bec màxim entre els 30 minuts i 2 hores.

Durada: els efectes es poden mantenir durant diverses hores (2-6 hores aproximadament), depenent de la quantitat consumida i del tipus de beguda. L’eliminació de l’alcohol a l’organisme és més lenta que la d’altres drogues estimulants, i pot perllongar alguns símptomes (com la somnolència o la ressaca) fins al dia següent.

El consum continuat o en grans quantitats augmenta la durada i la intensitat dels efectes.

El consum d’alcohol, especialment en contextos recreatius o socials, sol cercar:

• Sensació d’eufòria i benestar.
• Desinhibició i augment de la sociabilitat.
• Relaxació i reducció de l’ansietat momentània.
• Sensació de calor o confort físic.
• Augment momentani de la confiança o la valentia.

Aquests efectes desitjats estan relacionats amb la disminució de l’activitat del sistema nerviós central, que produeix una sensació de desconnexió de les preocupacions o tensions.

Efectes adversos

L’alcohol també pot provocar efectes no desitjats, fins i tot en consums moderats:

• Dificultats en la coordinació motora i lequilibri.
• Alteracions a la memòria i l’atenció.
• Nàusees, vòmits i deshidratació.
• Canvis emocionals bruscos: irritabilitat, agressivitat o tristesa.
• Major risc de conductes de risc (accidents, discussions, violència).

En casos de consum excessiu: intoxicació etílica, pèrdua de consciència o coma.

A llarg termini, el consum continuat o excessiu dalcohol pot portar a:

• Danys hepàtics (com hepatitis alcohòlica o cirrosi).
• Problemes cardiovasculars.
• Trastorns digestius (gastritis, úlceres, pancreatitis).
• Alteracions cognitives i emocionals (depressió, ansietat, problemes de memòria).
• Dependència i síndrome dabstinència.

El consum excessiu d’alcohol en un curt període de temps pot portar a una sobredosi coneguda com a intoxicació etílica aguda o coma etílic. Aquest estat suposa un risc greu per a la salut i pot posar en perill la vida.

Els principals riscos i símptomes de la sobredosi dalcohol inclouen:

• Pèrdua de consciència o coma: el cervell deixa de respondre a estímuls normals.
• Dificultat per respirar o respiració lenta i irregular: el sistema respiratori pot col·lapsar.
• Baixada de la temperatura corporal (hipotèrmia): risc de parada cardíaca.
• Convulsions: provocades per alteració de la química cerebral.
• Vòmits abundants: poden derivar en asfíxia si la persona n’està inconscient.
• Pell freda, blavosa o pàl·lida: signe de manca d’oxigen i fallada circulatòria.

Si es detecten alguns dels símptomes següents després de consumir alcohol: marejos intensos, desmais, mal de cap sever, dificultat per respirar, vòmits continus, confusió, convulsions o canvis en la coloració de la pell (pal·lidesa o to blavós), es recomana buscar assistència mèdica urgent o trucar al telèfon d’emergències.

El consum dalcohol pot influir en lactivitat sexual de diferents formes, depenent de la quantitat consumida i les característiques de la persona.

Augment de la libido i la desinhibició: en dosis moderades, l’alcohol sol incrementar el desig sexual i facilitar la confiança i la proximitat amb la parella o en entorns socials.

Reducció de l’ansietat i de les inhibicions: l’efecte relaxant de l’alcohol pot afavorir la comunicació i la predisposició a la trobada sexual.

Alteracions en el rendiment sexual: encara que inicialment pot semblar que facilita la relació sexual, un consum excessiu pot provocar dificultats en l’erecció o en la lubricació, així com menor capacitat de resposta i gaudi.

El consum d’alcohol pot tenir un impacte significatiu en les relacions sexuals i en la presa de decisions en aquest context. Alguns dels principals riscos inclouen:

Disminució de l’autocura i la percepció del risc: l’alcohol desinhibeix i pot portar a mantenir relacions sexuals sense preservatiu o sense altres mesures de protecció, augmentant l’exposició a infeccions de transmissió sexual (ITS).

Alteració del judici i el consentiment: sota els efectes de l’alcohol, es poden confondre o malinterpretar els senyals de consentiment i es poden sobrepassar límits personals o de la parella/s, incrementant el risc de situacions no desitjades o abusives.

Problemes físics durant l’activitat sexual: l’alcohol pot causar disfunció erèctil o dificultat per excitar-se i mantenir el rendiment sexual, així com augmentar el risc de lesions físiques o incomoditats.

Vincles emocionals o patrons de consum: l’associació del consum d’alcohol amb l’activitat sexual pot generar dependències emocionals o patrons difícils de trencar, com ara la necessitat de beure per poder gaudir o desinhibir-se durant el sexe.

L’alcohol pot interactuar de manera perillosa amb múltiples substàncies, tant medicaments com drogues recreatives, amplificant-ne els efectes o generant reaccions adverses greus.

Algunes de les interaccions més comunes inclouen:

Medicaments depressors del sistema nerviós central (com ansiolítics, antidepressius, somnífers i antipsicòtics): l’alcohol potencia el seu efecte sedant, cosa que pot causar somnolència excessiva, dificultat per respirar, pèrdua de coordinació o fins i tot coma.

Antibiòtics i altres fàrmacs: en alguns casos, l’alcohol pot disminuir l’eficàcia del tractament o causar efectes secundaris com nàusees, vòmits, marejos o mal de cap intens.

Drogues estimulants (com cocaïna o amfetamines): l’alcohol pot emmascarar els efectes d’aquestes substàncies, augmentant el risc de consum excessiu i toxicitat, a més d’elevar la pressió arterial i el risc cardiovascular.

Opiacis i analgèsics opioides: la combinació amb alcohol incrementa el risc de depressió respiratòria greu, pèrdua de consciència i mort.

Anticoagulants i medicaments per al cor: l’alcohol pot alterar l’eficàcia i augmentar el risc de sagnat o complicacions cardiovasculars.

El consum d’alcohol pot afectar de diverses maneres les persones que estan en tractament amb antiretrovirals (ARV) per al VIH, tant en l’eficàcia del tractament com en la salut general.

Adherència al tractament: el consum d’alcohol, especialment en excés, pot dificultar que les persones prenguin els seus medicaments de manera regular i correcta, cosa que pot reduir l’eficàcia del tractament i afavorir la resistència viral.

Interaccions farmacològiques: encara que la majoria dels ARV no presenten interaccions directes greus amb l’alcohol, algunes combinacions poden augmentar el risc de toxicitat hepàtica o efectes secundaris, atès que tant l’alcohol com molts ARV es metabolitzen al fetge.

Efectes hepàtics: l’alcohol pot augmentar el dany al fetge, especialment en persones amb coinfecció per hepatitis B o C, o amb malaltia hepàtica preexistent, cosa que pot complicar el tractament i l’evolució del VIH.

Sistema immunitari: l’alcohol pot debilitar la resposta immunitària, cosa que podria dificultar el control del virus i augmentar la susceptibilitat a infeccions oportunistes.

Salut general: el consum excessiu d’alcohol està associat a un risc més gran de problemes cardiovasculars, neurològics i socials, la qual cosa pot afectar negativament la qualitat de vida i el pronòstic de les persones amb VIH.

És recomanable compartir amb el teu equip mèdic si consumeixes substàncies recreatives, així podran acompanyar-te millor i ajustar el tractament per cuidar la teva salut de la manera més segura possible.

Més informació sobre interaccions: Infodrogas-VIH del Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH (gTt-VIH).

Reduir els riscos associats al consum d’alcohol és fonamental per minimitzar els danys que el seu ús pot ocasionar. Si decideixes consumir-lo, existeixen algunes estratègies que et poden ajudar a cuidar la teva salut i seguretat.

Controlar la dosi i la freqüència

Comença amb quantitats petites: si no tens experiència o fa temps que no consumeixes alcohol, comença amb dosis baixes per observar com reacciona el teu cos. Evita augmentar la quantitat ràpidament.

Escolta el teu cos: presta atenció als senyals que et dóna després de beure i ajusta la quantitat segons la teva tolerància i estat físic.

Fes pauses: evita consumir alcohol de manera contínua o repetida en poc temps per permetre que el teu organisme es recuperi i reduir l’acumulació de riscos.

Evitar barrejar amb altres substàncies

Informa’t sobre les interaccions: algunes combinacions poden ser molt perilloses, especialment amb medicaments, drogues recreatives o depressors del sistema nerviós central.

Evita barrejar alcohol amb antiretrovirals (ARV) sense supervisió mèdica, per no afectar el teu tractament o augmentar efectes secundaris.

Mantenir-se hidratat i cuidar el cos

Beu aigua regularment per evitar la deshidratació durant i després del consum.

Menja abans i mentre consumeixes alcohol per alentir la seva absorció i evitar molèsties estomacals.

Descansa prou i evita el consum en ambients calorosos o quan facis activitats que requereixin atenció o coordinació.

En entorns sexuals

Parla sobre límits i consentiment: l’alcohol pot reduir inhibicions i afectar la comunicació, per això és important establir amb claredat els límits i les expectatives abans de consumir i mantenir relacions sexuals.

Fes servir protecció com preservatius i barreres dentals per prevenir infeccions de transmissió sexual (ITS).

Considera l’ús de lubricants a base d’aigua o silicona per evitar danys físics, especialment en pràctiques com el sexe anal.

Si estàs en risc d’exposició al VIH, informa’t sobre la PrEP i la PEP i realitza proves regulars d’ITS per cuidar la teva salut sexual.

No consumir sol/a

Si decideixes consumir alcohol, fes-ho en companyia de persones de confiança que et puguin ajudar en cas d’emergència.

Conèixer els efectes i riscos de l’alcohol et permetrà reconèixer senyals d’advertència d’intoxicació o reaccions adverses.

Establir límits clars

Saber quan aturar-te és clau per mantenir el control i evitar consumir més del que havies planejat.

Comunica els teus límits si consumeixes en grup per reduir la pressió social i prendre decisions més segures.