Gais Positius en col·laboració amb Visual AIDS presenten amb motiu del Day With(out) Art (Dia sense Art) 2022 “Sent i Pertanyent”, un programa de set vídeos curts que destaquen les històries poc contades sobre el VIH i la SIDA des de la perspectiva d’artistes que viuen amb VIH a tot el món.
El programa presenta treballs recentment comissionats de Camila Arce (l’Argentina), Davina “Dee” Conner i Karin Hayes (els Estats Units), Jaewon Kim (Corea del Sud), Clifford Prince King (els Estats Units), Santiago Lemus i Camilo Acosta Huntertexas (Colòmbia), Mikiki (el Canadà), i Jhoel Zempoalteca i La Jerry (Mèxic).
Des del navegar el sexe i la intimitat fins a l’enfrontar l’estigma i l’aïllament, aquests vídeos se centren en la realitats emocionals de viure amb VIH en l’actualitat. Com canvia el viure amb VIH la forma en què una persona experimenta, demana o brinda amor, suport i pertinença? Els set vídeos presentats en “Sent i Pertanyent”, són un cridat a pertànyer, als qui han estat estigmatitzats dins de les seves comunitats o exclosos de les principals narratives sobre el VIH/SIDA.
L’1 de desembre, al llarg del dia (de 10.00 a 14.00h i de 15.30 a 20.15h), es projectaran els set vídeos de manera ininterrompuda a la Sala Taller 3 del Centre LGTBI de Barcelona a la qual es podrà accedir lliurement. Durada total: 1 hora.
Visual AIDS és una organització sense fins de lucre amb seu a Nova York que utilitza l’art per a lluitar contra la SIDA provocant el diàleg, fent costat als artistes VIH+ i preservant un llegat, perquè la SIDA no ha acabat.
Programa:
Memòria vertical, de Camila Arce. l’Argentina. 2022. 4′ 41”. Camila Arce presenta un poema sobre l’experiència de néixer amb VIH i créixer com a part de la primera generació amb accés a medicaments antiretrovirals a Sud-amèrica.
Camila Arce (ella) és una artivista de Rosario, l’Argentina que viu amb VIH des que va néixer fa 27 anys. Escriu sobre la seva vida quotidiana, publica poesia i comentaris socials, polítics i econòmics en @sidiosa. El seu treball està compromès amb les necessitats i realitats de les dones que viuen amb el VIH i sobretot amb les experiències de les verticals, aquelles que van néixer amb VIH o que es seroconvirtieron a través de la lactància. És una fervent defensora de l’alliberament de patents de medicaments i una cura per al VIH.
Aquí estem: Veus de dones negres que viuen amb el VIH, de Davina “Dee” Conner i Karin Hayes. els EUA. 2022. 6’53” V.O.S.E. Davina “Dee” Conner va ser diagnosticada amb VIH en 1997. Durant 18 anys no va conèixer a ningú més que visqués amb el VIH. Quan va sortir de l’aïllament i de l’estigma internalitzat, Davina va buscar comprendre els viatges d’altres dones negres que viuen amb el VIH. Aquí estan. Escolta les seves veus.
Davina “Dee” Conner (ella) Educadora, presentadora de podcasts i oradora internacional. Viu amb VIH des de 1997. El seu podcast, “Pozitively” discussions amb Dee, va guanyar el Premi al Lideratge en 2017 de ADAP pel seu treball a dissipar l’estigma internalitzat i canviar la forma en què la societat veu el VIH. Davina va rebre el Premi a la defensoria persistent de AIDS Watch en 2019 i ha aparegut en nombroses revistes gràcies al seu continu treball com a defensora, incloses A&O, PositivelyAware, Denver’s 5280, Poz, HIV Plus yHealthStories Project. Treballa contra la criminalització del VIH com a membre del Projecte de Justícia Positiva, és escriptora col·laboradora d’h-i-v.net, és membre de la junta de les Hortes Ryan White i del grup de planificació per a la prevenció del VIH (HPPG) de Nevada. A més és especialista de l’abast del compromís creatiu per a la campanya d’accés a la prevenció.
Karin Hayes (ella) és una guardonada directora i productora de documentals. Entre els seus aclamats projectes es troben We’re Not Broke (Festival de Cinema de Sundance/iTunes), The Kidnapping of Ingrid Betancourt (HBO/CNN), Held Hostage in Colòmbia (History/SundanceTV), Pip & Zastrow: An American Friendship (PBS/MPT), la sèrie documental: That Animal Rescue Xou (Paramount+) i Truth and Power (Participant Mitjana). També ha treballat en projectes per a Supper Club, Film 45, National Geographic, Discovery i el Museu Nacional Smithsonian del Nadiu Indígena Americà. És membre del Sindicat de Productors d’Amèrica, Film Fatals i l’Associació Internacional de Documentals (ANADA).
Matís, de Jaewon Kim. Corea del Sud. 2022. 6’13”. V.O.S.E. A través del desplegament d’una col·lecció d’imatges, Matís reflecteix els pensaments i sentiments intercanviats entre l’artista, que viu amb el VIH, i la seva parella seronegativa.
Jaewon Kim (ell) és un artista coreà, actualment resideix a Seül, Corea del Sud. Kim treballa principalment amb vídeos, fotografies i instal·lacions que parlen sobre la vida de les persones queer i les persones que viuen amb el VIH/SIDA. Creant a partir de les seves experiències personals, Kim desenvolupa narratives que esbossen moments del passat i del futur.
El petó de la vida, de Clifford Prince King. els EUA. 2022. 7’16”. V.O.S.E. Diverses persones negres descriuen les seves experiències vivint amb el VIH. Les converses crues que envolten la revelació de l’estat, el rebuig i l’amor propi, s’expressen a través de poesia visual i paisatges onírics.
Clifford Prince King (ell) és un artista que viu i treballa a Nova York i Los Angeles. King documenta les seves relacions íntimes en ambients tradicionals i quotidians que parlen de les seves experiències com a home negre queer. King ha exhibit recentment el seu treball en el Museu d’Art Modern del Comtat de Los Angeles, Jeffrey Deitch Gallery (Los Angeles), Higher Pictures (Nova York), Leslie Lohman Museum (Nova York), Light Work (Syracuse, NY), MASS MoCA, Marc Selwyn Gallery (Beverly Hills) i Stars Gallery (Los Angeles). Publicacions que porten les imatges de King, treballs per encàrrec i reportatges, han estat presentats en Aperture, Dazed, i-D, T Magazine, The New York Times, Vice, Vogue i The Wall Street Journal. King va ser finalista de la Beca per a Artistes Emergents de Robert Giard en 2020.
Els Grocs, de Santiago Lemus i Camilo Acosta Huntertexas. Colòmbia. 2022. 10’16”. A Colòmbia, moltes persones que viuen amb el VIH experimenten icterícia, el color groguenc dels ulls i la pell com a efecte secundari dels medicaments antiretrovirals de baix cost subministrats pel govern. Els Grocs és un vídeo experimental que aborda l’alienació i la hipervisibilidad que els artistes han enfrontat com a resultat d’aquest efecte secundari.
Santiago Lemus (ell) és un artista nascut en Sogamoso, Colòmbia. El seu treball interdisciplinari utilitza matèria orgànica, imatge i so per a abordar la relació entre art, naturalesa i paisatge a través d’instal·lacions, intervencions, performances, fotografia i vídeo. L’obra de Lemus ha estat exposada en ciutats com Bogotà, Barranquilla i Berlín, entre altres. És co-fundador de Tomamos la Paraula, col·lectiu que crea intervencions en espais públics denunciant l’homofòbia, la transfòbia, el racisme i la violència.
Camilo Acosta Huntertexas (ell) és un artista visual nascut en Ibagué-Tolima, Colòmbia focalitzat en projectes audiovisuals, edició de vídeo, vídeo experimental, sets de VJ i producció de vídeos musicals. El seu treball en vídeo ha estat exhibit a Espanya, Alemanya, Mèxic, el Canadà, França entre altres. També ha desenvolupat projectes curatoriales que involucren performance, vídeo i arts en viu en espais convencionals i no convencionals. Acosta és cofundador i membre actiu de House of Tupamaras, un col·lectiu compromès amb la recerca i la producció creativa entorn de temes de gènere, performance i l’espai públic. També forma part del col·lectiu de performance Street Jizz.
Bandera Rojas, de Mikiki. el Canadà. 2022. 9’30” V.O.S.E. Una carta d’amor. A través d’una cacofonia d’extremitats, membres i sons extrets de l’escena de la festa i el joc, Mikiki qüestiona el seu propi ús de substàncies i pregunta com podem retornar el plaer i la confiança a les converses sobre l’ús de drogues.
Mikiki (elle) és un artista de performance, vídeo i activista de la salut de la comunitat queer, d’ascendència Acadian/La meva’kmaq i irlandesa de Ktaqmkuk/Newfoundland, el Canadà. El seu treball ha estat presentat. La seva identitat com a artista i activista queer ha necessitat d’un límit porós entre el que es denomina creació d’art o activisme, versus “estar” en el món. Mikiki ha treballat com educadore sobre sexualitat a l’escola secundària, encargade d’una casa de banys, anfitrione d’un karaoke drag, i en diverses àrees en resposta al VIH i la salut dels homes homosexuals, i en la divulgació de la reducció de danys i les proves de VIH, literalment, en tot el Canadà. Mikiki es troba irregularment presentant la seva projecció de Golden Girls i la sèrie de conferències d’estudis culturals queer “Rose Beef”.
Lxs dxs bichudas, de Jhoel Zempoalteca i La Jerry. Mèxic. 2022. 10’57”. Lxs dxs bichudas ofereix una poètica dansa-diàleg en Zapoteca i espanyol que explora les formes en què la raça, el gènere i la geografia configuren la vida i el cos de les persones que viuen amb el VIH a Mèxic, un país marcat pel projecte ideològic del mestissatge.
Jhoel Zempoalteca (ell) és un artista visual i educador nascut en Tlaxcala, Mèxic. El seu treball busca produir una contra-pedagogia a partir de la desconstrucció dels imaginaris visuals que envolten les experiències dissidents i seropositives. Zempoalteca té una llicenciatura en Arts Visuals de l’Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat “La Maragda”. La seva obra ha estat exposada a Mèxic, Guatemala i Espanya.
La Jerry (elle) és une bailarine folklòrica no binària nacide i criade en Juchitán, Mèxic. Han participat en nombroses trobades i festivals de dansa folklòrica a Mèxic. Actualment estan desenvolupant el seu personatge drag des de la seva perspectiva com a ballarins folklòrics no binaris, racializados i seropositius, desafiant l’heteronormativitat que regeix les representacions socials i culturals de Mèxic.
Comissionat per:
